EL REPTE XXXV

osatia perdix... sort q en mandalf ha demanat q fos facil e...

no se si em veure en cor de escriure un repte aixi(jo ja tinc tema per si guanyuXD)

perdix...

a vere yo el tema casi l'entenc pero no del tot.. o podries explciar un amica millor noi/a?

- Renoi, Mahoma, feia dies que no et veia. On t'havies posat? Reservant verges pels que moren resant de cara a la Meca, potser?... Ah, ah, ah

- Mite'l! Si és el salva-mons del Jesuset! Enhorabona pel nou representant, ja l'he vist amb sabatilles per Internet! Ah, ah, ah

- Escolta, carallot,... una cosa ara que me'n recordo, no entenc com vas ser tant poca-solta de prohibir a la pobra gent menjar porc. Es que no has provat mai la botifarra de Vic, la sobrassada de Mallorca i el pernil 3 jotes, encantat del turbant?

- Mira qui parla! I l'invent de l'infern no va ser vostre, pallús? S'ha de tenir collons per fer viure a la gent tota la vida amb l'ai al cor de si em socarraré o no em socarraré per tota l'eternitat,... En un atac d'optimisme em faig una palleta, la palmo, i ala!...cap al foc etern! Genial!

- Va ser el meu pare,....

- Res! Això és dels tres!

- Doncs mira, saps que et dic? A casa nostra fins els gossos porten rellotge,... Que cada casa és un món i cadascú se sap lo seu! Me'n vaig a comprar sabó per la corona!

Mentre escolta la ràdio fluixeta, el vell del 1er. 2ª se sent sol. La seva dona morí l'any passat i els fills no venen mai. Es pren el pot sencer de pastilles que prometen un son tranquil i enveja, per darrer cop, el bullici del 2on 2ª.

La mare del 2on 2ª no aguanta més. Tres fills hiperactius i un marit catatònic han destruït la seva resistència. Mentre els nens destrossen la casa davant l'apatia paterna, marxa per no tornar. Al replà es troba amb el noi guapo del 3er 2ª i enveja la seva vida, sense responsabilitats.

El noi guapo del 3er 2ª rebutja entrar a l'ascensor i segueix baixant a peu. Ocultar la seva homosexualitat l'obsessiona i el fa evitar qualsevol contacte que no sigui estrictament necessari. Al portal, deixa passar la noia prima del 1er. 1ª, de qui enveja la seva perenne serenitat.

La noia prima del 1er. 1ª tanca la porta de casa i corre al lavabo. Mentre vomita l'esmorzar, com tot el que menja, enveja el nen gras del 2on. 1ª, que està com una bola i sempre riu. Ignora el que s'estripa dins seu cada vegada que els companys de classe li criden "Booooombaaaa!".

"I en tindré, vaja si en tindré, de pardals! Jo també cantaré la cançó, sempre que em passe pels ovaris... ‘Caragol, treu banya, puja a la muntanya'... Que se'm despengen les de dalt? Creuat màgic, i arreglat! Mil i un, en tindré!" Amb el sabó a la mà, així va ser l'inici del discurset. Furiosa, va llançar al baf de la dutxa el seu despit, fent còmplice al mirall del seu soliloqui. " 'No ho saps encara? El teu Pasqualet, amb una qualsevol'... Què no li ho done tot, i quan al senyor li abelleix ? ‘Seu al silló, rei meu...' No tirar-li la sabatilla als morros, per tararot!... Piula fràgil..! Amb una altra... Doncs jo, amb cent, si cal, que la bacora no es desgasta! Pregó no en faré, de moment! Mil llocs hi ha per tot arreu; mil indrets per fer banyuts! No miraré pèl... El primer que pique, a jaure!" Lola acabà d'arreglar-se: "Encara faig goig! Més de quatre en trobaré, mostrant la sina... ‘Cadascú a sa casa, i Déu en la de tots'... Adéu, espillet! Vaig per feina!", remorejà amb optimisme.
I Lola, lluint el rellotge d'or, enfilà cap a l'eixida, pegant, en tancar, una portada.

El mestre se li acosta, i estossega en percebre la fortor rància que desprèn en Lotfi.
-Quant fa que no et dutxes...?
Els altres nens riuen.
Li examina la jaqueta nyafegosa, sòrdida; els peus recolzats damunt el banc del davant, amb una sabatilla foradada.
-Que tens fred?
El noi no diu res.
-Treu-te la jaqueta...
En Lotfi fa que no amb el cap.
-Et dic que et treguis la jaqueta...!
El nen l'obeeix i es queda amb una samarreta estripada, d'un blanc esgrogueït.
La classe s'esvalota.
El mestre remuga, mirant en Lotfi.
-Mira que ets carnús ! Saps què és el sabó? És més barat que el rellotge que portes al canell...!

Fora de l'escola, en Lotfi enfila el camí de la platja. Contempla l'immens escumall assolellat de la mar. Se sent afortunat de viure tan a prop d'aquella extensió blavissa que li alimenta l'optimisme.
Arriba a casa. Agafa un bidó i se'n va a omplir-lo a la font. S'afanya, perquè els seus germans petits estan sols. Quan torni, amb l'aigua, ell se n'encarregarà, com cada dia.
El seu pare arribarà a la una de la matinada de la gasolinera.

Hola Perdix, aquí tens el meu relat. 200 paraules justes, ni més ni menys!!!!


QUANTA FEINA!

Com cada matí des que tinc la nova feina, vaig sortir de la dutxa en sabatilles i amb presses. Em vaig vestir de seguida (però sempre triant bé la roba), vaig mirar el rellotge (dos quarts de nou, ja!) i vaig veure que ja anava molt just de temps, així que vaig desistir d'esmorzar a casa, ja ho faria a fora. Vaig baixar les escales cuita-corrents i, tot just al obrir la porta del carrer, vaig adonar-me que tenia les mans brutes. "De què?" - vaig pensar, al mateix temps que renegava i m'enfadava perquè ja feia tard, així que vaig pujar els graons de les escales de dos en dos, vaig entrar al lavabo i vaig netejar-me i fregar-me les mans ben fort amb el sabó que ningú havia tocat encara.
Vaig tornar a baix altra cop, vaig recollir la saca amb tots els estris que havia pogut arreplegar la nit passada ("pobres desgraciats, ben escurats que han quedat!"), vaig treure la pols de la jaqueta que havia trobat a l'armari (que ben maca que era, tot i que el color gris generalment no m'afavoreix molt), i vaig sortir al carrer xiulant pensant que sempre hi han raons per l'optimisme.

Sabó, sabatilla, rellotge, pulsera, esquís, preservatiu, ampolla buida, cendrer, "toallitas", bolígraf, metrònom, diccionari, manta, flor (de plàstic), xinxetes, paquet de cigarrets, cola de fuster, arxivador, llibres, maletí, guitarra, prospecte d'aspirines, aspirines, plat brut, aspiradora, catifa, sofà, gat, got, Cd's, pantalons, roba interior, pèl de gat, carpeta, fulls, goma, llàpis, pipes i peles de pipes, un quadre, regle, escaire i cartabó, una llauna buida, un palet per les orelles, uns walkmans, revistes, diaris antics, pols, una planta morta, un preservatiu (aquest usat!), tasses, coixíns, mòbil, caramel aferrat al cendrer, bossa d'esport, clips, flit, ambientador, teclat d'ordinador, ulleres de sol, àcars, escombra, cubell i pala, draps, ratolí (d'ordinador), xapes, pins, calidoscopi, apunts, agenda, un Playboy i el Cuerpomente, un vinil, claus, làmpada de peu, bicicleta, eines, imants de nevera, paper de vàter, espuma d'afaitar, típex, cargols, armari, comandament, cintes de cassette, préssen en almíbar, pilota de futbol, cadeneta, estora plegada, un pintallavis, un os i un gos, un osset de peluix, un ibertren, una càmara digital, un pernil, la butaca, una bombona de butà, bombons, fruitera, cintes VHS...

-Quin desordre! No se com pots trobar res en aquest caos.
-Optimisme amic! Cada casa és un món i cadascú se sap "lo" seu.

- Bon dia que hi posarem?

- Miri posim unes rodanxes de sabatilla, que el faré a la planxa amb una lleguera salsa de sabó.

- Perdoni, vol dir que aixo que vosté proposa és bo pel cos?

- I qa! No es preocupi senyor Enselm, el meu estomac funciona com un rellotge suis, a la perfecció, coses pitjor he menjat jo!

- D'acord, d'acord jo aqui sóc un "mandao", el client sempre té la rao, per més extranya que aquesta pugui semblar.

- Je je, aixo de ser dependent d'una botiga on venen sabates reutilitzables deu ser molt dur oi?

- Doncs si senyor Manel, si..., sap, jo anava per pilot d'aviació, els meus pares m'ho van prohibir, després em van enviar a estudiar abogacia, i jo en un gran atact d'inspiració em vaig revelar contre ells, em vaig montar aquesta botiga i aqui estic... sense rés millor a fer.

- Señor Enselm pregnguis-ho amb optimisme, que no veu que al final el seu somni s'ha fet realitzat? Ja és pilot, de la seva propia vida. Té tota la vida ordenada!

- Cada casa és un món i cadascú se sap lo seu, senyor, cadascu se sap lo seu!



PS(extraoficial): espero qu eningú s'emfadi per aquest "repte"

De joveneta escoltant parlar la mare i la iaia em feia molta gràcia una frase que deien tot sovint "cada casa és un món i cadascú sap lo seu ".No captava la profunditat del que volia dir, eren per mi sols unes paraules .Va fer falta el temps per assabentar-me'n..
Vaig anar al matrimoni amb optimisme i alegria però em varen durar poc aquests sentiments. Primer foren males cares i paraules fortes per una futilesa com deixar el sabó fora de la sabonera .De paraules ,vingueren els cops amb una sabatilla per passar a cops de punys i petades fins deixar-me l'ull inflat ,el llavi partit i el cos ple de morats.
Fora de casa , ben maquillada i ben vestida anava pel carrer del braç del meu home ,enginyer prestigiós, a reunions socials ,espectacles, sopars d'empresa i de companys . Ni la família ni els amics sospitaven res .Un dia de mals tractaments acabà tirant-me al cap un rellotge antic de bronze .Sols perdí el coneixement. Al tornar en sí decidí donar per acabat el meu matrimoni La lluita va ser molt forte. Ara vics feliç i assossegada .
Ànim a les dones maltractades , no suporteu un cop mes!!!!.