Detall intervenció

El Pecador (en majúscules)

Intervenció de: Gica Casamare | 03-10-2005


El Pecador (en majúscules)
Una ombra sigilosa recorria la capella, la figura mig encorbada de l'amo de l'ombra estava adornada per una roba allargassada de blanc.
S'apropà al confessionari, s'agenollà farregosament i digué:
-Pare, he pecat
-Digues fill meu...
-M'he despertat d'un sobresalt, amb una frase lapidària reverberant amb força dins el meu cap: la veïna procrea - va dir amb penediment solemne l'ombra blanca.
-I has tingut algun pensament impur, fill meu?
-Com mai. Imaginava la veïna amb la roba rebregada cap amunt la cintura i cap avall la cintura, mostrant les seves carns, els seus pits, les seves cuixes, que s'ajunten en la vall pública d'arbratge negra. Llavors que un cos de porpre li separava les cames i de l'arbratge un regalim de mel li donava la benvinguda al punyal bèrguic de l'home de porpra.
Amb una erecció sobtada que el ruboritzà, el confessor li digué:
-I t'ha agradat fill meu?
-Tant que m'he espantat, m'he aixecat d'una revolada, picant amb la cama el moble on hi tinc el sant llibre i aquest ha caigut a terra, obert en els pasatges de Sodoma i Gomorra.
-Ai... - va fer el confessor perquè els calçotets li apretaven amb l'erecció.
-Llavors he obert l'ordinador i he obert el correu per escriure-li un e-mail per concertar aquesta confessió i he tingut un impuls de mirar les pàgines del directori de pecadores... i m'ha agradat!
-Vostè és un morós amb Déu!!!!! Pecador!!!! - mentre cridava, el confessor li venien imatges de la dona de la roba rebregada.
-Però si no he trencat el vot de castedat!! I ara em vinc a confessar... pare perdoneu-me...
-"Pare!" Pare!" que vostè és el Sant Pare!!!!! Pecador!


Respostes

  • El Pecador (en majúscules)
    Gica Casamare | 03/10/2005 a les 00:43

    El Pecador (en majúscules)
    Una ombra sigilosa recorria la capella, la figura mig encorbada de l'amo de l'ombra estava adornada per una roba allargassada de blanc.
    S'apropà al confessionari, s'agenollà farregosament i digué:
    -Pare, he pecat
    -Digues fill meu...
    -M'he despertat d'un sobresalt, amb una frase lapidària reverberant amb força dins el meu cap: la veïna procrea - va dir amb penediment solemne l'ombra blanca.
    -I has tingut algun pensament impur, fill meu?
    -Com mai. Imaginava la veïna amb la roba rebregada cap amunt la cintura i cap avall la cintura, mostrant les seves carns, els seus pits, les seves cuixes, que s'ajunten en la vall pública d'arbratge negra. Llavors que un cos de porpre li separava les cames i de l'arbratge un regalim de mel li donava la benvinguda al punyal bèrguic de l'home de porpra.
    Amb una erecció sobtada que el ruboritzà, el confessor li digué:
    -I t'ha agradat fill meu?
    -Tant que m'he espantat, m'he aixecat d'una revolada, picant amb la cama el moble on hi tinc el sant llibre i aquest ha caigut a terra, obert en els pasatges de Sodoma i Gomorra.
    -Ai... - va fer el confessor perquè els calçotets li apretaven amb l'erecció.
    -Llavors he obert l'ordinador i he obert el correu per escriure-li un e-mail per concertar aquesta confessió i he tingut un impuls de mirar les pàgines del directori de pecadores... i m'ha agradat!
    -Vostè és un morós amb Déu!!!!! Pecador!!!! - mentre cridava, el confessor li venien imatges de la dona de la roba rebregada.
    -Però si no he trencat el vot de castedat!! I ara em vinc a confessar... pare perdoneu-me...
    -"Pare!" Pare!" que vostè és el Sant Pare!!!!! Pecador!

    • a l'atenció de Gica Casamare:
      quetzcoatl | 03/10/2005 a les 02:03

      Com que és la primera vegada que us veig participar al repte, us avisaré d'una cosa que sembla us ha passat per alt (o bé esteu molt segurs de la qualitat del vostre relat, més enllà de les bases)...

      "que, en total, no superi les 218 paraules"...

      Ehem, jo diria que en té 2 7 4 !
      Elimina'n algunes, va, que el relat és molt bo!!
      • El Pecador (en majúscules) versió 218 mots
        Gica Casamare | 03/10/2005 a les 12:49

        Ei, m'ho he currat... 218 netes!!!!
        és que sóc de lletres pures i els números... ;)
        **********************************

        El Pecador (en majúscules)
        Una ombra sigilosa recorria la capella, la figura mig encorbada de l'amo de l'ombra estava adornada amb roba blanca i allargassada.
        S'apropà al confessionari i s'agenollà farregosament:
        -Pare, he pecat
        -Digues fill meu...
        -M'he despertat d'un sobresalt, amb una frase lapidària reverberant amb força dins el meu cap: la veïna procrea - digué solemnement penedida, l'ombra blanca.
        -I has tingut algun pensament impur, fill meu?
        -Com mai. Imaginava la veïna amb la roba rebregada cap amunt la cintura i cap avall la cintura, mostrant carns, pits i les cuixes que s'ajunten en la vall púbica d'arbratge negra. Llavors un cos de porpre li separava les cames i un regalim de mel donava la benvinguda al punyal bèrguic.
        Sobtadament erecte, el confessor inquirí:
        -T'ha agradat, fill meu?
        -Tant que m'he espantat, aixecant-me d'una revolada, picant amb la cama el moble on hi tinc el sant llibre i aquest ha caigut, obert en els passatges de Sodoma.
        -Ai... - va fer el confessor amb els calçotets apretant-li.
        -Llavors he obert l'ordinador per escriure-li l'e-mail per concertar aquesta confessió i he tingut l'impuls de mirar el directori dels e-pecats... m'ha agradat!
        -Morós amb Déu!!!!! Pecador!!!! - mentre cridava, li venien imatges de la roba rebregada.
        -Però no he trencat el vot de castedat!! Pare, m'estic confessant...
        -"Pare!" que vostè és el Sant Pare!!!!! Pecador!

  • BRUIXOT:
    quetzcoatl | 03/10/2005 a les 00:48

    vull veure el teu relat just aquí sota...
    • RE: BRUIXOT:
      Bruixot | 03/10/2005 a les 01:02

      Sí, sí, sí. Prometo que ho intentaré. Però demà. Ara tinc molta sonnnnnnnnnnnn.
      (per que quedi clar, això no és el repte :-P).

      Bruixot
      • sort que ho dius
        quetzcoatl | 03/10/2005 a les 01:05

        ...perquè t'anava a desqualificar per no haver inclòs res del que havies d'incloure.

        Que descansis, Bruixot. Agafa forces!

        un petonet,

        m
  • RE: REPTE XXVII: LA FRASE
    Jere Soler G | 03/10/2005 a les 15:44

    M'he despertat d'un sobresalt , amb una frase lapidària reverberant amb força dins el meu cap: la veïna procrea.
    M'arriben els plors de les criatures; els esgarips de la mare renyant el petit, plorant quan els bessons engeguen el bram i no troba el moment d'alletar-los.
    Sóc a la dutxa quan truca un espantall disfressat de bestiola rosada. Palplantat davant la porta em fa saber que Aïna té un marit morós.
    Aïna, la veïna que tant he desitjat. La rosseta que als catorze anys se'm despullava a la finestra. La princesa que en somnis jo instal·lava a Hawaii.
    Un dia albirà un gegant poderós que li prometé els palaus de l'antiga Pèrsia i encaramel·là el seu cor llançant-lo envers un destí gloriós.
    I cada any una criatura. I el palau esdevingué un miratge: de segur que algun dia abandonarien el pis dels pares i volarien cap a l'orient, damunt d'una catifa màgica.
    I el gegant prengué la nina de porcellana i la col·locà damunt d'un moble. Admirà la seva pell blanca, la bellesa immòbil que impregnava la llar.
    Aïna enveja la castedat de les monges i la promiscuïtat de les putes. D'amagatotis, engega l'ordinador i envia un e-mail al seu amant virtual, bo i parlant-li de la pel·lícula que està rodant a Escòcia i que la manté tan enfeinada.

    • RE: RE: REPTE XXVII: Matrina i la informàtica
      Josep Bonnín Segura | 03/10/2005 a les 19:58

      La castedat, mai havia estat una pràctica per part de la meva veïna.

      Mai se li hagués acudit que aquell mail imprès que trobar dins del moble recollit devora les escombraries, li canviaria la vida d'aquella manera.
      Ni més ni manco que una mare de lloguer. Això demanaven i deixaven un nombre telefònic. La quantitat que oferien era suculenta.
      Darrerament els clients escassejaven i ademés en tenia més d'un de morós. Aquella quantitat li ajudaria a tapar forats i a viure un temps tranquil·la.
      Matrina feia estona que vivia a Barcelona. Parlava el català amb un accent estrany. Tots a l'escala sabien dues coses d'ella: Que venia d'un dels països de l'Est i que exercia la prostitució.
      Matrina, trucar a aquell telèfon. No tenia interès en saber massa coses, excepte: Condicions. Clínica i manera de pagament. Tot per ella va ésser conforme.
      No li cabia dins del seu cap que li paguessin per això. Al seu país no funcionava així.

      Aquell vespre, me n'havia anat a dormir prest, em trobava cansat del dia de treball. Pensava que el tràfec de l'escala ni m'immutaria. Innocent de mi.
      A mitja nit, quan ja em trobava dins un somni profund, m'he despertat d'un sobresalt, amb una frase lapidària reverberant amb força dins el meu cap: la veïna procrea.


  • Somnis d'un insomne
    Bruixot | 03/10/2005 a les 19:18

    Nit IV:

    Porto més de 38 hores sense aclucar l'ull. Ara me n'adono que a estones veig ombres que es mouen per la perifèria, just on la mirada acaba. No sé pas si això és degut a les hores sense dormir, o potser als mesos de castedat obligada. Em mantindré vigilant...

    Nit V:

    A horabaixa he notat com els mobles es desfeien per les puntes. Intentava recollir les gotes amb un cossi però cada cop que m'ajupia una ombra s'escorria darrere meu. Quan m'he connectat per escriure't aquest e-mail, he vist que tenia tot de missatges pendents que m'acusaven de morós. Signats per Yog-Sothoth.

    Nit VI:

    Avui m'he adormit un moment. M'he despertat d'un sobresalt, amb una frase lapidària reverberant amb força dins el meu cap: la veïna procrea. He sentit els seus gemecs, inhumans, de plaer, de dolor. Sé que després vindrà a buscar-me, necessita menjar per recuperar energies.

    Nit VII:

    Ara ja no dissimula gens, no li cal amagar-se pels racons. He vist la seva pell llefiscosa, encara humida després de sortir del mar. Els mobles, finalment sense cantonades, ja no són un perill per a les seves aletes. Intentaré encendre un foc, tot i que les parets estan mullades. He tancat la porta amb clau: jo no em salvaré, però Yog-Sothoth es cremarà amb mi.


  • Penaments matutins o "Superflú"
    Biel Martí | 03/10/2005 a les 20:26

    Després de conèixer Ignatius Rilley, protagonista de “La conxorxa dels enzes”, ja res em sembla estrany i tot allò abans considerat estrany, a baixat al grau de superflu. Superflu és una paraula molt curiosa. “Superflú” podria ser un personatge de còmic. Tindria poders com ara la castedat (no es pot negar a que a dia d’avui aquest és un superpoder autèntic), podria ser també un superheroi morós ja que no té identitat secreta i no es guanya les garrofes... Me n’he anat del tema, em sembla. Deia que ja res em sembla estrany després de Rilley. Per exemple avui m’he despertat d’un sobresalt, amb una frase lapidària reverberant amb força dins el meu cap: la veïna procrea i hi he estat donant voltes una estona. Potser els sorolls nocturns provenien del seu llit, moble vell com deu ser, tot grinyolant. Imaginar-me la veïna procreant amb qualsevol Superfú de cantonada, m’ha mantingut encuriosit mentre preparava el cafè, he tingut dues arcades i res més. Crec que estic curat d’espants, seré jo un nou “Superfú”, com l’amant hipotètic de la veïna, que deu haver conegut a base d’enviar e-mails libidinosos i que va accedir a una hipotètica cita creient-la sexy i jovenívola? Clar que si l’amant és Superfú, no seria cast i... Ui, que se’m refreda el cafè!
    • No, no, el títol és...
      Biel Martí | 03/10/2005 a les 20:36

      El títol és "Pensaments matutins o "Superflú", m'havia deixat la S. No crec que penaments vulgui dir res, i si vol dir alguna cosa i queda millor que pensaments, quetzcoatl (nick complicat també), oblida aquest missatge.
  • Hipocresia veïnal
    marc (joan petit) | 03/10/2005 a les 22:22

    Tinc una de les vides més socialment complicades que mai hagis imaginat. Separat, amb criatures, sense feina, morós (dec pasta a tot cristo), malalt de mort, alcohòlic, i addicte al joc.
    Fíxa-t'hi, però, que no parlo de preocupacions. I és que no en tinc ni una. Que tinc fred? Cremo un moble. Que tinc gana? Mato un colom. Necessito pasta? Robo. Sense remordiments. De vida només n'hi ha una.
    Els bars i el carrer son la meva casa, i els vagabunds els meus germans. Els convido a casa, perquè no morin de fred. I compartim el vi, el pa brut i sec que llença la gent.
    Evidenment que em volen fora de la vivenda! I és que consideren que sóc un gos. Amb puces i pell sarnosa.
    Però una cosa no la suporto: m'he despertat d'un sobresalt, amb una frase lapidària reverberant amb força dins el meu cap: la veïna procrea. I és que el soroll que fa no l'aguanto. La molt guarra, mal follada, carda com una euga desbocada. Com una truja necessitada. I després parla de castedat i de merdes semblants.
    Pertany al meu grup. A la meva classe. Als socialment inclassificats. Als que no tenim e-mail, ni targeta de crèdit, ni seguretat social. Als que vivim a l'antiga línia 2 del metro.

  • El Senyal
    pivotatomic | 04/10/2005 a les 06:45

    Obrint els e-mails, amagat enmig de sis anuncis de productes miraculosos per allagar-me el penis (com cony ho deuen saber que la tinc petita?!), n'he trobat un d'inquietant. Deia:

    "M'he despertat d'un sobresalt, amb una frase lapidària reverberant amb força dins el meu cap: la veïna procrea."

    La cosa no passaria d'aquí si no fos per un petit detall: tinc la veïna més guapa del món, i fa mesos que penso en demanar-li per sortir. Seria la dona perfecte per acabar amb aquest període d'un any de castedat indesitjada. Però, quan me la trobo al replà, en comptes posar-me el vestit de Mr.Wonderful, em quedo plantat com un moble i amb un somriure boví com a únic signe de vida. Insòlit, perquè jo no en sóc gens de morós a l'hora de mostrar els meus sentiments. Aquest missatge, però, és el senyal que he estat esperant. La demostració que el destí em dona llum verda. Qui sap? Potser és ella i tot qui l'ha enviat. Aquesta tarda... em llenço!

    xxxxxxxxx

    -Soteres, hem començat la nova campanya d' internet?
    -Síssenyor! La frase ganxo s'ha enviat a un milió d'ordinadors!
    -Perfecte! Com serà la continuació?
    -L'enviarem demà. Diu "Per recuperar un son plàcid, tenim la solució. Kidsbusters! La píndola del dia següent més eficaç del món".

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.