Cercador


Llista categories

Recomanats editora

Veure tots

Detall intervenció

David

Intervenció de: crow6 | 21-03-2011

No sé si puc participar amb un poema escrit fa temps però he pensat que era adequat, si no pot entrar és igual jo el penjo per qui el vulgui llegir.



Ahir a la nit
vaig estar bevent
al pub on solíem trobar-nos.

Una dona fastigosa
menjava i menjava
davant meu, beicon i ous,
com si no estigués
horroritzada
del que veia en els miralls.
Un grup mamat
cantava eslogans estúpids,
i uns iaios arreglaven el món
a la barra, amb el cambrer.
Jo vaig beure més del compte.
Quan estàvem junts,
el local em semblava
un altre; només
tenia ulls per tu.
És vell i brut, i fa pudor
de greix fregit.

Et necessito; i ens podem
trobar en una altra banda,
no cal que sigui aquí.

Oh, torna. Em fas tanta falta.
David.
David.

Respostes

  • Daniel o Dani, com prefereixis
    llamp! | 18/03/2011 a les 20:28
    [Respondre]

      - Hola, em dic Daniel,

      - Però em pots dir Dani.

    Tothom qui el coneix
    l’anomena Dani.

      - Sóc empleat d’un Hotel,

      - No faig res d’especial.

    La seva vida transcorre
    entre maletes i habitacions.

      - A Barcelona em pots trobar,

      - Els clients satisfets em donen propina.

    Quan estan contents del seu servei
    i tot està en ordre.

      - Has vist quina posta de sol avui?

      - Des de l’àtic de la planta 18?

    Són les 6 de la tarda i el sol es pon,
    quan un cel rogent amenaça vent.

      - Potser la meva vida és avorrida,

      - O potser em faig gran.

    Però no hi ha dos dies iguals
    en aquesta feina rutinària.

      - Potser et conec.

      - Però crec que no t’he vist mai en la vida.

    Què importa?
    Demà, en Dani no anirà a treballar.

      - Potser coneixia a en Daniel?

      - Qui diu? Perdó?

    Un empleat nostre, mort d’infart ahir.
    Ningú el troba a faltar.

      - Hola, sóc Elton John, treballa aquí en Daniel?

      - Ho sentim molt Sr. John, en Dani és mort.

    Déu meu, trobo a faltar en Daniel.
    Daniel, tu ets una estrella en la faç del cel.


  • Suite per a un estel fugaç
    angie | 20/03/2011 a les 16:08
    [Respondre]
    La teva veu m'arriba des de la llunyania,
    ballant com els coloms - o les tòrtores -
    amb les mènsules dels edificis esgotats del centre.
    Daniel, quan es fa fosc, des de la terrassa,
    els meus ulls juguen a la xarranca
    amb els fanals del passeig,
    volen trobar-te i convidar-te de nou als meus llavis,
    mentre al carrer, l'asfalt brilla, consumit,
    consumint-se en el record de la melodia
    d'unes sabates negres enllustrades,
    mestres en l'art de caminar.
    Puc veure't arribant al llindar, sense mirada,
    espectre perfecte d'un cos virginal,
    un somni partit en dos trossos ara,
    l'un encara damunt els llençols i l'altre,
    espectral i lluminós, vestint un estel fugaç.
    • RE: Suite per a un estel fugaç (aquest, si us plau)
      angie | 20/03/2011 a les 16:10
      [Respondre]
      La teva veu m'arriba des de la llunyania,
      ballant com els coloms - o les tòrtores -
      amb les mènsules dels edificis esgotats del centre.
      Daniel, quan es fa fosc, des de la terrassa,
      els meus ulls juguen a la xarranca
      amb els fanals del passeig,
      volen trobar-te i convidar-te de nou als meus llavis,
      mentre al carrer, l'asfalt brilla, consumit,
      consumint-se en el record de la melodia
      d'unes sabates negres enllustrades,
      mestres en l'art de caminar.
      Puc veure't arribant al llindar, sense mirada,
      esbós perfecte d'un cos virginal,
      un somni partit en dos trossos ara,
      l'un encara damunt els llençols i l'altre,
      espectral i lluminós, vestint un estel fugaç.
  • David
    crow6 | 21/03/2011 a les 20:42
    [Respondre]
    No sé si puc participar amb un poema escrit fa temps però he pensat que era adequat, si no pot entrar és igual jo el penjo per qui el vulgui llegir.



    Ahir a la nit
    vaig estar bevent
    al pub on solíem trobar-nos.

    Una dona fastigosa
    menjava i menjava
    davant meu, beicon i ous,
    com si no estigués
    horroritzada
    del que veia en els miralls.
    Un grup mamat
    cantava eslogans estúpids,
    i uns iaios arreglaven el món
    a la barra, amb el cambrer.
    Jo vaig beure més del compte.
    Quan estàvem junts,
    el local em semblava
    un altre; només
    tenia ulls per tu.
    És vell i brut, i fa pudor
    de greix fregit.

    Et necessito; i ens podem
    trobar en una altra banda,
    no cal que sigui aquí.

    Oh, torna. Em fas tanta falta.
    David.
    David.
  • Com una olor
    Ogigia | 21/03/2011 a les 23:03
    [Respondre]

    Retorna
    com una olor que no senties
    ¿quant fa?
    Un instant en el domini
    de l’oblit,
    un espai latent
    desesperat,
    un interval del passat
    tornant, sorprenent-te
    igual que aquesta nit, ¿has vist
    com brilla la lluna?,
    com una tremolor
    dels sentits, ¿no emmiralla
    aquesta lluna una altra lluna
    pertorbadora en uns altres ulls?

    Com un perfum
    penetrant sense obstacles
    en la memòria
    i portant
    l’estremiment,
    el rescat del do llevat.

    El reconeixes, ¿no? És més
    que un teixit esfilagarsat
    del record
    aquesta cançó
    d'Elton John,
    tornant a obrir les caixes
    com un aroma,
    desdoblegant allò que guardaves
    plegat i consumat.
  • Clos
    Xantalam | 22/03/2011 a les 00:26
    [Respondre]

    Clouré el poema en un taüt,
    tancaré la gruixuda tapa
    de cartró sota els anys polsosos.
    Pensava que no moriries, mai,
    ara sé que ets mort; no respires,
    ningú no et sent ni et busca
    –transparent espectre–
    ni preguntes ni respons,
    un cos buit després de tantes autòpsies.



  • Enyors (dècima)
    Núria Niubó | 22/03/2011 a les 00:37
    [Respondre]


    Avui he pres amb mesura
    records que em porten enyor.
    Calidoscopi d’un amor
    que encara el vull i perdura.

    Ferida que mai no cura,
    el cor en té les espines,
    d’aquelles flors tan divines
    que el poeta amb un somriure,
    la il.lusió va fer reviure.
    I jo guardo amb premura.

    ..................




  • Filadèlfia
    deòmises | 22/03/2011 a les 13:24
    [Respondre]
    Para, germà, amic: dic el teu nom i la mà m'empara
    Dels cops de la vida, dels dies sense sortida que, de retop,
    Amarguen l'aire que es respira i allarguen la nit.

    Fibla el dolor i la llangor quan és impossible el delit
    D'un amor impassible que és escàpol, furibund com un llop
    Que devora la consciència i la rutina, que fascina adés i ara.

    Para, germà, amic: on cal raure per no caure mentre es camina
    Enmig dels núvols, a través de la mar i se sobrevola la joia
    Del retrobament i se sotmet la ment a l'artiga de la besada
    Fervent, callada, sense més motiu que reposar en el teu ventre?

    Vibra cada paraula en la boca, que retinc per dir-te entre
    Carícies i saliva, la més viva de les delícies que, d'una vegada,
    Poden matar, perquè basteixen mons per a tu i per a mi, la boia
    Que em manté a flor d'aigua, lluny de la paranoia d'enyorar-te; vine.



    d.
  • Desig absent (Fora de concurs)
    desideri | 22/03/2011 a les 22:57
    [Respondre]
    Perdre's per dintre,
    saber que l'agonia
    és voler prémer

    la teva còrpora
    contra la meva vida
    que sols aflora

    als meus exhaustos
    membres si ets presència,
    i no tenir-la.



    R. V.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Publica el teu relat en català a www.relatsencatala.com

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats