Bardisses

Amic meu, on vas?
malbarates el somni d'infant,
la solitud s'ha fet bardissa
s'espiga i et cobreix
l'asseca el temps
per fer d'escorça.
De nit
l'esperit lliure trena d'amagat
el fil d'una nova singladura
teixida de caliu esfilagarsat.
De dia
la por alimenta les arrels
metòdica, conrea la façana
fent frívola la pell.
Caldrà descompondre el llast
per venir amb mi.

Amic meu, què fas?
amagues la flama encesa
dels sentiments,
amarat de gebrada
et xopes de buidor
però el bleix captiu
esparpillarà l'ardor somort.
Escamparem les barses
Podarem branques feréstegues
de silenci contingut
i brostarà l'esperança
amb veu de nadó.
Cap neguit ni temor.
Esclau de fang,
caldrà clivellar el motlle
per venir amb mi.

Amic meu, no sents el vent
que xiulant entre esquerdes
t'incita a desertar
de la letargia?
Enlluerna't
amb la flama dels sentits,
oblida el desencís, el mal
guareix la ferida i sense brida
pren el cami,
ales de somnis i paper fi
s'obren al món
per ancorar el teu destí
esbatanat en mi,
la il·lusió,
i caçarem els estels
que volen blans.