AVÍS A LA POBLACIÓ SOBRE LA PRIMERA NOVEL·LA DE JORDI SOLÉ (Pivotatomic a RC), "HIJO DE DIOSES"

Encara que, des de fa segles, el calendari maya ens vingui advertint de que l'apocalipsis ens espera el desembre del 2012, alguns signes inquietants semblen indicar que la fi del món pot arrbar, fins i tot, bastant abans d'aquesta data.
Una d'aquestes senyals que fan esgarrifar es l'aparició en llibreries, el 22 de març del 2010, de la primera novel·la de Jordi Solé, "Hijo de dioses". Tot un símptoma de l'estat terminal en el que es troba la literatura del Segle XXI. I, com ja va dir el poeta, si la literatura se'n va al carall, la resta la segueix desaigües avall.
Vostès es preguntaran, amb tot el dret, qui punyeta és aquest autor que ve a fer trontollar el malparat submón de la novel·la amb la força destructiva d'un terratrèmol de grau 9 en la escala de Richter amb aquest primer treball. Doncs estan de sort, perquè aquest post, com deia l'alcalde de Villar del río, "os debe una explicación. Y esta explicación que os debe, os la va a pagar".
Nascut fa més de quatre dècades a la bonica localitat de Sabadell (fins i tot el millor corral té les seves ovelles negres), Jordi Solé va deixar patents des dels seus primers dies quines eren les seves autèntiques vocacions: despertar-se plorant a hores intempestives i buidar biberons a ritmo de rècord olímpic. Però com, per a desgracia seva, aquest talents són poc apreciats en la societat de consum que ens aliena, passats uns anys durant els quals va viure a cos de rei gràcies a l'ímprobe esforç dels seus progenitors (els qui, como no eren enzes, van començar i acabar amb ell la seva aportació a la supervivència de la espècie), no n'ha va quedar cap més que buscar nous horitzons.
Poc agraciat per a jugar a la NBA y massa blanc per a fer carrera en Hollywood (¿O era al revés?), a en Jordi se li van anar tancant ràpidament les portes d'un futur com a home de profit, fins que només li van quedar dues opcions: el lumpen o el periodisme. Dues opcions que més d'un estudiós sosté que, en realitat, eren només una, ja que cada dia resulta més difícil distingir entre totes dues. Fos com fos, el nostre home va passar per la universitat i, per escarni del sistema educatiu, va aconseguir graduar-se en Ciències de la Informació (¡així va el país!) i confondre després a més d'un honrat empresari del ram fins arribar a contractar-lo (¡així va el món!).
Després d'una carrera professional digna de ser portada al cine per Roland Emmerich (en Jordi va passar per les extintes publicacions Diari de Barcelona, El independiente, Teleindiscreta, Fantastic Magazine i Club Disney, i, per als que encara segueixin creient en coincidències, el seu pas per 8TV, TV3 i RAC-1 van coincidir amb alguns dels moments d'audiència més baixos de la historia d'aquests mitjans), el nostre home va creure arribat el moment de donar-li un respir al malmès món de la informació i centrar els seus esforços en acabar d'una vegada per totes amb el de la literatura contemporània. Fruit d'aquesta croada abjecta és, doncs, la seva primera novel·la, "Hijo de dioses".
No es deixin enganyar, bones gents, per les veus que el saluden ja como "El Mamfredi català" (veus que, per força, provenen dels seus cercles més íntims), o per aquells que havent llegit la novel·la, asseguren que, no només han sobreviscut a la experiència, sinó que la repetirien encantats. No es deixin confondre por aquests cants de sirena que qualifiquen a "Hijo de dioses" com una novel·la trepidant, plena d'aventura i història. La única veritat és que aquest no es un llibre que vagi a significar un abans i un després en la historia de la literatura amb majúscules. Ni que aporti res de nou al gènere de la novel·la històrica. Ni que pugui satisfer als gourmets de la crítica de paladar més exquisit.
No.
"Hijo de dioses" es, simplement, una novel·la d'aventures pensada i escrita per a que al lector li costi resignar-se a no llegir aquella nit mateixa el capítol posterior. Realitzada amb la modesta pretensió de proporcionar a qui el consumeixi un entreteniment coherent, ben documentat i de fàcil lectura. I amb l'ànim de regalar a tots aquells que perseverin fins arribar a les seves darreres pàgines, un parell d'aquells girs argumentals que a un li deixen sempre un bon sabor de boca quan tanca un exemplar por darrer cop.
Como podeu veure, amics, tot forma part d'un pla diabòlic però graponer para mantenir-los distrets del que realment importa en aquests moments: la crisis, la ¡unidadEspaña! (així, tot junt, i entre signes d'exclamació), el Villarato, el nas de Belén Esteban... Temes que estan al carrer i que angoixen al contribuent. Y la resta, bona gent, és Panem et circenses, que deien els romans (en aquest cas, més aviat circenses, ja que la cel·lulosa, encara que s'ingereixi acompanyada per alguna salseta, sempre sol resultar indigesta. I la de "Hijo de dioses" no és cap excepció).
Així que ara, ja saben el que els espera si decideixen llegir "Hijo de dioses" i regalar-lo fins i tot amics i essers estimats la propera diada de Sant Jordi. Que aquestes coses se sap com comencen, però mai com acaben. Després, si arriba desembre del 2012 i ja no queda un ànima per a ser finiquitada en l'Armagedón previst, no diguin que no els vam avisar.

Nota: "Hijo de dioses" va ser escrita originalment en català sota el títol de "Fill els déus". Per sort o per desgracia, la primera editorial que va mostrar interés en adquirir-la no va ser de la terra, sinó de Madrid. I, llògicament, un individu sense moral ni principis com en Jordi Solé no va dubtar ni un momento en traduir-se a sí mateix i vendre's al millor (o únic) postor. Els drets de l'obra en català segueixen disponibles, així com la voluntat de l'autor…