Detall intervenció

270è REPTE POÊTIC VISUAL: "LA LLUNA"

Intervenció de: bufanúvols | 27-12-2013

LA 270ena EDICIÓ DEL REPTE POÈTIC VISUAL ESTÀ DEDICADA A LA LLUNA. PODEU ESCRIURE ELS VOSTRES POEMES O PROSES POÈTIQUES FINS EL PROPER 10 DE GENER A LES 19.00 HORES DE LA VESPRADA. APA, SALUT I POESIA!


Respostes

  • Lluna
    Anthony Rain | 29/12/2013 a les 07:06
    No sabré perdre'm-hi
    La nit no pot trencar aquesta pell
    nodrida de les seves mans
    abandonada en marees impossibles
    Tu ara
    Lluna
    em cremes amb fred rierol la partida
    un port novell, un encanteri
    de vents i mort damunt sorres tatuades
    vora un cos humit que aprengui el meu esperit
    Però saps
    Lluna
    ja ho he donat tot
    li he donat el meu vaixell
    naufragi i platja a trenc de llavis
    La meva cuïrassa és aquesta esclavitud
    no ser més que en l'ànima que em posseeix
    La nit no em pot trencar
    amb cap desig
    Vull restar aquí
    d'esquena a tu, Lluna
    esperant l'instant que els seus braços
    torni'm a prendre'm
  • Llunàtica llunada
    Mena Guiga | 29/12/2013 a les 15:45
    Nàutica de la lluna,
    oceà de peixos-estel que pisquen.
    I sí, riuen, alegraires nocturns.
    Llunada, satèl·lit
    delit i desfici
    canvi de fase
    i quan rodoneges
    ets la piga blanca
    de la volta celestial,
    la punta de cigarreta neta
    que forada el més enllà.
    Núvols mòbils
    barbes i bigotis
    còsmics i còmics
    se li envela travessar-los
    il·luminar-los
    i picar l'ullet.
    A voltes desapareix.
    Es fa i es desfà,
    deriosa infinita,
    astre joganer.


    Mena

  • Dansa de la lluna [Fora de concurs
    rautortor | 29/12/2013 a les 15:52

    Dansa, cor meu, punteja al teu teler!
    Serà un tapís de lotus, teixit d’ones,
    un sol de mitjanit, lluna d’estones.
    La dansa és levitat, estel lleuger.

    Dansa d’amor marcit, com el roser
    que plora, espina i flor, quan l’abandones.
    Llavors, el ball és solitud, espones
    de estiu, foc a l’entranya del terrer.

    Dansa, esperit, malgrat el cansament,
    deixa’t portar pels contrapunts de l’aire!
    La lluna balla el vals en quart creixent;

    si és plena, atia el ritme del dansaire
    que la lluna minvant torna prudent;
    la nova plora i riu, però no gaire.
  • INSOMNI
    selva | 04/01/2014 a les 15:54
    Fanal que t'emportes
    els meus somnis amb tu,
    traeixes, tan blanca,
    el descans merescut.

    Si abaixo persianes
    i m'oblido de tu,
    dormiré abraçada
    de la solitud.
  • Dotze Llunes
    dallonses | 06/01/2014 a les 20:36
    Amb el Ninou s'enceta nova lluna,
    -És el relleu que estrena el gener-
    Proclamant el pregó del cameller
    Que vénen els d'Orient a toc de buna.

    Del Nadal fartaner ni una engruna,
    I l'enrenou es torna cançoner...
    Si la lluquem dorment en un paner,
    És que el sol l'ha caçat, mandrosa lluna.

    Després la de febrer, breu i enganyosa,
    Adés clara i brillant, adés boirosa,
    Duu l'ametller de rosa i blanc florent.

    Dotze llunes rumbegen sa fulgència
    Al pas de l'any malgrat, ho diu la ciència,
    Que només una viu al firmament.

    --------------------

    Diàleg Lunisolar (no concursa)

    La senyora Lluna
    li prega al Sol,
    un vestit de núvia
    teixit amb fil d'or.

    I el Sol li demana
    que li faci un tern,
    amb solapa blava
    i armilla d'argent.

    ¿perquè? -diu la Lluna-
    ¿i tu? -diu el Sol-
    -Amb tu vull casar-me-
    -I amb tu, jo també-

    mi -2011

  • Influència selènica
    deòmises | 10/01/2014 a les 18:19
    Saber que més enllà de la lluna hi ha la pell
    Dels instants, ajaguda en la mar dels somnis
    Oferta a la vida i a la mort, als experts deixebles
    Que són els dits entre solcs i pigues i saliva.

    Conèixer el plànol perfecte del punt més càlid
    On rau l'algidesa del teu cos, embat de l'onada
    Damunt de la sorra, com el batec amb cadències
    D'un cor que respira cada cop que sent i es bada.

    Distingir el xiuxiueig del silenci, quan els insomnis
    Deixen fruits suculents a les dents, quan ser febles
    A la temptació recompensa amb exhausta joia viva.

    Fruir, en la influència selènica, l'oxigen i les essències
    Que amaga el teu ventre, i esdevenir, en tu, penell
    Convertit en satèl·lit a la platja del teu rostre pàl·lid.



    d.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: