És el primer cop que m'atreveixo a fer quelcom de semblant. Sempre he pensat que els escriptors són gent molt valenta perquè s'atreveixen a expressar els seus pensaments, sentiments, emocions, etc...
Se que aquest petit poema és molt simple, però ha estat una dura batalla personal per vèncer les meves pors i crec que he guanyat, per això me'l valoro moooolt positivament, sóc una valenta!!!!
Si puc millorar a partir de les vostres valoracions potser m'atreviré a seguir públicant..., però no em veig futur com a poetessa. Petons i gràcies.

És just la poesia que et dedicaria a tu, estimat àngel meu. Tu també fas sentir aquestes emocions i per això t'estimaré sempre més. Molts petons i abraçades.
Veus on t'haig de venir a buscar?

La màgia d'escriure és que un aboca els seus sentiments però qui llegim fem la nostra representació acomodant-la a la nostra situació. És trist veure com el camí de dues persones es va separant sense saber ben bé perquè: però passa. Una abraçada.

Apareix molt de tant en tant i no dura ni un segon, però et fa sentir tant bé... Et fa veure que la vida que un porta potser si és l'adequada i lluitar per continuar així. S'ha de gaudir i viure intensament cada moment. Petons.

Preciós. Jugar amb tots els sentits dels que disposem per omplir-nos de la persona estimada. És el primer cop que et llegeixo i aquest poema l'he trobat realment encantador.

Buscant la part positiva de les coses. És cert, cal fe run esforç per veure allò bo i bonic de la nostra vida. Potser això ens donaria forces per lluitar i seguir endavant.

Quina falta ens fa tenir un bon amic que ens ajudi a valorar-nos i veure les nostres virtuts. Algú que ens escolti i en qui poder-nos recolzar. No n'hi ha gaires d'aquests, però sempre hi són. I jo puc dir que sóc afortunada.

No és llamativa però si indispensable. Què faríem sense un bon amic, en segons quins moments?

Tant de bo poguessis ser la medecina que curés dels mals rotllos. Petons.

Bona disposició però: es pot oblidar una decepció?
Un pot perdonar però no oblidar.

L'amor és un camí amb dos sentits: el d'anada i el de tornada. Cal donar però també cal rebre. Quina llàstima que a vegades oblidem que és important.

Qui no ha viscut un primer amor i la descoberta del sexe. És cert que no s'oblida mai i amb el temps es recorda amb tendresa. Creiem que ens menjarem el món i, en realitat, no tenim idea de res.

Perquè podem gaudir de tu, confiar en tu. Ens fas tenir esperança i veure el bo de la gent. Vigila, però, un no es pot donar del tot: o et pots cremar o acabar buit.

He tingut la dissort de passar per una situació semblant. És dur fer veure que no passa res quan saps que se li acaba la vida a algú estimat. I més dur pensar com de sols s'han de sentir. Petons.

Silen ets un cel. Tot és millor i es veu més clar quan tu hi ets: ja poses una petita llavor d'amistat en tots nosaltres. Moltes gràcies per tot. Petons.