Cercador
Espasa i foc
Un relat de: Poesia catalana- Compartir:
Pastilles pel dolor
tot i que, malauradament
no aprenc i ja fa olor.
Repeteixo descaradament
sempre l'error.
Aquesta és l'espasa ardent
fum que tergiversa el context,
i no aprenc, no. Tampoc recordo
ni el sabor, em pertorbo
i em pertorba presencialment
la prescripció del destí
per espasa de Dèmocles
per foc del Querubí..
El Diable amb pell sedosa
em vol bocaterrosa.
Cap vida es color de Roses
però ni l'espasa em matarà
ni el foc cremarà
les idees, les lletres, els abismes.
D'on entro
i surto.
Sóc inepte al meu rèquiem.
tot i que, malauradament
no aprenc i ja fa olor.
Repeteixo descaradament
sempre l'error.
Aquesta és l'espasa ardent
fum que tergiversa el context,
i no aprenc, no. Tampoc recordo
ni el sabor, em pertorbo
i em pertorba presencialment
la prescripció del destí
per espasa de Dèmocles
per foc del Querubí..
El Diable amb pell sedosa
em vol bocaterrosa.
Cap vida es color de Roses
però ni l'espasa em matarà
ni el foc cremarà
les idees, les lletres, els abismes.
D'on entro
i surto.
Sóc inepte al meu rèquiem.
Comentaris
-
Dolor[Ofensiu]Xolnir de Groc | 27-04-2025
He sentit el dolor que aclaparà aquest poema. Em sobta el Roses amb majúscula inicial, i m'obre unes opcions cromàtiques diferents al rosa habitual, per barrejar-ho amb blaus i verds, de l'aire o/i del mar, simbol d'una parca que et lliga amb el rèquiem malaguanyat i destraler que insinuen les paraules.
l´Autor
20 Relats
40 Comentaris
4940 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00