Espasa i foc

Un relat de: Poesia catalana
Pastilles pel dolor
tot i que, malauradament
no aprenc i ja fa olor.
Repeteixo descaradament
sempre l'error.
Aquesta és l'espasa ardent
fum que tergiversa el context,
i no aprenc, no. Tampoc recordo
ni el sabor, em pertorbo
i em pertorba presencialment
la prescripció del destí
per espasa de Dèmocles
per foc del Querubí..

El Diable amb pell sedosa
em vol bocaterrosa.

Cap vida es color de Roses
però ni l'espasa em matarà
ni el foc cremarà
les idees, les lletres, els abismes.

D'on entro
i surto.

Sóc inepte al meu rèquiem.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Poesia catalana

Poesia catalana

20 Relats

40 Comentaris

4193 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
https://techno1234567890987654321.wordpress.com/category/ciberpunk/