Cercador
Records fragmentaris. [text no creat amb IA]
Un relat de: Juan Palomo- Compartir:
La resolució anava així:
Si anomenem P a l'edat de Pere i J a l'edat de Joan, l'expressió "Quan tu tinguis l'edat que jo tinc ara..." només té sentit si Pere és més gran que Joan, i el temps que ha de passar perquè s'esdevingui això és (P – J).
La resposta la pregunta "quan fa que jo tenia l'edat que tu tens ara?" és, igualment, (P – J). Així que "l'edat que tu tenies quan jo tenia l'edat que tu tens ara" serà
J – (P – J) = 2J – P
i "Jo tinc el doble de l'edat que tu tenies quan jo tenia l'edat que tu tens ara" podem expressar-ho amb l'equació
P = 2(2J – P) = 4J – 2P
que podem posar en la forma
3P = 4J
D'altra banda, "Quan tu tinguis l'edat que jo tinc ara, la suma de les dues edats serà seixanta-tres" podem expressar-ho amb aquesta altra equació
[J + (P – J)] + [P + (P – J)] = 3P – J = 63
que podem posar en la forma
3P = J + 63
Així que tenim aquestes dues equacions
3P = 4J
3P = J + 63
reduïbles a
4J = J + 63
i obtenir el valor de J
3J = 63
J = 63/3 = 21
valor que substituirem en la primera equació per obtenir el de P
3P = 4J = 4·21 = 84
P = 84/3 = 28
Així doncs, Pere té 28 anys i Joan 21.
L'altra cosa que recordo és que em va sortir l'oportunitat de treballar al despatx de l'arquitecte Lluís Cantallops, i li vaig proposar a l'estudiant d'arquitectura Esperança Cabré, els ulls verds més increïbles que hagi vist mai, si l'interessava succeir-me donant classes particulars.
Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCCXXXIII (tema: FEINES TEMPORALS D'ESTIU) i consta de 400 paraules segons el comptador de Microsoft Word.
Comentaris
-
Respostes al comentari precedent.[Ofensiu]Juan Palomo | 17-07-2026
El relat és rigorosament autobiogràfic.
Si em llegeix l'Esperança Cabré no crec que tingui res a objectar, quan dic que tenia uns preciosos ulls verds.
Pel que fa a la nota aclaratòria "[text no creat amb IA]" que tu trobes ridícula i que segueix al títol dels meus relats des de "Probablement sóc un perepunyetes, però..." (07/10/2025), quan encara em feia dir Joan Colom, les raons que em van fer adoptar-la estan explicats en aquest relat. -
No sé si tot és ficció, o no, però[Ofensiu]Xolnir de Groc | 15-07-2026
Però si un dia la dona que esmentes al teu escrit arriba a llegir-lo, i troba que no li agrada el que ha llegit, potser t'hauràs de plantejar esborrar-lo, si ella t'ho exigeix.
I això del subtítol; “Text no creat amb IA”, ho trobo ridícul del tot. Ho has fet en tots els teus escrits?
Si acceptes consells, deixa de fer-ho. Passaràs a la història de relats com un ésser curiós i digne d'estudi, o de ser escrit com personatge rar o estrany, dins els meus relats fantasiosos.
-
Tot és possible[Ofensiu]Helena Sauras Matheu | 02-07-2026
Bones, Juan Palomo:
En literatura tot és possible i així ho has demostrat en aquest text quotidià. Posar-hi un problema matemàtic i que damunt tingui la seua solució ho trobo addient.
Personalment sóc de lletres, però entenc com ho has resolt i et felicito per la teua audàcia i explicació.
A més a més, el final del relat m'ha agradat força.
Una abraçada i et reitero que cada escena escrita té el seu perquè. -
Menys mal.[Ofensiu]Juan Palomo | 01-07-2026
Menys mal, que no he sortit guanyador del RepteClàssic DCCCXXXIII: FEINES TEMPORALS D'ESTIU, perquè en cas contrari hauria hagut de demanar a la convocant, Montserrat Agulló Batlle, que revoqués el veredicte.
Per què dic això? Doncs perquè, quan escrivia el present relat, tenia la difusa sensació que el problema algebraic que n'ocupa gairebé les tres quartes parts ja l'havia utilitzat alguna altra vegada, i se suposa que els textos presentats als reptes han de ser originals. Vaig mirar la llista dels 500 relats publicats com a Joan Colom, i cap dels títols em suggeria un contingut semblant, així que vaig tirar pel dret i el vaig presentar a concurs.
Avui, a propòsit de la lectura de la novel·la històrica "Ingrata pàtria", del valencià Martí Domínguez, he volgut llegir el relat "Tot és difícil abans de fer-se fàcil" (23/07/2022), frase de Goethe que l'autor cita en "L'esperit del temps", una novel·la anterior, i... oh, sorpresa!: hi he trobat el problema, amb unes dades diferents però amb el mateix enunciat.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències sobre GATS. [text no creat amb IA]
- Resar o renegar? [text no creat amb IA]
- Novel·les episòdiques de temàtica matemàtica. [text no creat amb IA]
- Confessions inconfessables. [text no creat amb IA]
- De n a n+1 i tiro perquè em toca. [text no creat amb IA]
- Els misteris de la creació literària. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre GOSSOS. [text no creat amb IA]
- Un trist full de paper. [text no creat amb IA]
- El botxí de Sant Bartomeu. [text no creat amb IA]
- L'emigrant. [text no creat amb IA]
- El segon volum. [text no creat amb IA]
- Simetries. [text no creat amb IA]
- Cine de terror i crispetes. [text no creat amb IA]
- El laberint. [text no creat amb IA]
- Memento. [text no creat amb IA]