RE: Seri, has de copiar el text...

Bon dia, relataires reptaires. Diumenge migdia i ja tenim comentaris llestos.

Començaré dient una cosa en general, per a tots, i per allò que he llegit i viscut en les vostres aportacions.

Primer de tot, dir-vos que per a mi, i per allò que he llegit a altres, fer ficció és ficar-se a la pell del personatge i fer-ho creïble. Si es veu que és la vostra veu, no és tan creïble, i en algun relat es veu a l’autor/a, no al narrador/a, i no seria el desitjat en una situació similar, que no necessàriament real.

La ficció demana que es respectin els tres engranatges d’una història, que són: el plantejament, el nus i el desenllaç. Aquí he trobat relats diversos, però hi ha narracions que no puc anomenar relats formalment, que no respecten aquestes bases. Som molt lliures de triar la nostra veu narrativa, que jo en aquest exercici volia que fos diàleg interior. Un assaig no és un relat, i un relat amb massa informació que no aporta res al fil narratiu d’un pensament interior, no és un relat, és una altra cosa.

Tot i això, anem per feina, anem als comentaris personalitzats per a cada relat, fets amb tota la bona intenció, tenint en compte que no soc cap filòleg ni experimentat comentarista literari, sols un lector que ha llegit molt, i que cada dia perd més capacitat de comprensió lectora. Els anys no perdonen.

Per cert, valoro molt els títols, m’agrada que ens parlin del relat sense explicar més del compte, i en aquest repte, tots i sense excepció, cosa que ja comentaria, m’han semblat ben triats.

 

 

· La torna Juan Palomo 




COMENTARI:

És un text formal gairebé acadèmic, cosa que fa poc creïble que sigui un diàleg intern, o de ficció. Aquesta narrativa que utilitzes en aquest escrit, seria perfecte per a unes memòries, per altra banda. Cosa que vol dir que no seria formalment un relat, més aviat seria un capítol d’unes memòries. No hi sé veure un nus ni el desenllaç típic d’un relat.

Així i tot, és un escrit molt pulcre i ben escrit, en el qual barreges frases de pensament interior “Una putada això de ser alliberat...” del tercer paràgraf, amb frases gairebé acadèmiques, com per exemple gairebé tot el quart paràgraf, que sona a un article de la Wikipèdia. També he vist frases complicades que a vegades es fan carregoses de llegir, per exemple: “condemnant-me a la màxima pena, que era la capital...” Amb dir: “Condemnant-me a la pena capital...”, fas via i sona més natural, no tant (encarcarat), diré acadèmica, la lectura.

On dius “...seguir a la presó...”literàriament és més correcte utilitzar la paraula “continuar”. Seguir, en aquest context, pot confondre amb anar al darrere d’algú.

Per altra banda, no calia escriure exactament les paraules límit, i detalls com el de la frase anterior, on elimines paraules sobreres, t’haurien fet viure una mica més lliure de la cotilla de les paraules exactes del repte.

Per acabar, diria que no he conegut gaire al teu protagonista. O sí, ens diu moltes coses personals, que es podrien simplificar en un sol paràgraf. La resta és informació que no ens parla d’ell, sinó de fets externs que ens distreuen d’ell, i que d’entrada no sembla que l’afectin a ell personalment, o no del tot, perquè si en parla, voldria dir que d’alguna manera sí que l’afecten, però no ens expliques el perquè ho fan.

Així i tot, un distret relat que m'ha semblat un assaig, o un exercici de memòria històrica, més que no pas un relat amb un diàleg interior capficat. Un relat seria una altra cosa.

De totes maneres, bona feina i gràcies per participar.

 

·  El xerraire Maculan 
 

COMENTARI:

Un exercici clàssic i ben portat del condemnat que va camí del cadafal. Ben portat el pensament interior, tot i començar amb un diàleg, que no seria allò que demana el teu relat. Com diferent és l’altra entrada de diàleg, on els ignorants clamen justícia, aquesta sí que s’escau fer-lo amb el guió de diàleg. També es podria fer entre cometes catalanes, aquestes «».

El primer paràgraf explicatiu, sense el guionet del diàleg, és un bon resum dels motius i de les conseqüències, està molt bé com intenció, però cal una revisió del text per fer-lo més comprensible literàriament.

El relat està ben plantejat, cronològicament, però potser li caldria una revisió per eliminar conflictes narratius que compliquen la lectura i la comprensió de la lectora.

On dius que les mosques s’abalancen, jo buscaria una altra imatge, com per exemple, les mosques se’m mengen, més cruel i força visual. Abalançar-se és correcte, però no ho veig.

Cal cercar maneres diferents de dir la mateixa cosa, com quan dius “em van fer... em van passejar... o ...em fan baixar... em fan mal...” que repeteixes sovint en el tercer paràgraf, quan l’encarceren i el passegen. No és difícil cercar maneres de dir diferents. Aquests petits detalls donen més força a la lectura, sense repeticions mecàniques que ens diuen que cal treballar el text. Bé, és un repte, i per això escrivim el repte.

El gir final, crec que l’entenc, però no em queda prou clar. Si el frare ha demostrat que no és el culpable qui ens narra els fets, vol dir que és ell el culpable?, el frare... Sigui així, o no, seria un bon gir que caldria explicar millor, amb gairebé les mateixes paraules, no cal explicar gairebé res més.

Distret relat de ficció, te n’has sortit amb bona nota, però has de vigilar més el lèxic, fer-lo més ric en paraules cercant maneres de dir diferents.

No era tan difícil, veus? Bona feina, Maculan!

 



·  Eximents Atlantis 

 
COMENTARI:

Amb un inici de relat que els entesos anomenen “in medias res”, ja m’has guanyat el cor. Fa anys que llegeixo els teus poemes, que m’encanten. I els teus relats, sovint carregats de poesia, els trobo també molt interessants, com aquest, per exemple. Tot i que, d’entrada i a la primera línia, em vols catalanitzar la paraula nòvios, que formalment l’hauries de posar en cursiva i afegir cometes catalanes, també. És una opció vàlida, potser, però jo cercaria una altra manera de dir-ho.

Coses: Dius... estès en estat d’alerta... Vigila aquestes cacofonies, i no volies dir; estigués?... estès seria posar al llarg d’algun lloc o cosa, oi? Com dir: he estès la roba... Però bé, segons com, ja seria això, però no deixa de ser una cacofonia. I dius també ...vaig tornar a caure i una i altra vegada les meves relacions... pot ser un error de tecleig, ho valoro, però la manera correcta seria: ...vaig tornar a caure, una vegada darrere l’altra, (en) les meves relacions... I diria que sobre la coma. Ho he llegit diverses vegades, per si era un tema de comes fora de lloc, però em decanto per error de tecleig. Mira-ho.

I revisa el “ja què” de la primera frase del segon paràgraf, diria que no és correcte. Més endavant hi ha un pel què, que també caldria revisar.

Pel relat, diria que rodó, molt ben portat, amb creixent interès, fent accelerar el fil narratiu, fins a un final que frena la cursa, i et vol entendrir el cor, i, qui ho sap, potser ho aconsegueix, però a la policia no l’enganyes; qui la fa la paga.

Bon exercici d’introspecció, que potser no està acabat de revisar del tot, però que no desmereix el resultat en cap cas. És un bon plantejament i desenvolupament del relat.

Bona feina, Atlantis!

 

·  Pelutx - aleshores 


COMENTARI:

Per què Pelutx!!?? Tan bonica que és la paraula Peluix!!

Bé, és fàcil de resoldre, sempre que ho vulguis, clar.

L’inici m’encanta, i el desenvolupament, genial, tot s’ha de dir.

Però hi ha cosetes, com: “Anusaves”, volies dir “nuaves”?

Em falten alguns signes exclamatius, com per exemple a la frase “Quina lliçó” No hi veig l’expressió, sense el signe d’admiració. Sense un signe, no sé com llegir-ho. Un corrector d’estil t’ho marcaria, segur.

A la primera frase del quart paràgraf, diria que falten comes, i alguna cosa més, com alguna paraula? Que ha caigut de la pàgina? Bé, peccata minuta, fàcil de resoldre, crec. Però de fet, a la frase següent també hi ha problemes amb les comes... i la paraula “novatades”, saps que tenim una paraula ben nostrada que descriu aquesta acció, oi? Com fins aquí has fet servir un lèxic força normatiu, cosa que aplaudeixo, em sobta aquesta en concret, fora de registre, malgrat que la poses entre cometes angleses.

I m’agrada el final, amb aquests jocs de paraules inventades, que ja poden ser ben reals, popularment segur que les fan servir alguns dels personatges com el que descrius, sense dir-nos res, però on tot queda ben palès de quin pal van les hòsties, si em permets la paraula.

Tot i odiar profundament al teu personatge, m’ha agradat molt la lectura del teu relat. Que no em decebi l’odi experimentat, és potser una de les coses que demanava del repte, sense dir-ho, que tampoc cal donar més pistes als reptaires! (Amb signe d’admiració, per remarcar l’actitud.) 

Bona feina, i bon relat, aleshores!

 

PS
I tanques amb pelutx, una altra vegada!!! T’odio!!! Encara més.

 

·  Violació greu d'una llei moral - kefas 
 

COMENTARI:

Ah!! Trobo genial que acabis el relat amb aquesta paraula!

En el teu cas, amb el teu relat en concret, el títol m’ha fet rodar una mica el cap, i m’ha obligat a fer-li dues lectures extres al relat.

Diré que el primer paràgraf encara em fa rodar més el cap, no sé si hi ha alguna errada amb els articles personals, o en la construcció general de la frase. O potser no l’he entès, que aquesta és una molt possible veritat, personal meva.

I parlant del relat... aquest primer paràgraf en concret. No sé segur si és clar o clara, allò que té la consciència, no ho sabria determinar amb exactitud. Aquí juguen les comes, i aquests un i una que escrius.

Superat el primer paràgraf ens endinses en divagacions personals del teu protagonista que ens descriuen una ment recaragolada i perversa, però ben equilibrada, i lògica... paraula que repetiré del teu relat, molt lògic tot ell. No ets tu, oi? És la veu narrativa complexa que descrius, allò que dona més valor al teu relat, que ens condueix fins a un final, que podria dir que és lògic, vulcanianament parlant. Potser no serà normativament una revelació, ni un gir especialment sorprenent en el seu creixement i desenvolupament personal, el del protagonista, però que literàriament ens porta a reflexionar-hi.

Quan pugui, me’l tornaré a rellegir. I serà després de les teves explicacions, que espero.

Bona feina, kefas.

PS
No hi ha una paraula, o diverses si cal, en català que vulgui dir això de “mindfulness”? No sé què és això…

 

 

Sentència inapel·lable - Montserrat Agulló Batlle 

 

COMENTARI:

Has de fer un esforç amb els guions dels diàlegs, segur que trobes el joc de tecles per fer-ho bé. A internet ho trobaràs. Si fas servir mòbil, seria una excusa acceptable, però que tampoc serveix de gaire.

Anem amb més detall al relat. Mira, tu escrius: —No hi haurà revisió del cas —em va dir en acomiadar-se (aquí jo ho he escrit com toca, en un cas que fos correcte així). Però aquesta seria en una forma diferent de diàleg, aquí és un pensament interior, així que els diàlegs dels altres han d’anar entre cometes catalanes, i amb els guions interiors correctes: «No hi haurà revisió del cas», em va dir en acomiadar-se. I en aquest cas, no calen guions de diàleg. Els records/pensaments dels altres s’han de diferenciar d’allò que sents en aquell moment, i quan dius, “em va dir,” estàs fent un exercici de memòria, i així, un diàleg intern. Ja era això el que volia!

Una altra cosa, que em fa ballar el cap; per què diferencies com millor o potser pitjor, el terme “cel·la” amb el “calabós”? Ho he buscat al diccionari i les definicions no les veig gaire diferents, en el concepte d'estar millor o pitjor. I, per altra banda, en la construcció de la frase, els detalls de la cel·la, els posaria abans de definir-la com un calabós, pel simple fet de comprensió, ja que primer descrius com és, i després ho compares, al final. Queda més clar i és més contundent. Posar la paraula calabós entremig pot confondre al lector/a.

Mira, tu escrius: “la meva cel·la és un verdader ‘calabós', fosca, humida, amb un catre per somier i un forat per fer les necessitats,” i jo et proposo “la meva cel·la és fosca, humida, amb un catre per somier i un forat per fer les necessitats; un verdader ‘calabós',” I aquí amb calabós hauries d’utilitzar les cometes angleses “”, per diferenciar records de diàlegs aliens i dels detalls que descrius i que vols remarcar.

Amb el tancament, m’has fet reprendre la lectura del relat, i això és positiu en aquest cas, perquè m’ha calgut saber la referència al pensament final, i l’he trobada. Si no haguera trobat la referència, seria un final mal tancat, però està bé. Enhorabona!

T’has ajustat correctament a allò que demanava. La resta són detalls que un corrector d’estil et pot comentar i amb les opcions literàries a resoldre.

        

I fins aquí els comentaris, després de dinar tocarà el veredicte...