FUGIU QUE VENEN!

Un relat de: E. VILADOMS
-Corre, corre més!
Ella s'esforçava per seguir el ritme del noi, però cada vegada es notava les cames més pesades, els polsos a punt d'esclatar i la gana i la set rosegant-la per dins.
Els senyals de foc de la torre de guaita havien donat l'alerta i de seguida s'escampà casa per casa: Fugiu que venen!
I ells, aprofitant l'enrenou i la falta de vigilància dels moments de desori, s'esquitllaren entre les ombres de la nit. Dormiren embardissats i, en clarejar, començaren a córrer entre els conreus, en mig les espigues altes ja a punt per a la sega. Dalt del cingle, els senyals de fum repetien la consigna. Mentre tothom prenia el camí del nord per escapar dels invasors, ells continuaven la seva cursa cap a migdia.
De tant en tant, el rostre desfigurat d'en "Sense-nas" es tombava cap a ella i li recordava que calia forçar el pas. Qualsevol part del cos era bona per mutilar els esclaus díscols, sempre que no els impedís fer la feina que tenien assignada. I qualsevol falta, una excusa per castigar-los: treballar poc, menjar massa, protestar...
Dalt les cingleres i els turons, les fumeroles recordaven: Fugiu que venen! Venen? Anem-los a trobar! Tant els feia ser esclaus amb els uns com amb els altres, potser els "altres" els tractarien amb menys crueltat i els donarien unes racions de menjar més abundants, res tenien a perdre.
Molts amos, una vegada carregats els carros amb tot el que hi cabia, havien calat foc a camps i cases, no volien deixar res a l'enemic. Tanmateix en "Sense-nas" i la noia, lleugers d'equipatge com anaven, se sentien cada vegada més a prop d'un nou destí.
Ella va veure la sageta, però no el va poder advertir, de la seva boca sense llengua no podia sortir cap mot intel·ligible. Quan la van castigar per haver protestat, l'amo no havia volgut que li desfiguressin ni el rostre ni el cos.

Comentaris

  • Invitació "Comuniquem-nos!"[Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda

    Com a finalista del VI Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio
    ens complau convidar-te a la II Trobada ARC de Literatura en Català
    i a l'acte de lliurament de premis i presentació del llibre "Comuniquem-nos",
    on es faran públics els premis principals del concurs.

    Invitació

    Associació de Relataires en Català (ARC)

  • Trepidant...[Ofensiu]
    deòmises | 03-03-2016

    ...fins a la darrera frase, sobretot en imaginar la crueltat d'aquella sageta. La veiem clavar-se al cos d'en "Sense-nas" i encara ens espera una cosa més esgarrifosa...

    Enhorabona per l'elecció mensual.


    d.

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Comuniquem-nos!” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, i per tal d’avançar feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COMUNIQUEM-NOS!, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Comuniquem-nos!” que s’editarà a finals de 2016 mitjançant una plataforma digital de publicació.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ...............................................................

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • L'home és un llop pel home[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 28-02-2016 | Valoració: 10

    Tant se val l'època, sempre, en algun país, l'ésser humà ha de patir la humiliació i la tortura d'un altre ésser humà. És el que pensen els esclaus del teu relat, a qui els fa igual qui els esclavitza. Ho han perdut tot, ja no tenen res més a perdre.

    És un relat molt punyent, d'aquells que fan pensar quina mena d'éssers som. Els animals són cruels perquè han de sobreviure. Però i els homes? Sembla que la intel·ligència de la que se'ns ha dotat no ha servit gaire en nombrosos casos.

    M'agrada com escrius. Ho fas realment bé.

  • Intens[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 23-02-2016

    Una història molt ben explicada i ambientada, gairebé com si visualitzés una pel·lícula de gran intensitat dramàtica on els personatges viuen penúries dignes de posar-te els pèls/plomes de punta.
    L'enhorabona, Enriqueta!

  • Quins temps[Ofensiu]
    Materile | 21-02-2016 | Valoració: 10

    I pensar que vivències així eren molt usuals, m'esgarrifa. Has sabut transmetre tan bé aquesta història que m'has ben esgarrifat. Felicitats.

    Un relat preciós amb molt de fum i dolor.

    Materile

  • ENHORABONA![Ofensiu]

    Enhorabona, Enriqueta! Ben escrit i ben documentat!

  • Sempre busques...[Ofensiu]

    Sempre busques uns relats força originals. Sempre, o quasi sempre, ubiques els teus personatges en èpoques o continents llunyans, com si les situacions que els fas viure fossin menys dures en la distància.
    T’ho he dit altres vegades... m’agrada com ho escrius.
    —Joan—

  • be... bis ;-)[Ofensiu]
    Endevina'm | 16-02-2016

    jo diria que has anat més enllà d'explicar una història relacionada amb els senyals de fum, i per dissort, com no era fantàstic, no has pogut encabir la telepatia que hauria salvat al sense nas.
    Un relat molt ben trenat i explicat, original i dins del tema amb tota la bona imaginació que saps utilitzar.

    Felicitats!

    Ferran

    (això de tenir tanta personalitat fa que a voltes erri en l'usuari.)

  • Be...[Ofensiu]
    Xolnir de Groc | 16-02-2016

    jo diria que has anat més enllà d'explicar una història relacionada amb els senyals de fum, i per dissort, com no era fantàstic, no has pogut encabir la telepatia que hauria salvat al sense nas.
    Un relat molt ben trenat i explicat, original i dins del tema amb tota la bona imaginació que saps utilitzar.

    Felicitats!

    Ferran

  • Genial[Ofensiu]
    Guiomar | 15-02-2016

    Com sempre! Admiro la teva capacitat d'inventiva i el teu bon fer. Sempre sorprenen els teus relats, positivament clar!

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 15-02-2016 | Valoració: 10

    Descrius tant be aquells temps tant foscos que m´ he capbussat a dins. Un deu noia m´agrada el teu relat.
    Montse

  • Brutalitat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 15-02-2016 | Valoració: 10

    Un relat que reflecteix molt bé la crueltat d'aquells moments de la esclavitud. Poses els pèls de punta i pensó que en molts llocs del món, encara continua. Una abraçada.

    Aleix

  • Molt imaginatiu[Ofensiu]
    Edgar | 15-02-2016

    Des que vaig veure la temàtica mensual d'aquest any, vaig pensar que em seria molt difícil participar. que no tenia idees. Ja veig que tu no només n'has tingut d'idees sinó que m'han semblat molt imaginatives. M'ha agradat molt. Felicitats.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de E. VILADOMS

E. VILADOMS

70 Relats

778 Comentaris

81197 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Aprenent de relataire.
Gràcies a totes i a tots els qui passeu per aquí.