Cercador


Llista categories

Mitjans de transport [5] La juguesca

Un relat de: Joan Gausachs i Marí
Per què, per què va fer aquella juguesca? Per què es va sentir tan superior al seu adversari? Per què...?

***

L’Eduard així que es va jubilar va començar a anar a passar les tardes en un cafè prop de casa seva on havia vist que jugaven als escacs.

El client que tenia el tauler al davant semblava que esperés un adversari i li ho va preguntar. L’Albert, que així es deia el probable contrincant, li digué que no. Que poques vegades repetien els jugadors ja que ell els apallissava amb rapidesa.

Varen començar a jugar i va poder comprovar que aquell bon home era un bocamoll que no parava de xerrar mentre jugava. En pocs moments li va explicar la seva vida; que si havia estat tan bon estudiant, que havia tingut unes feines que molts les voldrien, que si es va casar amb una dona de molt bona posició... Ah! I de bon jugador en tenia ben poc, ja que li va guanyar totes les partides.

Al tercer dia l’Eduard va pensar que no tornaria més a aquell cafè, el cap li feia mal de tanta i tanta xerrameca, però llavors l’Albert va canviar un xic la conversa i li va explicar que ell tenia paüra a les altures. Caram! Quina coincidència! A ell, a l’Eduard, li passava el mateix... Davant d’aquesta situació tots dos van esclafir una rialla.

L’Eduard es va envalentir i després d’un estira i afluixa van convenir que al dia següent qui resultés perdedor hauria de pujar en globus.

Aquell matí l’Eduard va rebre un WhatsApp de l’Albert dient-li que estava molt enrogallat i que no podria assistir-hi... Ràpidament li va contestar que el que li devia passar és que tenia por de perdre ja que per jugar no calia parlar....

***

Dins la cistella, tot tremolós i amb els ulls tancats va notar com s’enlairava. Si els hagués tingut oberts hauria vist com l’Albert s’abraçava a un individu idèntic a ell... Un individu que era el seu germà bessó i que, per a ell, jugar a escacs era com bufar i fer ampolles.

——————
Escrit el dimecres15/03/2017. Revisat amablement per la Pilar Campmany i Piqué el dijous 16/03/2017

Comentaris

Afegir comentari
  • Quines històries t'empatolles![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 20-05-2017 | Valoració: 10

    Et volia dir moltes coses però, en llegir en comentari de l'Aleix, ( no sé per què ho faig), me n'he adonat de que volia dir exactament el mateix que ell. Ostres, no serà que m'ha copiat per endavant? Aleix, això no s'hi val.

    Com que aquest relat ja el considero comentat, me'n vaig a llegir l'altre, a veure si no em trobo cap relataire copión que em xafi el discurs.

    Una abraçada, company!

  • A veure si us atrapo![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 08-04-2017

    I ara: el del globus. No sé si us podré atrapar abans no s'acabi el "curs" relataire.

  • Miralls[Ofensiu]
    Olga Cervantes | 22-03-2017 | Valoració: 10

    Moltes vegades les relacions socials son com miralls, germans bassons o un joc d’escacs.
    Felicitats pel teu conte tan ben tramat.

    Una abraçada

    Pinya de rosa

  • Escac i mat![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-03-2017 | Valoració: 10

    Llegir-te, amic Joan, sempre, sempre és un plaer! La proximitat dels teus personatges, la simpatia de l'escrit, l'humor que sempre desprenen, tot això fan un còctel molt ben barrejat! I les entremaliadures dels protagonistes són molt humanes. Tots ens hi sentim identificats, si més no, jo. Una forta abraçada!

    Aleix

  • Ai, el joc[Ofensiu]
    Materile | 21-03-2017 | Valoració: 10

    Aquesta vegada un relat un xic desconcertant, però ben conduït i tramat. Amb un final que ens enganya. Molt bé!
    Una abraçada,
    Materile

  • Ja veus[Ofensiu]
    Endevina'm | 18-03-2017

    el comentari anterior també és meu, bé, del meu germà a relats, un bessos univitel·lí total. Mira així tens un comentari més per reiterar que el relat és boníssim.

    Ferran

  • molt bo Joan[Ofensiu]
    Xolnir de Groc | 18-03-2017

    aquest cop m'has enredat del tot, o ha estat el teu germà bessó? qui ha escrit el relat, vull dir... no em facis cas. Un relat del teu estil, infal·lible i ben escrit i amb un final sorpresa que m'ha enxampat del tot fora de joc, fora de tauler, hauria de dir, ja que parlàvem dels escacs.

    Bona feina Joan, magnífic relat i molt ben portat.

    Sort!

    Ferran

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 17-03-2017 | Valoració: 10

    Un relat magnífic. M' agrada molt

Valoració mitja: 10

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1298 Comentaris

182843 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Afegir a preferits
Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >