Arbequina, però el fet de que ell esperès o no.. ja va deixar de tenir importància. És molt fort, tanmateix, el sentiment d'esperar alguna cosa: un truc, una paraula, una mirada.. el que sigui i no ser capaç de trobar-lo. Sentir-te impotent, saber que tu no pots fer res i que per a res depèn de tu aquell instant... quan ja t'has cansat de donar el primer pas, fins aquell moment.

I tot això per què? perque les coses mai són com nosaltres volem que siguin. Som petits sommiadors, però sinó fossim així.. què seria de nosaltres?? ^^

petonets!!!!!

com si es tractés de la vida.

Els mots exactes, perfecte :)

per què intentar allunyar-nos d'allò que ens crida, com la lluna d'una nit d'estiu. Una nit que sembla buida, aparentment, plena de pensaments aïllats en el marc d'una ciutat de fugida d'aquells que corren darrera l'estiu. Mira la lluna i, si cal, no l'abandonis mai. Potser ella no respondrà la teva pregunta. Potser no et dira qui ets, però qui sap si deixarà que ho descobreixis per tu mateixa. Qui sap si el seu reflex amaga el temps necessari per que ho descobreixis. Donem-nos moments de lluna, moments de mirar al nostre voltant i d'adonar-nos del que hi ha. Sortir de nosaltres mateixos i córrer, arribar ben lluny: potser així arribem a trobar-nos realment.

M'ha agradat moltíssim el teu relat, arbequina! :)

Petons!

Gràcies pels comentaris arbequina i per les "crítiques". Feia temps que no publicava res, intentaré penjar alguna coseta més d'ara endavant.

Penso que sense crítiques no creixeriem... ens quedariem "petits", "petits"!

Molts petonets i moltes gràcies.

m'ha vingut al cap que avui he sentit una cosa molt maca i m'ha fet pensar. Diuen que la raó viatja en AVE mentre que els sentiments s'aturen a cada parada.

Moltes vegades crec que puc tenir, o podem tenir, les coses molt clares i adonar-nos de si les fem bé o no (segons el nostre criteri, clar)... però els sentiments ens faran topar mil vegades amb les mateixes coses perquè són els que ens fan persones. Persones sensibles, que vulguis o no, te n'adonis o no, moltes coses et continuaran fent mal o et continuaran influint. No ho podem evitar, però potser el que cal fer és aprendre una miqueta de cada parada i continuar endavant sense quedar-se aturat al primer entrebanc, què et sembla?

Petons!


Paula.-

que ens il·lumin des de fora, que amb lles teves paraules pots convertir en gris, un dia potser massa negre.

Tot es qüestió de matissos, visca els grissos!!!

i desperta moments viscuts en tercera persona, però sentits amb cor i ànima. Com si hagués pogut reviure en aquells ulls verds altres moments que, per contra, he hagut de mirar de lluny, des d'un petita esquerda a qualsevol racó.

Emocionant.

n'hi ha molts, pero, més de la meitat són falsificats! Què vol dir, realment, la paraula adult? Ara m'he quedat amb el dubte...

tunets! !

ens fem mal a nosaltres mateixos esperant una cosa que, per molt que nosaltres creguem que ha de passar, no passa. Il·lusió, desig... espera d'un signe d'amor, d'amistat, de confiança: podem desitjar, però mai exigir.

:) petons!!

El teu relat m'ha deixat amb un calfred per tot el cos! És molt intens: m'agrada, i m'agrada molt la manera de començar cada estrofa, genial!!

Petons.-

però de vegades som molt diferents al que crèiem de nosaltres mateixos. Però por, no cal. Veig el teu escrit com una crítica, amb força pessimisme al damunt... Pero m'agrada molt veure com canvies de to a cada paràgraf, arribant al final a una part més personal i molt més crítica. Ta molt wai :)

Petons nanauet!

[Preciós] nanauet! : )

Tranquil, ja va bé (mentre siguin crítiques constructives, esclar!) Què vols dir amb figures literàries?

Suposo que vaig posar "l'ara" per la sonoritat que donava al conjunt, ho veig com més suau i alhora, més contundent -en realitat aquest poema era per una cançó :).

Merci pels comentaris.. fan il·lusió!

Tranquil, ja va bé (mentre siguin crítiques constructives, esclar!) Què vols dir amb figures literàries?

Suposo que vaig posar "l'ara" per la sonoritat que donava al conjunt, ho veig com més suau i alhora, més contundent -en realitat aquest poema era per una cançó :).

Merci pels comentaris.. fan il·lusió!

quina manera.... de fer veure la realitat, genial.