Cinc raons per viure

Un relat de: Lambretta

Reia. Seia en un sofà d'una cafeteria multinacional amb una amiga, feien bromes i parlaven de que farien el cap de setmana. Tot d'una canviant de tema li comentà a la amiga quin llibre feia dies que volia comprar-se ja que el dia anterior havia acabat el que estava llegint. L'amiga somrient, tot d'una li dona el llibre, ja sabia quin era i li volia regalar. Sense paraules a causa de la sorpresa per haver rebut aquell regal tan especial per a ella decideix convidar-la al cinema pel vespre i a sopar. Un cop surten del cafè i intenten atrevessar la rambla Catalunya, de lluny veu una ombra petita i negra. En questió d'instants i sense donar-li cap importància se n'adonà que era un gat, es miraren als ulls i continuaren els seus camins.


Llegia. Va passar la tarda al Parc de la Ciutadella amb el seu germà petit i la seva mare. Havia promès a la seva mare que l'acompanyaria a passejar i jugaria amb el petit al sortir de classe. Era una tarda de primavera assolellada i tranquil·la. Havia començat aquell llibre que li va regalar una amiga feia uns dies, per un instant se sentí observada i al aixecar el cap el veié. Era estrany i amb una mirada misteriosa, li va venir un calfred, recordava aquella expressió, però s'autoconvencé de no haver vist mai un gat com aquell.


Caminava. Anava cap a casa, havia d'agafar el metro a passeig de gràcia. Duia la carpeta de dibuix sota el braç dret i atravessava Via Laietana amb l'homenet verd del semàfor encès. Tranquil·la, no tenia pressa i anava pensant amb aquell noi que havia vist a la parada del bus dos dies enrera. Devien ser les 8 del vespre, feia fresqueta i ja era fosc, sense adonar-se, per instint, gira el cap cap a l'esquerra i veu dos fars molt a prop. Sentí la remor d'un picarol. Estava en un llit amb llençols blancs, en una habitació molt freda. Hi havia les cortines obertes i el sol entrava suau il·luminant mitja habitació. La finestra donava a un jardí amb un arbre gros, tornà a sentir el picarol, un gat que li era familiar dormia sobre el llit adjunt amb ella. Se'l mirà encuriosida i relaxada, observant-lo s'adormí de nou.


Dormia. Feia 3 dies que estava en coma i tres dies que la seva família no dormia per estar prop seu. Havia rebut un cop fort al cap, el cotxe que l'havia envestit anava massa distret per adonar-se que se saltava un semàfor. Al cinquè dia, la mare dormia somicant arrepenjada al seu llit donant-li la mà, ella obrí els ulls amb un crit sufocat que despertà la mare. Es preguntà a si mateixa que feia allà. La mare plorant d'emoció l'abraçava i avisava els metges, no recordava res i la seva mare tampoc l'ajudava, estava esverada i la posava nerviosa, un cop tranquil·la, va intentar parlar amb ella i li explicà que havia passat. Llavors, donant-li voltes a les coses, li preguntà si havia passat una tarda amb ella al parc i a la cafeteria amb la seva amiga, la mare estranyada li diu que no, que ella no havia fet res del que deia. Uns dies més tard, recuperada a casa, va trobar l'agenda on hi apuntava tot, li agradava molt, mai anava sense ella i fullejant-la va veure que havia de quedar amb la seva amiga dos dies després de tenir l'accident.


Menjava. Anava amb la seva amiga cap a casa menjant un gelat, sortia poc i sempre acompanyada, tan sols feia una setmana que era fora del hospital. Un cop arribada a casa va saludar els seus pares que ja havien arribat de la feina, notava alguna cosa estranya en ells, llavors la seva mare li donà un regal tota emocionada. Se'l mirà i es posà immensament contenta, feia anys que volia tenir un gat i mai li havien donat permís per tenir-ne un a casa.

Comentaris

  • Un relat màgic i sorprenent...[Ofensiu]
    Romy Ros | 13-10-2009 | Valoració: 10

    tot ell enganxa! Estava tafanejant per "l'editora destaca" quan m'ha aparescut el teu relat, i la veritat és que ja el títol m'ha sorprés però el relat molt més. Molt vital i molt màgic. Veig que no has tornat a escriure d'ença que fessis aquest i la veritat és que és un llàstima perque tens fusta bona al teu interior!

  • 5 + 5[Ofensiu]
    Nurithy | 22-04-2007

    He pogut veure els ulls d'un gat màgic reflectits en cada estrofa. Segueix així!

  • Noietaa[Ofensiu]
    rbbarau | 14-03-2006

    No m'havia fixat en això dels verbs... diga'm despistad, però és que les paraules m'atrapaven i no podia deixar de llegir.
    Un relat màgic.
    Un petó

  • ohp..[Ofensiu]
    xeisha | 14-03-2006

    El teu relat m'ha deixat amb un calfred per tot el cos! És molt intens: m'agrada, i m'agrada molt la manera de començar cada estrofa, genial!!

    Petons.-

  • enhorabona pel relat![Ofensiu]
    Pertuipersempre | 15-02-2005

    Com un cafè dels bons... senzill però molt intens!

  • Sorprenent[Ofensiu]
    niqmad | 24-04-2004 | Valoració: 8

    M'ha agradat, el final no te l'esperes i és ràpid de llegir. El llenguatge que hi fas servir no interfereix alentint la lectura i això és molt important. Felicitats pel relat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Lambretta

2 Relats

10 Comentaris

3921 Lectures

Valoració de l'autor: 8.67

Últims relats de l'autor