caminant

ens fem mal a nosaltres mateixos esperant una cosa que, per molt que nosaltres creguem que ha de passar, no passa. Il·lusió, desig... espera d'un signe d'amor, d'amistat, de confiança: podem desitjar, però mai exigir.

:) petons!!

Has escrit tu la resposta a tantes preguntes que es fan davant del desamor i que totes juntes no mes fan en el fons una?
"he decidit no esperar
res d'allò que altres m'havien donat"
Sort en el teu caminar,
PELL

Has versat molt bonic i tendre aquesta consciència de realitat. Crua: L'amor que es rep dels altres mai no depèn d'un mateix. (De la mateixa manera, el que es dóna no depèn del que l'altre vulgui o demani)

...no crec que et deixi d'aquesta manera.
M'ha agradat molt la frase "ja no tinc mà per refredar" Ànims i una abraçada.

M'he quedat rígid durant uns minuts, amb la mirada mig perduda rellegint els teus versos. Un silenci aclaparador m'ha envoltat tot i tenir sorolls de fons.
...Per ara només se m'acudeix agafar-te de la mà.
Ha sigut molt intens. M'ha agradat silvia.