D'una sola nit

Un relat de: xeisha

I sentir el seu cos a besar del teu es l'únic que vols
mentre el cel trenca sobre teu a tothora
i s'obre, i no et deixa cridar
...i t'ofega

Lluna d'una sola nit.
Oblidada com si de sobte t'haguessis fos

Tremoles,
enyores els seus braços a la teva cintura
i els seus llavis sobre els teus.

Sents una buidor immensa,
que només podria llevar sentir el seu cos a besar del teu.

Tremoles,
ho vols oblidar?
...perquè, de fugir, no hi ets a temps.

I sentir el seu cos a besar del teu es l'únic que vols
mentre el cel trenca sobre teu a tothora
i s'obre, i no et deixa cridar
...i t'ofega

Tu no en saps encar, d'oblidar,
i bé que ho sabies.

Paula.-

Comentaris

  • M'ha encantat, aquest poema![Ofensiu]
    Arbequina | 04-09-2006

    És molt musical, com si fos la lletra d'una cançó... potser també m'indueix a pensar-ho la repetició d'alguna estrofa (cosa que trobo molt acertada, més tractant-se d'una estrofa tan potent).
    En fi, m'ha agradat molt, el poema.

    Una abraçada.

    Arbequina.