Biiiippp!!

Un relat de: xeisha

Esperes,
Tens la mirada fixa en el teu mòbil.

L'esperes.
Pero no hi ha resposta

Penses, mes valdria un no
abans que el silenci.

més valdria un potser,
un demà,
abans que el seu silenci.

Només vols sentir un biiip
una senyal,
saber que encara pensa en tu.

Voldries dir-li moltes coses,
t'agradaria cridar PROU

Abans que tot, però, l'esperes
ell a tu,
no.

Paula.-
21.06.06

Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    xeisha | 22-09-2006

    Arbequina, però el fet de que ell esperès o no.. ja va deixar de tenir importància. És molt fort, tanmateix, el sentiment d'esperar alguna cosa: un truc, una paraula, una mirada.. el que sigui i no ser capaç de trobar-lo. Sentir-te impotent, saber que tu no pots fer res i que per a res depèn de tu aquell instant... quan ja t'has cansat de donar el primer pas, fins aquell moment.

    I tot això per què? perque les coses mai són com nosaltres volem que siguin. Som petits sommiadors, però sinó fossim així.. què seria de nosaltres?? ^^

    petonets!!!!!

  • Molt bo![Ofensiu]
    Arbequina | 22-09-2006

    M'ha agradat molt aquest poema, crec que il·lustra a la perfecció aquelles denses esperes, pelnes de neguit i cascades de pensaments.... sí, molt bon poema.
    Per cert, només una cosa: segur que ell a tu també t'espera, segur. (potser d'una ltra manera?)

    En fi, una abraçada i fins aviat.

    Arbequina.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: