Poema al Vent

vent tan fort com els teus mots deixats sobre el paper com si fossin inerts. No ho són, contenen la força de la il·lusió i la mirada absorta del qui observa un miracle.

:-)

No t'havia llegit massa poemes, m'ha encantat!

No sé ben bé que té aquest element, el vent, que el fa ser tan especial. Potser aquesta indeterminació prové de la seva immaterialitat, del fet d'ésser efímer i del tot canviant. Gairebé sempre és present, sense que ens hi adonem del tot. Està d'allò més lligat als nostres sentits, el tacte en especial, així com l'oida. També en els meus poemes ocupa un lloc preminent, especial, juntament amb el mar.
Salutacions Arbequina, gràcies per comentar el meu poema "Vida Nova".

M'equivoco o em vas clicar pel meu nick? Com que vas estar a Alemanya i em dic Grünewald... No, no soc pas alemany, jeje. Siau!

que voleï per les prades
que travessi les muntanyes
que remunti el curs dels rius
Llencem-lo enlaire i lluny
que creui oceans i geleres
que fecundi tenebres i ombres
i que ens empleni a tots de llum!

Petita dosis però suficient de la realitat que ens envolta. Amb poques línies ho dius tot, la vida és això, la vida és com el vent sembla que no es nota sembla que no hi és però necessites que et colpeji les galtes per fer-te sentir viu una i altra vegada. M'agrada el vent que descrius!!
Felicitats wapu!
Petonets

M'ha agradat molt el teu breu, però intens relat.
Realment els elements son bàsics per sentir-nos vius.
M'he sentit molt afalagada pel teu coment.. Gràcies pel consell.
Espero que ens continuem llegint i comentant.

Una forta abraçada amb molt vent.

Naiade

però genial del tot.
Dius tant amb tan poques paraules...
m'ha encantat, m'has fet despertar amb aquesta bufada de vent, que mira quina hora és ja i encara estava mig adormida.

una abraçada
llumdenit

és un poema, més guanya en intensitat i aquests petits versos teus aconsegueixen això, gairebé sentir el vent a la cara i la seva fredor. Crees una bona imatge: mentre puguis sentir el vent, voldrà dir que ets viu i si et sents sol, ell et fa companyia.

Poques paraules però arrossegadores, que és cert que podrien ser l'estrofa inicial d'un poema més extens que ens parlés d'aquestes sensacions que ens fan sentir vius.

Una abraçada.

On la freda Tramuntana, glaçada, forta, talla el mar, amb un ganivet de sal...

Imagino el contacte del vent sobre la pell com un recordatori constant de què ets viu, de què el teu cos recull les sensacions i aquestes arriben fins al teu centre i, mentre dura el procés i especialment quan ets conscient d'ell, et fa sentir i sentir-te!
Doncs... que bufi el vent! Que bufi i s'emporti el rovell que fa grinyolar els cors i no els deixa créixer, estimar, omplir-se rítmicament de sang fresca i batecs solidaris... que bufi i ens porti barca nova per a la vida i la coexistència!

M'ha agradat el teu poema i l'únic retret que puc fer-li és la seva brevetat... que per un altre costat, li dóna un encant especial.

Jo estic encantada d'haver tornat a contactar amb tu... t'enyorava, aquest estiu! I lamento haver-te entristit amb el meu poema, però ja saps que la vida té pujades i baixades, moments trists i d'altres eufòrics... dies de tots colors!
Gràcies, però, per haver acollit el meu primer poema amb tanta calidesa.

Una abraçada convençuda, forta i... fresca, que encara és estiu,
Unaquimera

aquest teu poema. És ple de vida i de passió.

Un petonàs!

gyps

que millor que una ventada freda sobre nostre per recordar-nos que encara som vius, que encara sentim i que no devem restar aturats. Breu i bonic!

Una abraçada

GuSPI

com si es tractés de la vida.

Els mots exactes, perfecte :)

en tant necessitem sentir les batsegades del vent...per sentir quelcom...empentes de vida, que s'enduu el vent...vida enllà...
Mol ben descrita aquesta presencia del vent.
Gràcies pel teu comentari. 1abraçada. ESPIRAL.

Fes-me passar fred, i així, si més no, podre notar com t'evaeixes entre les meves mans..

Magniiiific:)

Gracies pels teus comentaris, s'agraeix.

petooons....MILEEERS DE PETONS.

... i mentre el vent no pari d'endur-se la pols de les nostres vides i tot segueixi endavant, l'esperança romandrà, encara.

Moltes gràcies, arbequina, pels teus comentaris!!!

El teu poema també és senzill i condensat, i bonic.
Fins a la propera.
Em disculpo devant teu i devant de qualsevol lector de no haver fet biografia. Potser més endevant...