Poema al Vent

Un relat de: Arbequina

No paris… no paris, vent,
de recordar-me que encara puc sentir,
no paris de colpejar-me fort i fred,
que no oblidi mai que ets amb mi!

Comentaris

  • gypsy | 12-09-2007 | Valoració: 10


    vent tan fort com els teus mots deixats sobre el paper com si fossin inerts. No ho són, contenen la força de la il·lusió i la mirada absorta del qui observa un miracle.

    :-)

    No t'havia llegit massa poemes, m'ha encantat!

  • Ai el vent, magnífic element![Ofensiu]
    Grünewald | 12-09-2007

    No sé ben bé que té aquest element, el vent, que el fa ser tan especial. Potser aquesta indeterminació prové de la seva immaterialitat, del fet d'ésser efímer i del tot canviant. Gairebé sempre és present, sense que ens hi adonem del tot. Està d'allò més lligat als nostres sentits, el tacte en especial, així com l'oida. També en els meus poemes ocupa un lloc preminent, especial, juntament amb el mar.
    Salutacions Arbequina, gràcies per comentar el meu poema "Vida Nova".

    M'equivoco o em vas clicar pel meu nick? Com que vas estar a Alemanya i em dic Grünewald... No, no soc pas alemany, jeje. Siau!

  • Llencem el poema al vent[Ofensiu]
    Aiwendil | 10-01-2007

    que voleï per les prades
    que travessi les muntanyes
    que remunti el curs dels rius
    Llencem-lo enlaire i lluny
    que creui oceans i geleres
    que fecundi tenebres i ombres
    i que ens empleni a tots de llum!

  • El teu vent és el meu vent[Ofensiu]
    poetessa frustrada | 24-12-2006

    Petita dosis però suficient de la realitat que ens envolta. Amb poques línies ho dius tot, la vida és això, la vida és com el vent sembla que no es nota sembla que no hi és però necessites que et colpeji les galtes per fer-te sentir viu una i altra vegada. M'agrada el vent que descrius!!
    Felicitats wapu!
    Petonets

  • El poder dels elements[Ofensiu]
    Naiade | 20-11-2006 | Valoració: 10


    M'ha agradat molt el teu breu, però intens relat.
    Realment els elements son bàsics per sentir-nos vius.
    M'he sentit molt afalagada pel teu coment.. Gràcies pel consell.
    Espero que ens continuem llegint i comentant.

    Una forta abraçada amb molt vent.

    Naiade

  • genial[Ofensiu]
    llumdenit | 25-10-2006 | Valoració: 10

    però genial del tot.
    Dius tant amb tan poques paraules...
    m'ha encantat, m'has fet despertar amb aquesta bufada de vent, que mira quina hora és ja i encara estava mig adormida.

    una abraçada
    llumdenit

  • Com més breu[Ofensiu]
    brideshead | 24-10-2006

    és un poema, més guanya en intensitat i aquests petits versos teus aconsegueixen això, gairebé sentir el vent a la cara i la seva fredor. Crees una bona imatge: mentre puguis sentir el vent, voldrà dir que ets viu i si et sents sol, ell et fa companyia.

    Poques paraules però arrossegadores, que és cert que podrien ser l'estrofa inicial d'un poema més extens que ens parlés d'aquestes sensacions que ens fan sentir vius.

    Una abraçada.

  • Com a l'Empordà[Ofensiu]
    Chen Ruestes | 03-10-2006

    On la freda Tramuntana, glaçada, forta, talla el mar, amb un ganivet de sal...

  • Sense parar![Ofensiu]
    Unaquimera | 18-09-2006

    Imagino el contacte del vent sobre la pell com un recordatori constant de què ets viu, de què el teu cos recull les sensacions i aquestes arriben fins al teu centre i, mentre dura el procés i especialment quan ets conscient d'ell, et fa sentir i sentir-te!
    Doncs... que bufi el vent! Que bufi i s'emporti el rovell que fa grinyolar els cors i no els deixa créixer, estimar, omplir-se rítmicament de sang fresca i batecs solidaris... que bufi i ens porti barca nova per a la vida i la coexistència!

    M'ha agradat el teu poema i l'únic retret que puc fer-li és la seva brevetat... que per un altre costat, li dóna un encant especial.

    Jo estic encantada d'haver tornat a contactar amb tu... t'enyorava, aquest estiu! I lamento haver-te entristit amb el meu poema, però ja saps que la vida té pujades i baixades, moments trists i d'altres eufòrics... dies de tots colors!
    Gràcies, però, per haver acollit el meu primer poema amb tanta calidesa.

    Una abraçada convençuda, forta i... fresca, que encara és estiu,
    Unaquimera

  • m'agrada molt[Ofensiu]
    gypsy | 08-09-2006 | Valoració: 10


    aquest teu poema. És ple de vida i de passió.

    Un petonàs!

    gyps

  • el vent..[Ofensiu]
    Guspira | 03-09-2006

    que millor que una ventada freda sobre nostre per recordar-nos que encara som vius, que encara sentim i que no devem restar aturats. Breu i bonic!

    Una abraçada

    GuSPI

  • Parles del vent.. [Ofensiu]
    xeisha | 03-08-2006

    com si es tractés de la vida.

    Els mots exactes, perfecte :)

  • De tant...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 29-07-2006

    en tant necessitem sentir les batsegades del vent...per sentir quelcom...empentes de vida, que s'enduu el vent...vida enllà...
    Mol ben descrita aquesta presencia del vent.
    Gràcies pel teu comentari. 1abraçada. ESPIRAL.

  • Fes-me passar fred.[Ofensiu]
    Orgull_de_classe | 28-07-2006 | Valoració: 10

    Fes-me passar fred, i així, si més no, podre notar com t'evaeixes entre les meves mans..

    Magniiiific:)

    Gracies pels teus comentaris, s'agraeix.

    petooons....MILEEERS DE PETONS.

  • allò que el vent s'endugué[Ofensiu]
    flabellina | 27-07-2006


    ... i mentre el vent no pari d'endur-se la pols de les nostres vides i tot segueixi endavant, l'esperança romandrà, encara.

    Moltes gràcies, arbequina, pels teus comentaris!!!

  • Gràcies pel teu comentari[Ofensiu]
    meral | 24-07-2006 | Valoració: 9

    El teu poema també és senzill i condensat, i bonic.
    Fins a la propera.
    Em disculpo devant teu i devant de qualsevol lector de no haver fet biografia. Potser més endevant...

Valoració mitja: 9.86

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Arbequina

Arbequina

30 Relats

346 Comentaris

52825 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
La veritat: no m'agrada escriure. Però durant un temps va ser la manera en què vaig canalitzar el plaer per crear, que abans aconseguia composant al piano, del que em vaig veure físicament allunyat. Tot i que ara m'apassiono composant a la guitarra, encara vaig escrivint. M'ha quedat, sorprenentment, com a hàbit. Així i tot, ni el talent ni el gust que tinc per aquests dos arts és equiparable i, com ja deia en una biografia anterior, tan sols Txèkhov aconsegueix fer-me intuir que la literatura és gran, molt gran, potser tan gran com Bach, com Mahler, com la música dels millors.
Com a lector sóc irregular i caòtic. Porto molts llibres alhora, de diverses disciplines, i els vaig acabant de mica en mica. M'agrada llegir de tot, però llegeixo poca poesia - i massa història, potser.
Com a "escriptor" afeccionat, sóc encara més caòtic i, de fet, no porto al fi cap de les idees que em venen al cap i que tan sols escric fins els tres quarts, la meitat, la quarta part, una frase... hi ha de tot! N'hi ha que estan acabats i els considero inacabats.

De mi - com si no hagués parlat de mi als paràgrafs de damunt - dir que em dic Xavier, tinc 25 anys, sóc economista, sóc exagerat, no m'agrada Barcelona, no m'agrada el cava, no sóc ni misteriós ni dolent i , per tant, a les dones no els agafa massa sovint l'impuls instintiu de voler conèixer-me i canviar-me (i, per tant, voler-me), sóc ateu, sóc liberal, penso que la societat catalana ha de prendre absoluta sobirania de sí, sóc estranyament feliç i, la veritat: no m'agrada escriure.

Que tinguin un bon dia.