PENSAMENTS ESTÈRILS

Un relat de: xeisha

La meva memòria, buida.
El meu ara, bombardejat d'idees d'usar i tirar.
La meva memòria se'n ressent i el meu jo no es queixa.
[potser ja no sap fer-ho.
Pantalles de vidre, intel·ligència programada:
múltiples dosis de pensament estèril.

Ho intentes evitar, com en una primera lluita.
Et sents fort i valent, però la teva empenta poc a poc minva
[i la teva fita intueix una derrota.
Encara conserves l'esperança de quelcom diferent.
Ets massa innocent.

Et guia un costum que saps sense fonament,
[però tant et fa.
El noi del seient del costat també ho fa, mentre llegeix el diari.
Potser ni el llegeix i només ho fa veure.

Tens una falsa esperança,
[voler aixecar allò que tan ràpidament has vist caure.
Encara observes nostàlgic com l'estupidesa i el tansenfotisme es fan cada cop més perillosos.

El que no saps, és que fins que tot això peti, no canviarà res.

Però el meu jo no es queixa.
[potser perquè ja no sap fer-ho.


Paula Morales.-

Comentaris

  • Sí, entristeix observar-nos![Ofensiu]
    Arbequina | 09-06-2006 | Valoració: 8

    L'humà és més poca cosa del que ens diem.
    Aquesta és la conclusió que n'he tret de llegir el teu poema.
    I hi estic completament d'acord.

    Una abraçada.

    Arbequina.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: