Parlar amb silencis

Un relat de: xeisha

Incomprensió.. encara no puc entendre com sent persones podem ignorar els que caminen a la mateixa vorera que caminem nosaltres i que, sabent que agafaran la mateixa drecera que nosaltres i intentaran arribar al mateix tren: el de dos quarts, no ens detinguem a saludar-los. Ells ni tan sols ho pensaran mai, o potser si? No tot estaria perdut... Per què d'un dia per l'altre et sembla haver viscut en dos mons diferents? Haurem somiat a mart i aterrat a un nou món de caminants alienats? Sense resposta.


Parlar amb silencis
Desitjar i odiar-te alhora

Parlar amb silencis quan voldria cridar
en descobrir que tot és diferent.

La teva veu, sesgada,
et fa irreal sota la seva mirada,
quan no hi ha més real que el teu món.

Ara, ells criden
i no puc evitar veure en silenci
i somiar...
perquè la història era diferent.

Que la desconeixença fa rebutjar un món més humà,
un món més nostre,
i no puc evitar voler-ho veure des d'allà on TU ho mires,
perquè tot canvia.

Amor, confiança;
rebuig i odi, alhora.

però sempre: hipocresia.


Paula
18.10.06

Comentaris

  • Genial![Ofensiu]
    Arbequina | 29-12-2006 | Valoració: 10

    Una obra composta dels ingredients adients: originalitat, ritme, estructura atractiva, profunditat, misteri, narració, descripció, poesia, crítica... etc.

    Aquest text el trobo genial. M'ha colpit, m'ha encantat. A més, parles de quelcom que tots hem pogut observar... però tu catalitzes els nostres pensaments amb mestria i sensibilitat...
    El final és immillorable.

    Una abraçada de l'Arbequina.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: