La teva foscor

Un relat de: nanauet

Miro per la finestra i els núvols fan que em senti pitjor.
Si hi hagués un petit raig de llum que m'il·luminés,
però la foscor sembla ser el meu únic destí.
El meu camí es fa estret i és negre
i no puc donar mitja volta i tornar enrere,
he de lluitar, ser fort, aguantar.
Però el plor ha pogut amb mi,
jo que em pensava que era fort
i que no tenia por de res, jo...
Si et veig dissimulo per l'exterior
però per dins el cor s'esmicola en trossets de llàgrima.
Quan sembla que la claror brilla als meus ulls
apareixes com la nit fent inútil tot esforç.
Sort que amb aquestes paraules trobo una espurna
que per poca llum que faci,
em fa sentir millor.
Ara prometo novament oblidar-te,
intento, malauradament, esborrar-te,
ajuntaré, poc a poc i amb paciència, tots els trossos del meu cor que et busquen,
si els trobes, indica'ls el camí de tornada que jo sol no puc.

Comentaris

  • No cal esperar..[Ofensiu]
    xeisha | 16-04-2006

    que ens il·lumin des de fora, que amb lles teves paraules pots convertir en gris, un dia potser massa negre.

    Tot es qüestió de matissos, visca els grissos!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: