Dufineta preciosa,

Aquest text em sugereix diferents coses, la primera i que vull fer-la realitat és que tinc ganes de veure't i compartir amb tu una estoneta, sentir-te i saber com estàs, que et ronda, que sents i que penses...

La segona és quantes coses amagades entre líneas hi ha en aquest poema, en anglés o català, escrit a mà o dibuixat a la ment... que hi ha que tant et costa de trobar...

T'estimo preciosa, molt i molt, més del que penses crec!

En primer lloc no m'agradaria deixar de banda el teu comentari, que m'ha animat a continuar escrivint, i a buscar la necessitat de trobar moments per expressar el que sento o el que penso de cada circumstància o situació en el dia a dia de la vida!

D'altra banda, m'he llençat a aquest relat... no se.. el principi l'he començat a llegir amb la intriga del que no coneix el desenllaç d'un relat, i cap a on va!
L'he gaudit i l'he comprés! M'agrada pensar que hi ha tantes maneres de viure, que et poden aportar un munt de sensacions noves...

Sembra optimisme, alegria i amor... i recolliràs poc a poc tot allò que desitges i vols!

Gràcies

Gràcies pel teu comentari, per què m'animarà a continuar escrivint i també a expressar tot allò que em crema per dins!
Realment el teu relat és impressionant, tinc ganes de llegir més...
GRÀCIES!

he tingut sensacions semblants...
sentiments que s'assemblen el que escrius
que m'he emocionat i tot el llegir-ho!
Gràcies per regalar-nos aquests pedaços tant importants de tu...

t'estimo un munt!

respondria a aquesta carta...
per què la teva carta, la que tu no enviaràs mai, m'ha semblat molt propera.
Gràcies per compartir aquesta carta, que tots hem escrit alguna vegada!

aquest TU no es mereix massa de la teva persona!
potser aquest TU no va ser sincer amb les seves intencions...
potser aquest TU es millor que estigui ara ja, ben lluny!
Endavant!

dóna lloc a moments com aquests!
Crec que forma part de l'amor, estimar-se salvatgament i voler aprofitar el màxim el moment...
Així.... que endavant!

com escrius i descrius diferents realitats.
La teva duresa i a la vegada tendresa absoluta...
NO DEIXIS D'ESCRIURE!!!!

Tens tota la raó!
tenim un món massa "escrupulós"!!!!

no truques i li fas saber el que penses???
Sempre trobem a faltar, el que ha desaparegut... i sovint quan ho tenim no en som conscients del tot!
Endavant i ànims!

de vegades penso que vivim a contracorrents...
de vegades m'adono que el temps passa més ràpid del que voldira
o més lent del que m'agradaria...
però el cap i a la fi... he entès que tan fa el temps, el més important és saber aprofitar cada instant i gaudir-ne el màxim...
Endavant!!!

Aquest escrit podria ser perfectament meu...
Tantes vegades em preguntava com podia ser que la resta de persones del meu voltant, crees aquests vincles tan espectaculars amb tothom, i jo... com tu, sempre pensant que sola, caminant fermament, pero sola, estaria segura en un món menys hostil del que m'havia imaginat sempre.
Sempre havia pensat que o no sabia estimar, o no sabia posar en practica aquell munt de sentiments que corrien per dins meu.
Recordo que una vegada, en les ultimes trobades amb la psicologa, em va dir "és increible Sílvia, com... ets capaç de fer les coses mes complicades, i en canvi les més senzilles com estimar... com fer-li un petó a la persona de la que estàs enamorada, o com passejar agafada de la mà eren un drama..."
No tinc ni idea de per què dufi... pero saps? quan trobes a la persona adecuada, a la persona amb la que construir aquests vincles, aquestes cadenes i lligadures... fins i tots aquestes 3 paraules sinonimes, deixen de tenir un significat potser més dur o dificil.. deixen d'estar impregnades de connotacions negatives, per què la cadena la busques, potser la defineixes pero... la busques...
Jo només et puc dir, que arribarà el moment, el teu moment, que jo creia que mai arribaria el meu, hi ha arribat... així que no puc parar de pensar que el teu també ho farà...
ENDAVANT PRECIOSA!

com expliques aquestes sensacions...
M'encanta com poses paraules a sentiments
Per tant no deixis d'escriure tot alló que corre per dins teu, donat que és preciosa...

ens fa marxar corrents, per oblidar-nos del que som i el que serem... i és que de pors irracionals, ja en tenim prou!!!
Que ningú et toqui els collons!
Endavant

Que paraules tant tendres
tant plenes de vida
que et traslladen a un sentiment profund...
facin algú que s'espanti!
Potser no es mereixa aquestes paraules?
o potser... necessita temps per entendre-les...
Endavant