Pànic

Amb dimonis a darrere l'esquena caminant per les escates d'una serp
Sóc devot fidel d'aquesta la lluna negra quan ens fa tornar-nos a tots cecs
I ella s'escapa quan amb una navalla algun deu talla l'aire
i per la boca només sense sentit paraules rovellades

Millor dormo, perquè els ulls no se'm tanquen davant seu? Amunt i avall la meva ment
I tothom calla quan el mirall s'està rient de mi, com quan ho fa cada matí
Tot a la merda, quan m'ensenya les dents i ahir jo era un fantasma
i de nou torno a menjar-me el meu cap sol en aquella taula

Si m'entra el pànic m'escapo entre les ombres d'aquest bosc
intentant no olorar les flors
I quan ningú em mira em perdo dins les ones d'algun pou
perquè no em toquin més el collons