Sense tu...

Cada dia que passa i descobreixo nous relataries, em sorprenc de que no estic sol em el que'm passa. Fantàstic Silvieta, amb aquest relat saps expressar moltes de les sensacions que ara mateix tinc pel cap, perquè tot i la diferencia d'edat, pels sentiments no hi ha explicacions,. Només m'agradaria que certa persona pogués llegir el que tu molt bé reflexes aquí.
Res mes només dir-te que l'he posat com un dels meus relats preferits, segueix escrivint i jo intentaré seguir lleguin-te.
Una abraçada


Josep Mª

M'encanta llegir tot el que escriviu, sobretot perque me n'adonc que jo no en tinc ni idea d'escriure! xD
Uo! Genial! M'encanta! =D

últimament no pares de regalar-nos paraules que ordenades com només tu saps fer-ho són tresors. Gràcies per fer-ho!

M'encanta tot allo que escrius, ara es fa obligatori passar per aquí, per compartir el teu raconet de món

Increible aquest nou relat!!! Increible el missatge que deixes anar.....

M'agrada molt com expresses allò que sents, m'agrada que siguis valenta....

mil dolces besades

seguiré visquent! Sí senyora! Aquest és el lema que volia trobar per aquí. Tots tenim dret a sentir-nos enfonsats, perduts, faltaria més! Però ens hem d'estimar (als uns als altres, com va dir aquell, és cert, per ens hem d'estimar a NOSALTRES). És molt fotut quan un amor se'n va, però per això has de renunciar a somriure, a divertir-te, a ser feliç? I QUÈ MÉS!! No, no, no, plorem, d'acord, però siguem concsient que no pot ser un estat permanent...

Molt bé bonica! Mil besades i una infinitud de somriures per a tu!!

Noia, què hi farem,.... les coses són com són...
M'agrada com escrius... he lleguit els comentaris que m'has deixat i m'has semblat interessant..
Et continuarè lleguint!
Endevant!!

(t'hi has posat de valent últimament, eh! uoo! a relat per dia quasi! ;) ).
Bé, deixant-nos de quantitat de publicacions... ostres, em sap greu, perquè em sembla intuïr "una mala" conversa entre els línies del teu escrit. Una mala notícia...

(és segur aquest "sense tu...?"). Ostres, em sap molt de greu (si és aquest cas...) sembla mentida que costi tant realitzar el què desitges, oi? no hauria de ser tan complicat... frustra...
Però m'agrada la segona part de cada vers, on treus la part "positiva" (o menys negativa) del "sense tu...". On t'assegures a tu mateixa que no deixaràs de lluitar encara que sigui sense ell. On t'afirmes que seguiràs caminant encara que sigui al costat d'uns altres peus. On aclareixes que el Sol seguirà sortint cada dia per il·luminar els teus dies. I on cada dia podràs gaudir de la seva claror.

A vegades l'estimar ens fa imprescindible una persona, i se'ns fa impossible o inimaginable el viure sense ella, però sempre hi ha moltes més coses radera d'un "sense tu..."

És curiós com ens pot arribar a atraura una "simple persona". Com ens pot conquistar i com pot convertir-se en el nostre centre d'atenció.

Silvieta em sap greu que no hagis pogut utilitzar aquests bitllets tan esperats (si és que ho he entés bé...), però per altra part m'anima veure que no t'enfonses, que segueixes girant com una baldufa! Que no se t'acaba la força i que les il·lusions es mantenen.

Que vagi mult bé!
MUA!
Dufi