Cercador
Abandonat
Un relat de: sensecorLlàgrimes recorren el meu rostre
no he rebut notícies teves
ja no em truques
ja no em busques.
M'assec sol
i tu ja no hi ets
al meu costat tu no estàs
jo m'ofego en soletat.
Et necessito,
torna a mi
les teves paraules em fan falta,
els teus petons ja no els sento.
Vull que m'abracis
i em llevis aquest fred,
fred que em recorre
i m'endureix.
Vull dormir,
i no despertar,
i així
no pensar-te més.
Comentaris
-
mercès[Ofensiu]sensecor | 28-06-2007 | Valoració: 10
a tots
-
molt ben[Ofensiu]ANEROL | 27-06-2007 | Valoració: 9
expressats els teus sentiments
-
Gràcies[Ofensiu]just one breath | 26-06-2007 | Valoració: 10
pel teu comentari!
És la primera vegada que et llegeixo, i ho fas realment molt bé, aquest abandonat m'ha encantat! La manera com has fet arribar l'enyorança, la solitud, tot el que sents...
Et seguiré llegint, i gràcies de nou pel comentari ^^!
Molts Petonets sensecor
norita* -
Com va sense cor?[Ofensiu]Gritella | 28-02-2007 | Valoració: 8
Això de sense cor no t'ho creus ni tu. El teu poema te intensitat i reflexa al teu patiment, la teva solitud,...........
Quan la persona estimada ens deixar es passa molt malament, però poc a poc tornem a ser nosaltres els amos dels nostres esdeveniment i la nostra personalitat s'ha de deixar creixer i gaudir de tot el que ens agrada i ens fa feliços.
Un petonas -
i per què...[Ofensiu]Ullets | 25-01-2007 | Valoració: 9
no truques i li fas saber el que penses???
Sempre trobem a faltar, el que ha desaparegut... i sovint quan ho tenim no en som conscients del tot!
Endavant i ànims!
Valoració mitja: 9
l´Autor
150 Relats
160 Comentaris
191701 Lectures
Valoració de l'autor: 9.51
Biografia:
Vaig néixer el 15 de novembre de 1989 a Granollers (aprop de Barcelona). Als dos anys vaig anar-me'n a viure a un poblet perdut per Tarragona i vaig passar allà tota la meva infància. Als 12 o 13 anys vaig tornar cap a el poble del qual vaig pirar quan tenia dos anys i mira aquí estic.Passo tots el caps de setmana a Barcelona. Que si de festa per aquí, que si fer una volta, que si anar de compres...en fi m'encanta la ciutat de Bcn.
Tinc una personalitat que hem caracteritza molt ja que no em tallo gens a l'hora de dir les coses i no em tallo amb la gent que no conec. Hem considero molt alegre i diuen que sóc molt simpàtic.
Últims relats de l'autor
- Persones tòxiques
- Humanitat
- Estem fotuts
- Por
- Por
- Us convido a ser feliços
- Sempre...
- El temps ha passat i segueixes en el mateix lloc de sempre
- Aprenem amb els danys, i no amb els anys.
- Temps, llocs i circumstàncies...
- Rutina a l'any 2013
- És tan difícil...
- Mil motius
- As de piques
- Melodies que narren la teva vida