Vull tornar a escriure!

Un relat de: Ullets

Fa molt de temps que no escric, no tenia una necessitat tan imperiosa d'extreure tantes sensacions de dins meu.
Fa dies que hi penso, no, no ets una escriptora, no, probablement poca gent llegeix el que escric, però si, si que en sento la necessitat.
La vida em va gran, ho penso sovint, de vegades ploro desesperadament,
de vegades m'alegro de tenir aquesta sensació de vertigen, visc intensament.
Hi ha masses coses que no puc controlar, i d'altres que ni tant sols vull "tocar".
La vida, com diu el Carles Capdevila, és tot allò que passa mentre nosaltres estem fent plans! Passem a l'acció, fem-ho! El teu costat això sempre és senzill, les nostres inquietuds no queden a dins, sempre surten, i creem, creem, formem, aprenem, construïm i ens estimem.
Però i que passa amb la resta de coses que passen en les que tu no pots incidir?
I si les decisions que has de prendre, fan mal els altres, però són una millora cap a la teva persona?
Per què hi ha situacions tan injustes, carregades de pors de no saber que passa...
A mi no m'agrada veure't plorar, sé que el fet de que jo marxi de casa, transformarà la teva vida, però si hi penses detingudament, probablement la millori i tu també puguis escapar de la presó que s'ha anat construint dia rere dia... qui dia passa, any empeny, i així s'ha forjat la teva dura realitat, i la nostra.
Continuaré escrivint, per què el cos m'ho demana. És curiós quan passa això, per què... t'adones, que escriure és un acte íntim i personal que desencadena instants del teu cap, cor i ànima.


Comentaris

  • ostiii[Ofensiu]
    kispar fidu | 28-05-2009

    no l'havia vist aquest! veig que és de principis d'any, i recordo de quina situació parles...

    La vida és gran, de vegades ens pot semblar que massa gran per a nosaltres, però tu també ets gran (com a persona) i per tant no pot vèncer-te!!! ;)

    Hi ha moments que s'ha de ser un xic egoista i pensar en la teva opció, deixant de banda tots els possibles efectes que podria tenir sobre els altres... Pots tenir-los en compte, però de vegades t'has de situar a tu al primer lloc.

    I, està molt bé que els moments amb el Xavi et sentis tan segura i tot, però també és important (penso) que els moments en que no hi és també et sentis a gust amb tu mateixa. Dependre d'una persona, o sentir-te "buida" o inferior si no hi és, s'hauria d'evitar...!

    et deixo que vaig a dinar i a un meeting!

    per cert,

    t'animaries? o què?

    (i estàs disponible?¿?)

    petó0

  • No deixis d'escriure...[Ofensiu]
    Romy Ros | 16-04-2009 | Valoració: 10

    encara que alguna vegada escriure signifiqui sentir-te invidible. Si vols i pots et convido a llegir un escrit que tinc penjat que es titula "L'autora invisible" i que espero que t'agradi; o si més no, en els dies en que et sentis deprimida et podria servir "L'ascensió dels inferns" on pots extreure ansies vitals de seguir endavant...
    Felicitats per aquest relat tan ben portat!

  • Vaig llegir...[Ofensiu]
    nuriagau | 16-04-2009

    Vaig llegir aquest relat poc després del 5è Aniversari d'RC. Vaig pensar que era un dels fruits de la Gran Enganxada i em vaig alegrar.

    No l'havia tornat a veure fins avui, i m'he volgut afegir a la llista dels que et demanem que segueixis escrivint.

    Núria

  • jo estic igual que tu[Ofensiu]
    katya | 16-04-2009

    M'alegra molt veure que no estic sola, que compartim els mateixos dubtes i inquietuts pels comentaris que he llegit, Crec que ho fas molt bé i que tots anem dins el mateix vaixell.
    I com han comentat abans no deixis d'escriure mai més i segur que ets sorprens i això m'ho dic a jo mateixa.
    Una abraçada

  • Ullets[Ofensiu]
    Melcior | 15-04-2009 | Valoració: 10

    si una sola persona llegeig una sola vegada , un escrit d' un altre , només això ja és important .
    Endavant !

  • no sé el motiu[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 25-03-2009

    que va moure a la teva protagonista per deixar d'escriure, però no crec que mai ho hagi deixat, això no es deixa mai, més aviat crec que dins del teu cap sempre han fet xup-xup un munt d'históries, i totes, més tard o més d'hora, t'acaben per caure de les mans, a un teclat o a un llàpis, per deixar en paper els pensamnet que l'aire no s'ha d'endur.
    No deixis de fer-ho, i no et preguntis què fas, tan sols fes-ho, i potser un dia tu mateixa sabràs el motiu.´
    Ìtaca és un port llunyà... diuen.

    Ferran

  • Escriure per viure[Ofensiu]
    Avet_blau | 13-02-2009 | Valoració: 10

    Escriure allibera,
    i compartir pensaments dona força
    per el dia a dia feixuc en que vivim.
    Es dificil incidir en la marxa de tantes coses,
    però portar el timó del teu vaixell es vital;
    malgrat que t' intentin canviar el rumb,
    o t' arriin les veles quan mes vols correr.
    i a vegades el teu navegar pot ajudar
    a d'altres i alhora apendre,
    perqué mai en sabrem prou,
    i sempre convé tenir ben oberts els ulls,
    per apendre o per sorpendres.
    Avet

  • curiós em resulta....[Ofensiu]
    4punts | 13-02-2009

    veure(no és la primera vegada) altres individus que escrivim preguntant-nos eternament un perquè. Jo encara no ho acabo d'entendre del tot, però el que si que entenc és que jo necessito escriure perquè A MI em serveix.
    Si a nosaltres ens funciona, ja val la pena fer-ho. I si a sobre sóm prou llestos com per a extreure-ho i fins i tot compartir-ho és quan podem contribuïr a estar millor amb la resta per tal de desaparèixer i continuar escrivint.
    Salut, ànims, força i fins ara!

  • No deixis d'escriure[Ofensiu]
    Grocdefoc | 12-02-2009 | Valoració: 9

    Hola, Ullets! No et coneixia però veig que tornes a escriure després d'un llarg temps. M'ha sobtat el títol del teu relat i després d'haver-lo llegit em fa dir-te que:
    No cal ésser "escriptor/a" per escriure, no creus? Jo crec que el que cal tenir és el que tu dius: "necessitats imperioses" i milers de sensacions... Pel que intueixo, a tu et serveix per anar comprenent la teva pròpia vida, la teva pròpia manera de ser. La vida és una gran i llarga recerca i cadascú cerca alguna cosa en especial... Jo penso que l'escriptura ens ajuda a definir totes aquestes necessitats que tenim, a posar ordre -si cal- en la nostra real-irreal manera de ser. Et fas preguntes, i això és una prova del que dic. T'ho dic per experiència (si és que l'experiència pot servir d'alguna cosa), però és que, tal com escrius, m'has recordat molt a mi mateixa, tal com jo escrivia ja fa bastants anys. Per a mi l'escriptura també és una manera de mantenir-nos lliures.
    Al final dius que escriure es un acte íntim i personal... per a mi, l'escriptura, amb el temps, ha de sobrepassar aquests límits..., però això només s'aconsegueix escrivint...
    Només puc desitjar-te que no deixis d'escriure.

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ullets

Ullets

35 Relats

184 Comentaris

60150 Lectures

Valoració de l'autor: 9.53

Biografia:
La millor definició és un llibre de la Susana Pérez Alonso que es titula "Nunca miras mis manos". Crec que la Corina Jacoby s'assembla en moltes coses a mi (no en totes). Si teniu temps i ganes, és un llibre només apte, per somiadors!

Desprès de molt temps, em veig oblidada a afegir llibres que s'assemblen molt el que penso, el que sento i el que sóc...

"Persigue tus sueños!!!!" de Filissiadis, Antoine, quan me'l vaig acabar em vaig adonar de que el que aquell home havia après amb 40 anys, jo ho havia fet només amb 16... Apte per persones amb cor, amb persones que no és queden només amb el que veuen, per persones que viuen la seva vida, fins el final.

Per què la vida... la vida és dels valents!!!!

27/12/2005 "NO TE SALVES"

03/01/2006 No et resignis a ser moderadament feliç. Deixa'm ser el que et falta.

09/01/2006 "The biggest risk in life is not taking one" & "If you don't belive in yourself, who will belive in you?" Em moro de ganes de veure aquesta peli... {The Proof}

08/02/2006 " Pienso en ti mas amenudo de lo que imaginas, pero intento convivir con la idea de que las cosas no cambiaran nunca, por lo que dejo de escuchar tanto a mi corazón. El dice muchas cosas, y habla de verdad. Echa de menos noches contigo, compartir el dia a dia, y tu vida. Pero no es que se haya cansado de luchar, es que ja entendido que las cosas seran asi siempre, y por mucho que sienta, que sueñe y te busque por las noches en mi cama, no te encuentra. "

:) Silvieta