El Cuidador de cuidadors.

Un relat de: Avet_blau

El Cuidador de cuidadors.

A primera hora, net i endreçat estic assegut a les cadires on altres hores seuen els meus pacients, el lloc ara em sembla mes trist.

Soc el pacient nº 1, el primer, i he agafat el dia lliure; mes tard tinc una reunió, però entre mig tinc 4-5 horetes per anar a gratar els núvols, i a la tarda
ja em donaran trajectes els meus fills.
Porto com qualsevol pacient, una carpeta amb les proves demanades, i malgrat que "murri de mi" he tafanejat i comprovat que res estigues malament,
tinc un rosec a l'estomac.

Quan entra el company metge, el saludo amb un bon dia!, tímid i fràgil, doncs ara estic assegut en el banc dels necessitats.

Repassa detingudament las anàlisis, Ecg, i altres proves, assentint amb el cap:
Està força be vostè!, es cuida ?, Com va de salut ?:

Tinc la que vaig heretar, la que em guanyo i la que em deixen ….

Com es aixó?, contesta aixecant el cap amb sorpresa.

Be, de naixement no vaig anar sobrat de salut, però amb les caminades per sobre els núvols, el treball a l'hort, el menjar sa que cullo i menjo, mes una dosi de optimisme que cullo quan em llevo, he millorat les expectatives.

I la que el deixen ?
Aquest es un altre tema, el que guanyo amb esforç i disciplina m'ho pren el treball amb jornades inacabables, amb càrregues cada cop mes feixugues de responsabilitats, i amb exigències que s'acosten al llindar de les meves possibilitats,
i massa sovint no cullo ni una mostra de agraïment, i aixó em fa mal....
... es greu Doctor ?

Ha estat una bona estona mirant-me pensatiu, i al final m'ha dit:

No deixi mai d' anar a gratar els núvols! i aguanti, al final, collirà un bon cistell
d'agraïments.

Avet
* del llibre relats i poemes...

Comentaris

  • Un cistell ple[Ofensiu]
    Cendra de flor | 31-03-2009 | Valoració: 10

    De vegades fem coses que no ens agraeix ningú, hi gastem forces i energies, ens atabalem perquè pensem que no serveixen per a res, però si creiem en allò que estem fent no importa res més.
    Molt bon relat. M'agrada molt les mètafores que fas servir.
    Cendra de flor

  • Xantalam | 25-03-2009

    M'he sentit identificada. És dur fer de pacient, estar assegut/da a l'altra cadira enfront del teu col·lega esperant un resultat, que potser canviarà la teva vida, o la condicionarà... Els que coneixem l'ofici sempre pensem el pitjor, de la nostra pròpia salut i de la salut de la família i els amics.

    Molt ben narrat, una abraçada,

    Xantalam

  • Amb cura i generositat[Ofensiu]
    Unaquimera | 09-03-2009 | Valoració: 10

    És ben curiós aquest relat, on una persona es troba a l'altra banda del seu lloc habitual.
    Des d'allà, potser les coses es veuen, per uns moments, amb els ulls dels que normalment les viuen, i es tenen les sensacions de qui normalment s'hi troba.
    En aquest cas, a més d'això tu ets capaç d'enriquir generosament i curosa a qui ocupa el lloc de qui habitualment té les certeses, el coneixement, la posició més segura.

    Gràcies per compartir!

    T'envio una abraçada curosa, sana i agraïda,
    Unaquimera

  • Estic segura,[Ofensiu]
    brins | 06-03-2009 | Valoració: 10

    Avet-blau, que la collita ja la tens. Potser callada dins les fulles, potser dormida darrere un arbre... però hi és, el fruit és teu.

    Tant de bo tots els cuidadors tinguessin el mateix desig que tu, hi hauria més humanitat en les visites, en les paraules i en les mirades.
    Quan necessites ser cuidat, és un tresor trobar metges com tu.
    Una abraçada
    Pilar

  • La salut que em deixen...[Ofensiu]
    Romy Ros | 26-02-2009 | Valoració: 8

    M'agrada sentir això de tenir la salut que ens deixen, tots ens hi trobem que cada cop ens deixen gaudir de menys salut i menys vida... per què? Obligacions i dures condicions imposades sempre per responsabilitats cada cop més exigents i allargades...
    En el relat m'he vist reflectida i fotografiada, però no tan sols a mí, també a molts del meu entorn...Molt bona reflexió, molt bon relat de la quotidianeitat, perque tots som cuidadors i també ens han de cuidar. Positiu i reflexiu...

  • En primer lloc...[Ofensiu]
    Ullets | 26-02-2009 | Valoració: 9

    En primer lloc no m'agradaria deixar de banda el teu comentari, que m'ha animat a continuar escrivint, i a buscar la necessitat de trobar moments per expressar el que sento o el que penso de cada circumstància o situació en el dia a dia de la vida!

    D'altra banda, m'he llençat a aquest relat... no se.. el principi l'he començat a llegir amb la intriga del que no coneix el desenllaç d'un relat, i cap a on va!
    L'he gaudit i l'he comprés! M'agrada pensar que hi ha tantes maneres de viure, que et poden aportar un munt de sensacions noves...

    Sembra optimisme, alegria i amor... i recolliràs poc a poc tot allò que desitges i vols!

    Gràcies

  • Som humans...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 22-02-2009 | Valoració: 10

    i encara que a vegades ens toqui fer el paper de cuidadors, també ens cal ser cuidats. I encara que el que oferim als altres no estigui fet pensant en l'agraiment, també necessitem que, de tant en tant, algú ens digui que el nostre suport l'ha reconfortat. Ha de ser molt dura la teva professió, i entenc que per vocació que hi hagi, hi ha d'haver forçosament un treball individual molt ferm.
    Una abraçada

  • Gratar els núvols[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 17-02-2009 | Valoració: 10

    Tots cuidem i som cuidats i a vegades ens costa demanar ser cuidats.
    Guapo i positiu Relat.
    Penso que la carpeta algun dia la faràs volar fins els núvols que has gratat abans.

Valoració mitja: 9.57

l´Autor

Foto de perfil de Avet_blau

Avet_blau

120 Relats

704 Comentaris

134391 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Sanitat , 56 anys. Casat.
m'agrada la natura , els colors l' aire fresc: LA LLIBERTAT.
Adoro la muntanya i els seus colors,
el silenci i la pau.
Menjo i cullo del meu hort, que treballo.
m' agrada expresar sentiments amb paraules i música, m'allibera l'esperit.
M'agrada captar imatges, mirades:
i despres estar llargues estones mirant i recordant.
Ajudo a amorosir el dolor i tornar somriures, si puc.

juliol 2009
publicat llibre:
Relats, poemes i reflexions a la vora d'un Avet blau
ed. Minima ( girona)

any 2010:
he tret 4 CD- DISCS, de MÚSICA ( new age - chillout,):
NÚVOLS, FONTS, VENTS, OCELLS.
EN PROJECTE : ARBRES 2011.
es regala un exemplar de CD amb el llibre : RELATS....
( LLIBRERIA GELI de girona )


Avet_blau@yahoo.es (correo)

lacoctelera.com/burcet (imatges)
avet_blau@yahoo.es (correo)
http://xavierburcetdotcom.wordpress.com/Avet_blau (google)
Foto: Girona temps de flors