Després de 16 anys, torno a llegir un text teu, i et felicito. M'ha enganxat des del primer vers.

Ei!
A mi també em passa això. Atravesso èpoques en les quals m'allunyo d'escriure. Casualment gairebé sempre em torna a venir de gust a partir de la tardor. Què tindrà l'estiu que em fa oblidar asseure'm i escriure el que sento?
Bé, en tot cas, m'ha agradat llegir un cop més un dels teus poemes.
Destaco "ja que sovint és bo descomposar la pròpia vida
per després tornar-la al lloc que mereix".
Sovint! I tant sovint! Tens tota la raó. Hi ha moments que cal fer com una rebobinada i recomençar, potser amb un altre punt de vista o des d'un altre sentiment....

Realment m'agrada, i si fos cançó m'encantaria sentir-ne la música.
Saps quina és per mi la millor part? QUna dius: "volia agrair-te aquell temps ". És que realment és bonic recordar aquests moments, i no pas en estar tota la vida pensant en "es va acabar"....
M'ha agradat molt, de debò. És com molt real. Molt proper.
Ara seguiré llegint més relats teus!!

Doncs mira, primer de tot gràcies pel teu comentari al meu relat "Només deu".
Però sobretot gràcies, perquè avui necessitava llegir un relat com el teu. Llegint-lo he sentit que sí que serà possible. Que arribarà també el dia en què jo li doni gràcies a aquesta llum, i que espero que un cop hagi arribat no torni a marxar mai més.
Que arribi ja!!!!!
De moment, el teu relat ja me l'ha apropat una mica més. Gràcies. Me'l deso a preferits, per anar rellegint quan em calgui en dies com els d'ultimament...

Hi ha tantes coses que ens agradaria!!!!! Jo en tinc una bona llista feta! L'important és que sempre hi hagi coses a la llista, i que siguin renovades....

Molt bonic! i gràcies pel comentari!

D'aquest fantàstic poema m'agrada el ritme, les metàfores que escrius...fins i tot el títol trobo que està molt ben trobat. El tros que més m'ha arribat és "t'has convertit en l'intèrpret que aconsegueix el so més bell de les meves melodies."
És molt maco. I què dir de: "estic començant a sentir pou endins l'olor dels teus ulls, la mirada dels petons... Buf! Molt, motl bonic! De veritat.

Bé jo també tinc uns quants anys més que tu, però segueixo valorant aquestes petites coses que té la vida. Potser tocant una mica més de peus a terra, que el temps ensenya que no tot és de color rosa..., però espero poder gaudir sempre d'aquest saber trobar en tot el que podria semblar insignificant i quotidià, quelcom que ens ompli tant.
Em quedo amb : "una música per a ningú". quina pena, no? i sense dubte, amb: el "poder del record d'un instant." I tant!!!

M'ha encantat. M'has transmès de ple aquesta sensació d'aquest hivern que tant m'agrada. Fins i tot crec que si el llegeixo a la primavera, em farà posar trista i melancòlica.... M'encanta la relació que fas del temps amb la persona dels ulls de mel... És que em transmet tant! Molt bé! I també trobo que l'estil, el ritme s'hi escau de perles!!! Genial la repetició que fas del "vidre" en el tercer i quart vers: "aquests ulls de vidre,
rere el vidre".....ho he llegit amb veu alta, perquè en llegir-ho per mi he pensat: que bonic, i volia sentir com sonava... Molt bé! Cap a "els meus preferits"!!

És molt bonic. Ho resumiria tot en dos versos que m'han agradat especialment.:
"On sigui capaç d'arribar," i "perdent coses pel camí". Sí, a vegades es perden coses pel camí, però també penso que el que es recull després et fa pensar que ha valgut la pena Si més no, hauria de ser així per tothom.
El poema, curt i just. Molt bonic. Ja ho he dit, oi? Hi torno els cops que calgui!!!

Hi ha llàgrimes i llàgrimes. I les més tristes son les que tu descrius a l'última estrofa.
El poema, preciós. Potser arribarà el dia ("potser és que encara s'hi pot somiar...") en què no caldrà fer poemes sobre aquestes desgràcies perquè s'hauran acabat...
Potser.

Mooolt bonic, tendre i romàntic. Que n'és de bonic l'amor!!!! ooooh!!! I m'agrada com l'has escrit, amb aquestes preguntes indirectes. De veritat, m'ha agradat molt, i és molt alegre, també.
Un 10 i felicitats!

Coincideixo amb en Vicenç a dir que el "No vull res de tu" hi dona molta força al poema. I m'agrada que hi expliques els motius pels quals no en vols res.
Molt bé!

Molt bé, Llibre. M'ha agradat molt. La rima està molt ben trobada i es fa dolç de llegir. M'han agradat especilament els versos
"Torno al cos. Per què allunyar-me'n
si la felicitat és dins meu?". A vegades la felicitat també és fora! A vegades.

Benvinguda a la web! (jo també fa poquet que hi sóc...). El teu primer relat és preciós, i clar. Quan l'he llegit, he recordat aquell cosa que et fa sentir que amb la parella agafant-te la mà ja no cal res més...Gràcies per escriure-ho així.
Vinga, cap el segon!!

A mi també m'agradaria poder-te donar les gràcies, o si més no, tenir la possiblitat d'escoltar quelcom. On? Com?