Pol·len de Nadal

és un títol genial! un poema preciós, descrius perfectament l'ambient nadalenc i, tot i ara ja no ser nadal, me l'ha fet recordar com si estiguéssim en un carreró ple de gent amb nadales de fons i llumetes de color encenent-se i apagant-se.

PD: He tingut un petit lapsus i pensava que no havia llegit res teu.. i quan he anat repassant els teus relats he vist algun comentari meu de fa temps! (bon senyal no?)

on és el sentiment? perdut entre llumetes, targes monòtones de felicitació no sentides, menjars rebentadors, cançonetes antiquades, vestits estrenats a la força, pessebres morts i lluint trossos de fang amagats, balls i brindis innecessaris i forçats...
em recorda allò de: el dia del càncer, el dia del sida, el dia de la dona treballadora...
Tu, TRENA, sí que portes el Nadal ben endins i traspüa en els teus versos...
felicitats i... bon Nadal AUTÈNTIC!!!
un petó! ( també autèntic )

Quantes veritats que dius.... si els bons desigs d'aquests dies perduressin per sempre més, no ens caldria cap Nadal. A casa nostra tindriem tot el que ara hem d'anar a buscar fora, per "sentir" que ve Nadal.
M'ha encantat, Trena! Et voto per la teva màgica clarividència!
Un petó.

es poden veure les llumetes i sentir el fred del carrer. Els sentiments que descrius són veritat, tot i que a casa meva ningú no es sent especialment més obligat a ser bo o conscient en Nadal; però sí és la imatge que ens han venut.
Una abrçada i bon Nadal
Glòria

M'agrada el que expliques i com ho expliques. M'agrada perquè et surt de lànima i és senzill i necessari.
Per desgràcia aquest pol·len de Nadal, sense arribar a produir-te al·lèrgia, et resulta un xic artificial. I a mi també.
Massa llumetes de colors!
Tens el meu vot.

POL·LEN DE NADAL és un preciós i bellíssim poema de nadal.

Un deu per la senzillesa d'un gran talent.

I un vot per la confiança que porto dipositada en la teva dedicació per l'art literari i poètic.

Enhorabona Trena per la teva aportació al concurs.

UNA FORTÍSSIMA ABRAÇADA!!!

Estic d'acord amb Vicenç Ambrós en què l'última estrofa ho diu tot. Crec que és aplicable al dia a dia, no només al Nadal; tot esdevé massa teatral, molt vist des de lluny.
Els valors caldria trobar-los en nosaltres mateixos, per poder-los fer perpetus.
Aquestes boniques llums de colors dins nostre!
Felicitats i fins un altra!

Magnífica, Trena, aquesta aposta pel concurs. I en aquesta recerca de sinceritat i perdurabilitat inexistent d'uns valors que semblen només de temporada, en aquesta recerca, deia, ens hi comptem -crec- una mica tots. Gràcies per deixar-ho escrit. Sort!