M'agradaria

Un relat de: kispar fidu

M'agradaria escriure quatre línies
que diguessin el que sento.

M'agradaria deixar el que penso
escrit en quatre paraules negres.

M'agradaria dir quatre frases
que expressessin el que sento.

M'agradaria dir el que penso
amb quatre paraules mal comptades.

M'agradaria deixar volar els meus somnis
perquè busquessin el camí cap a la llibertat.

M'agradaria necessitar tan sols quatre gestos,
per fer-te saber el que sento.

M'agradaria tenir un àngel
que em digués cap on haig d'anar.

M'agradaria tenir una estrella
que em guiés quan sóc perduda.

Voldria somiar amb somnis reals.

Voldria despertar cada dia
amb l'escalfor del Sol
entrant pels vidres.

Voldria cantar el que sento
perquè escoltessis el que penso.

M'agradaria poder expressar-ho tot
sense por al que pugui passar.

M'agradaria dir-te t'estimo,
sense por a perdre't.

M'agradaria cridar als quatre vents
que estimo i que vull seguir estimant!

M'agradaria...

M'agrada estimar.

Comentaris

  • M'ha desconcertat...[Ofensiu]
    Llibre | 10-05-2005

    ...una mica, aquest poema.

    Primer, mentre anava llegint, pensava que era un poema que parlava de la necessitat de comunicació. D'aquest anhel que tenim ben sovint de parlar del que pensem, del que sentim. D'aquesta necessitat de cercar les paraules més adequades, i alhora adonar-te que no hi ha mots precisos per definir allò que no és tangible.

    A més, les reiteracions constants de "el que sento", "el que penso", em mantenien en aquesta línia.

    I de sobte, al final del poema, fas un gir per a mi insospitat:

    "M'agradaria dir-te t'estimo,
    sense por a perdre't.

    M'agradaria cridar als quatre vents
    que estimo i que vull seguir estimant!

    M'agradaria...

    M'agrada estimar."

    Els dos primers versos encara es mouen dins aquest sentiment de necessitat de comunicar-se. Després l'horitzó ja s'eixampla, i el crit és llençat als quatre vents. Aleshores ens deixes amb la lectura penjant d'un fil (amb els punts suspensius). I canvies de temps verbal. Ja no és un condicional. Ara ens movem en un present total i absolut. Abandonem el paratge més eteri, i toquem terra. Ja sabem que "t'agrada", que no es tracta tot just d'un somieig.

    I (i aquí el tret que he comentat més amunt que m'ha sobtat), el que ens confesses que t'agrada, ja no és saber què sents, saber què penses, trobar les paraules per comunicar-te... No: el que t'agrada és estimar.

    Perquè tot el que hem llegit fins al moment era un preàmbul d'aquest vers, que clou el poema amb contundència.

    M'has desconcertat, sí.

    Ens veiem=ens llegim!

    LLIBRE

  • Una bona barreja[Ofensiu]
    brideshead | 28-04-2005

    de sentiments... per expressar tot allò que voldries sentir, escriure, viure,... i sobretot estimar. I aconseguir-ho tot sense por de res, ni de tu mateixa ni de ningú altre.

    Un altre bon poema, dofineta (perdona, però és que m''agrada l'origen del teu nom), escrit amb i des del cor, com un ventall d'emocions expressades lentament, tranquil·lament, sense presses.... però que tothom les sàpiga. En llegir-lo, he tingut aquella sensació que es té quan un munt de coses et volten pel cap, et neguitegen, i sembla que l'única cosa que et dóna pau és poder-les escriure, una a una, per a que mai s'oblidin.... i aconseguir que, una a una, es vagin fent realitat...
    Un poema bonic, senzill, molt càlid.
    Un petonet!

  • M'agrada[Ofensiu]
    Trena | 21-02-2005

    Hi ha tantes coses que ens agradaria!!!!! Jo en tinc una bona llista feta! L'important és que sempre hi hagi coses a la llista, i que siguin renovades....

    Molt bonic! i gràcies pel comentari!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de kispar fidu

kispar fidu

133 Relats

865 Comentaris

203355 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
si vols descobrir, reCREA


De l'1 d'abril del 86. Sant Quirze(nca) del Vallès.


Escric per a teixir teranyines d'entortolligades paraules, i per a extreure què penso i sento quan sembla l'única manera.


Jo? esperit lliure, ànima catalana, cabreta biciada, somiadora, lluitadora, ment incansable, cul inquiet (i cap), ànima voladora, emprenedora, apassionada de l'art, i... deixeu-m'ho dir... poeta (a petits passos, però constants, formant-se).


kispar què? KISPAR FIDU
Gemma Gelabert Gonzalo