Escolta'm

Un relat de: OhCapità

No vull res de tu
perquè no ets autèntic
formes part d'un somni
t'esvaeixes com el fum
quan desperto ...

No vull res de tu
perquè no té preu
la tranquil·litat del meu món
que és ben material
i que per mi té molt valor

No vull res de tu
perquè no ets autèntic
formes part d'un somni
t'esvaeixes com el fum
quan desperto, ...
Sí, ...., quan desperto!

Comentaris

  • Oh Capità, el meu Capità![Ofensiu]
    Ze Pequeño | 19-05-2005

    Sovint els somnis m'han donat vida i sovint me l'han pres.

    Jo mateixa vaig crear un somni i el vaig matar en cercar-lo a la terra. Mai un somni pot buscar-se fet matèria.

    M'ha anat bé legir-te. Com sempre, genial.

    Petonets.

  • es bo[Ofensiu]
    gateta | 12-04-2005 | Valoració: 8

    el teu relat, esta molt bé. la veritat quan estem els somnis mai saben el q es autentic i el que no es un bon tema.. m'agradat moltísssssiiiiiiiiiiiimmmmmmmmmmmmmm.... si tens ganes podries llegirt els meus relats.. que segur que t'agradaran per el teu tipus de relat

    GATY

  • es bo[Ofensiu]
    gateta | 12-04-2005 | Valoració: 8

    el teu relat, esta molt bé. la veritat quan estem els somnis mai saben el q es autentic i el que no es un bon tema.. m'agradat moltísssssiiiiiiiiiiiimmmmmmmmmmmmmm.... si tens ganes podries llegirt els meus relats.. que segur que t'agradaran per el teu tipus de relat

  • Dels que t'he llegit...[Ofensiu]
    Llibre | 11-04-2005

    durant el dia d'avui, aquest és el que més m'ha agradat (de moment, és clar).

    És senzill, és planer, no cerca recargolaments formals ni imatges rebuscades, però és efectiu cent per cent i té la profunditat que cadascú li vulgui atorgar (és la meva manera de veure-ho, és clar).

    M'ha agradat força, OhCapità!

    LLIBRE

  • mar - montse assens | 22-03-2005

    jo diria que en aquest poema
    t'agrada tocar de peus a terra
    i en canvi,
    el teu somni és:
    trepitjar el mar

    sommia i navega, OhCapità


    (però no te'n vagis gaire lluny perquè m'agrada tenir-te aprop)

  • Com el fum...[Ofensiu]
    kispar fidu | 11-02-2005 | Valoració: 10

    Somiar ens fa viure amb esperança i il·lusió, però ben sovint, somiem massa i cal que algú ens baixi i ens faci tocar de peus a terra.

    El món material és el que vertaderament tenim i és l'únic que no s'esvaeix com el fum.

    Sense somnis la vida seria molt pobre i diferent, els somnis ens ajuden a continuar avançant i a tenir un objectiu, però són febles com el fum, i un cop d'aire els pot esborrar.

    Endavant Cpaità! ;)

  • VERSIONS...[Ofensiu]
    Capdelin | 14-01-2005 | Valoració: 10

    versió realista: "no sóc autèntic, únic, genial... però sóc jo, collons!"
    versió materialista: "estàs molt bé en el teu món material, ja ho tens tot, no em necessites: ei, monada, que jo no sóc una COSA més, eh?!"
    versió romàntica: "quan desperto, quan desperto... doncs... no haver somiant tant amb mi, òstia!"
    versió amistosa: "bé, vale... no passa res... sóc fum... és que no puc ni somiar?!!! ei, de bon rotllo, eh? "
    versió venjativa: "i tu, què ets? autèntica? ja ja ja... fa quatre dies et mories per mi en la lluna dels meus somnis... va!"
    versió tràgica: "pum!"
    versió còmica: "cony!, jo també m´he despertat... aaaaaah!!! adéu!!!"
    ei, ESCOLTA´M!!! una abraçada OhCapita, REI DE REIS, MAR DE MARS, PIRATA DE PIRATES!

  • "Escolta'm...[Ofensiu]
    brideshead | 14-01-2005 | Valoració: 10

    no vull res de tu!"

    Aquest és, en la meva opinió, el missatge que transmet el poema..... i discrepo del que t'han dit fins ara! Induïda per les paraules de la teva introducció, crec que tu ets el receptor d'aquest "escolta'm". És ella qui no vol res de tu, ella és perfectament feliç en el seu món material, no vol barallar-se amb els sentiments que sent per tu... per què ho hauria de fer? quina feinada!... Només et vol en els seus somnis. Així no cal lluitar per res. És més fàcil. I les seves paraules, processades en el teu cervell, ens brinden aquest poema deliciós.
    Capità, els vostres relats em fascinen de debò! Rebeu el meu petonet d'admiració.

  • Thalassa | 13-01-2005

    sempre...fantàstic! m'ha agradat, el límit entre el somni i la realitat, la realitat i el somni... La cova de Plató..

    Gràcies

    Thalassa

  • Batega[Ofensiu]
    Lavínia | 13-01-2005

    en el relat, més que aquest rotund "no vull res de tu", massa taxatiu, la intranquil·litat que et transmet aquest somni. La teva tria entre somni i realitat, et deu haver costat molt.

    És un relat molt explícit, OhCapità i també bonic.

  • T'entenc...[Ofensiu]
    Ullets | 13-01-2005 | Valoració: 9

    quan dius que no vols res més! Aix... les sensacions, les emocions, els sentiments... ells broten per on volen, tu pots manar el teu cap "no vull res de tu", en canvi el teu cor és pot alterar en rebre tan sols la seva presencia...
    Fantàstic! com sempre, ets brillant!
    Petons

  • A veure si t'escolta bé![Ofensiu]
    Trena | 13-01-2005 | Valoració: 9

    Coincideixo amb en Vicenç a dir que el "No vull res de tu" hi dona molta força al poema. I m'agrada que hi expliques els motius pels quals no en vols res.
    Molt bé!

  • S'endurà una decepció, qui t'hagi d'escoltar ;-)[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 13-01-2005 | Valoració: 10

    Té molta força, aquest poema! M'ha encantat el ritme, la insistència del "No vull res de tu" que marca el compàs del poema.
    Has exposat una sensació o no, diguem més aviat, un sentiment de rebuig d'allò que moltes vegades ens fabriquem nosaltres mateixos, des de l'ideal, en veure "la noia dels nostres somnis". Un ideal, en el fons, que quan es trenca acostuma a fer molt de mal. Perquè efectivament, quan et despertes del somni s'esvaeix com el fum...

    Gràcies pel teu comentari! Quan pugui t'aniré llegint (ara estic en ple període d'exàmens; tinc unes ganes d'acabar!!!)

    Salut i a reveure,


    Vicenç

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de OhCapità

OhCapità

51 Relats

557 Comentaris

89489 Lectures

Valoració de l'autor: 9.55

Biografia:
Descans
Albiro a la llunyania
una terra ben plena
amb trossets de tu,
que m'acompanyin,
i endolceixin sens fi
aquesta ànima perduda.