"Abriga'm" (Pietà de Miquel Àngel)

I ho destaques especialment en dir:

"Ella el mira,
i entre ones de marbre
s'hi llegeix una ànima."

L'ànima d'una vida que ha aconseguit infondre a la seva creació el seu autor. L'ànima d'una vida pròpia que recull, recorda i destaca aquest cúmul de sensacions que t'ha despertat l'obra (vaig fer història de l'art a batxillerat, i mai se m'hagués acudit de fer un comentari en clau poètica; ara m'adono que vaig perdre una oportunitat d'or encara que... suposo que sóc a temps de pal·liar aquest oblit).
Salutacions, Trena

Vicenç

senzillament preciós i delicat...

Vés! M'ha cridat l'atenció que es creï un poema per descriure una magnífica escultura. No: no és cap idea forassenyada, ni molt menys, però... res, que m'ha cridat l'atenció.

N'he fet una primera lectura. A continuació he agafat un llibre on hi ha la imatge descrita (no tenia cap còpia en miniatura de l'original), i me l'he tornat a llegir tot contemplant, alhora, la fotografia.

Curiós: l'he admirat amb uns altres ulls!

Gràcies per fer-me veure una nova versió de la Pietà. I felicitats pel poema.

LLIBRE