"Abriga'm" (Pietà de Miquel Àngel)

Un relat de: Trena

Dolça pedra
que pren forma
d'una tendra mirada.
Ella el mira,
i entre ones de marbre
s'hi llegeix una ànima.

Llunyà neguit
que ara es confon
amb una blancor serena.
Ella l'acull,
i del repòs del seu cos
es desprèn vida eterna.

Profund lligam,
descans fluix i tranquil
damunt del marbre blanc.
Com blanca és la puresa
d'on va néixer el fill.

Comentaris

  • Un marbre amb vida pròpia[Ofensiu]

    I ho destaques especialment en dir:

    "Ella el mira,
    i entre ones de marbre
    s'hi llegeix una ànima."

    L'ànima d'una vida que ha aconseguit infondre a la seva creació el seu autor. L'ànima d'una vida pròpia que recull, recorda i destaca aquest cúmul de sensacions que t'ha despertat l'obra (vaig fer història de l'art a batxillerat, i mai se m'hagués acudit de fer un comentari en clau poètica; ara m'adono que vaig perdre una oportunitat d'or encara que... suposo que sóc a temps de pal·liar aquest oblit).
    Salutacions, Trena

    Vicenç

  • senzillament preciós[Ofensiu]
    girasol | 03-12-2004

    senzillament preciós i delicat...

  • Ostres![Ofensiu]
    Llibre | 01-12-2004

    Vés! M'ha cridat l'atenció que es creï un poema per descriure una magnífica escultura. No: no és cap idea forassenyada, ni molt menys, però... res, que m'ha cridat l'atenció.

    N'he fet una primera lectura. A continuació he agafat un llibre on hi ha la imatge descrita (no tenia cap còpia en miniatura de l'original), i me l'he tornat a llegir tot contemplant, alhora, la fotografia.

    Curiós: l'he admirat amb uns altres ulls!

    Gràcies per fer-me veure una nova versió de la Pietà. I felicitats pel poema.

    LLIBRE

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Trena

8 Relats

38 Comentaris

10349 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Néixer, el que es diu néixer, ho vaig fer a Barcelona, l'any 1977, però fins ara sempre he viscut al meu poble, Argentona.
M'agrada escriure en els moments que ja fa temps que porto massa sentiments per dins.
De tant en tant, i de cop i volta, m'assec i escric.
Simplement. Com totes les coses que m'agrada fer.