l'Esparver

Un relat de: girasol

Fuges com un Esparver
que sap la llibertat...
(et miro amb els ulls
de qui no en té mai prou)

Parlo del cel
com de mi mateixa
per què és tan misteriós
com les galàxies
que em lliguen a tu.

Quin és aquest vincle
eteri i (per ara etern)
que fa que m'aboqui
completament a la il·lusió...

Què fa que et vulgui
ensenyar allò més bell
que modestament conec,
que et vulgui coneixedor
de tots els meus tresors
immaterials...

Com és que et vull explicar
l'inexplicable i màgic...
i que et vulgui mostrar
allò que jo mateixa desconec?

Per què vull descobrir-te?
i estimo tots els petits detalls...

com mous les parpelles,
com volen les pestanyes
i t'acaronen la galta...
com se t'enrogeixen els llavis
quan somrius...

Com se't descobreix el follet
que s'amaga en la teva mirada.

(a WCT)

Comentaris

  • Què fa que algú escrigui dolços poemes?[Ofensiu]
    Trena | 13-01-2005 | Valoració: 10

    Mooolt bonic, tendre i romàntic. Que n'és de bonic l'amor!!!! ooooh!!! I m'agrada com l'has escrit, amb aquestes preguntes indirectes. De veritat, m'ha agradat molt, i és molt alegre, també.
    Un 10 i felicitats!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de girasol

girasol

83 Relats

142 Comentaris

82736 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
plou i fa sol,
les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol,
no es mou el girasol