l'Esparver

Fuges com un Esparver
que sap la llibertat...
(et miro amb els ulls
de qui no en té mai prou)

Parlo del cel
com de mi mateixa
per què és tan misteriós
com les galàxies
que em lliguen a tu.

Quin és aquest vincle
eteri i (per ara etern)
que fa que m'aboqui
completament a la il·lusió...

Què fa que et vulgui
ensenyar allò més bell
que modestament conec,
que et vulgui coneixedor
de tots els meus tresors
immaterials...

Com és que et vull explicar
l'inexplicable i màgic...
i que et vulgui mostrar
allò que jo mateixa desconec?

Per què vull descobrir-te?
i estimo tots els petits detalls...

com mous les parpelles,
com volen les pestanyes
i t'acaronen la galta...
com se t'enrogeixen els llavis
quan somrius...

Com se't descobreix el follet
que s'amaga en la teva mirada.

(a WCT)