Cercador
Una llàgrima
Un relat de: Vicenç Ambrós i BesaLa boira entela
nítides ombres
dels cors que ploren
la sang d'un món.
Els ponts tremolen,
els murs s'esquerden,
els arbres bolquen
el seu brancam.
Si algú flirteja
amb l'esperança
que no es rendeixi
pel seu rebuig
Perquè si evoco
l'amor platònic
potser és que encara
s'hi pot somiar...
Malgrat que llisqui
tota una vida
des de la galta
fins al mentó.
Comentaris
-
...[Ofensiu]gypsy | 07-09-2008 | Valoració: 10
Quanta sensibilitat en un espai tan breu.
En un comentari que t'agraeixo no saps com, em dius que no saps si ets poeta. Potser no cal que tu ho sàpigues, tan sols els que et llegeixin en tindran la certesa, doncs els mots romanen engolint la música endins de cada poema veritable, com aquest.
Quin títol més humil per la grandària literària d'aquest vers, que com bé dius, és un regal, doncs retroalimenta la bellesa dels mots a mode de cercle.
Una abraçada ben grossa!
gypsy
(ara ja no solc valorar, excepte en casos on et queda l'ànima fluixa i la pell de gallina) -
Genial!!![Ofensiu]NinniN | 03-02-2005 | Valoració: 8
Oeeee, aquest Vicenç poeta.
En cada relat, coneixem un Vicenç més.
Moltes gràcies per aquesta poesía.
NinniN -
tragèdia[Ofensiu]Shu Hua | 23-01-2005 | Valoració: 9
pel món i per les persones, està bè que els poetes la mostrin, especialment si ets tu. M'ha encantat, sobre tot, la primera estrofa, no sé per què.
És cert que el món plora i que nosaltres ho mirem.
un petó
Glòria -
com una onada...[Ofensiu]mar - montse assens | 16-01-2005 | Valoració: 10
preciosa metàfora
la que fas d'una llàgrima amb l'onada...
i malgrat que aquesta avanci
sense poder-la aturar,
l'esperança no la perdrem
i hem de lluitar amb la seguretat
de fer realitat qualsevol somni platònic
és un poema magnífic
una abraçada, vicenç
-
Només una.[Ofensiu]Trena | 13-01-2005 | Valoració: 10
Hi ha llàgrimes i llàgrimes. I les més tristes son les que tu descrius a l'última estrofa.
El poema, preciós. Potser arribarà el dia ("potser és que encara s'hi pot somiar...") en què no caldrà fer poemes sobre aquestes desgràcies perquè s'hauran acabat...
Potser. -
Quina manera d'expressar![Ofensiu]OhCapità | 13-01-2005 | Valoració: 10
Impressionat, una gota que cavalca suaument galta avall fins el mentó, genial! Ets un dels tant autors que tenia pendent de llegir, estic extramadament agrait d'haver-ho fet avui. Curt, ràpid, carregat de sustància. Ha estat un plaer.
-
es autentic[Ofensiu]AINOA | 13-01-2005 | Valoració: 9
Es molt cert tots el que ens dius.
Malgrat las nostres llàgrimes, en aquest mon quasi tot son desgracias que ets fan sortir els sentiments més febles.
una abraçada. -
Un homenatge meravellós[Ofensiu]brideshead | 12-01-2005 | Valoració: 10
a tots aquells que pateixen les injustícies més ferotges, siguin ocasionades per la mà de l'home (les que provoquen més tristesa), o per la natura (les que provoquen més impotència). I qui si no, podria haver-ho plasmat en millors paraules que tu, Vicenç?
Tan de bo ells poguéssin llegir les teves paraules.... per alegrar-los un xic el cor !
Vicenç, estic en deute amb tu, ho sé, no m'ho tinguis en compte!
Un petó molt gran, bon any i força escriptura!
Valoració mitja: 9.56
l´Autor
134 Relats
1073 Comentaris
302888 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79
Biografia:
Sóc lluçanès de cor i, adoptivament, de Sant Andreu de Palomar.També em trobareu a www.vambe.cat
Últims relats de l'autor
- Sobre Ventall d’haikus, d’Anna Rispau Falgàs
- Textures de Nadal
- Titulars de lletra petita
- Presència
- El misteri de la pedra preciosa
- Només Nadal
- Compromisos d'hivern
- Reconeixença
- Buidors
- Llums
- Sota la nit
- Alè de llum
- Tempus fugit?
- CLOENDA 150 ANYS. Col·legi Presentació de la Mare de Déu
- El perquè del vint-i-cinc de novembre