pensaments

m'an semblat molt sincers,molt bé

Bé jo també tinc uns quants anys més que tu, però segueixo valorant aquestes petites coses que té la vida. Potser tocant una mica més de peus a terra, que el temps ensenya que no tot és de color rosa..., però espero poder gaudir sempre d'aquest saber trobar en tot el que podria semblar insignificant i quotidià, quelcom que ens ompli tant.
Em quedo amb : "una música per a ningú". quina pena, no? i sense dubte, amb: el "poder del record d'un instant." I tant!!!

em recorden quan jo també tenia la teva edat i escrivia coses semblants (tampoc és que sigui vell ara, eh!). Però em fan pensar en quan la vida era per mi un huracà de sensacions, que m'entraven pel cervell i m'omplien de dalt a baix. Tot tenia molta importància, tot era transcendent... Jo també tenia aquestes sensacions. Que tu descrius tan bé amb aquests pensaments, amb frases i versos impactants, contundents. Amb paraules que contrasten.
M'ha encantat "un espantaocells cobert de vida" o "pintar un color mancat de llum". Crec que fuges d'allò establert, d'una normalitat avorrida i que no t'agrada.

més originals i més guais!
busques la contraposició, el contrallum... el fugir de la realitat rutinària...
tens molta imaginació...
un petó, una abraçada... i un bon any!!!

..., melangia, desencant i amargura queden compensats per aquells xicotets moments joiosos i alegres que ens duu l'existència...
És una aproximació al poema? És que jo no sóc poeta i, com lector de poesia, més calamitat encara!
M'ha agradat molt, però!