Només deu

Un relat de: Trena

En un d'aquells moments en què l'envaïa la tristor, es digué, mentre intentava atrapar el son des del seu llit: "pensa en deu motius per somriure i poder prometre que ets feliç". Aquella tasca li serviria per a deixar-se endur per la son i per a espantar el Pessimisme, les passes del qual ja es sentien ben a prop.

"Deu motius per somriure, deu motius per somriure..." s'anava repetint. "I tant que sóc capaç d'arribar a deu!".

I entre els seus pensaments aparegueren un munt d'imatges, i persones que l'omplien com res no ho podria fer mai: Pensà en la família que la protegia, en l'amor que la feia viure i en l'amistat que la feia créixer. I just quan s'adonava que realment s'estimava tot això, i sense arribar al desè motiu, començà a plorar. Es desprengué d'ella un plor tan esgotador que finalment aconseguí adormir-se.

I no sabem si les seves llàgrimes, que encara mullen el coixí, sorgiren de la tristesa o de l'alegria.

Comentaris

  • i si en fossin mil?[Ofensiu]
    fill de les ombres | 20-10-2005

    segur que en cada bocí de dia en trobaríem més dels que sabem copsar perquè cada persona que coneixem i estimem ja en són molts, en tenim molts en el passat, en vivim molts en el present i somiem molts motius pel futur...

    però també és cert que sovint, quan la meva nit m'atrapa i se m'enfosqueix l'ànima, tanco els ulls i intento recordar-los trencant a plorar quan amb prou feines havia començat.


    "no deixis mai de somriure, no saps mai qui es pot contagiar i enamorar de la teva alegria"

    un petó!
    t'acabo de conèixer!

  • uau!!!!![Ofensiu]
    AnNna | 28-06-2005 | Valoració: 10

    genial.... de puta mare... fantàstic... maquíssim... no sé quins altres adjectius posar-hi...
    el cert és que m'ha encantat... ja l'he posat a preferits i tot... i és que és una situació bastant coneguda de primera mà... no sé... de veritat... m'encanta... però és que el relat sencer... tot... no hi falla res... dius: és perfecte.... genial...

    potser sembla una mica exagerat el que estic dient... o que ho faig per donar la nota, o perquè no sé què dir... però és que ho dic sincerament, no tinc altres paraules per a dir-te el que m'ha transmès aquest relat....

    el fet de posar-se a plorar així, de cop... és que està tot tan ben aconseguit...

    i jo per mi que les llàgrimes, són una barreja... primer en cau una d'alegria, però que es transforma en cinquanta de tristesa... fins que finalment ve un bon pensament i n'hi fa caure dues o tres de bones... aiix, no ho sé... el cas és que sóc bastant pessimista, per això és que les pinto més de tristesa.... n'han caigut tantes, dels meus ulls... i no ho sé...

    està bé això de que el lector pugui jugar a creure en positiu o en negatiu...

    bé, prous rollos, no?! que m'ha agradat molt, noia!!!!

    vaig a llegir nous autors a l'atzar!!!

    Petons!!!

    AnNna

  • llàgrimes d'alegria[Ofensiu]
    George Brown | 15-01-2005

    Jo crec que només amb un motiu per somriure, ja pot ser suficient per ser feliç. No fa falta buscar grans coses per somriure, els petits detalls, els gestos més espontanis, aquelles petites cosetes que ens fan somriure, son el camí de la felicitat.
    Per tant llàgrimes d'alegria, que sempre son més dolces.
    Un petit relat magnífic, m'ha agradat moltíssim!
    una abraçada,
    Jordi

  • ostres[Ofensiu]
    aina | 15-01-2005

    és el primer relat teu que llegeixo i si més no, m'ha sobtat! com diu en Vicenç, si que transmet pessimisme, però tot i això m'ha agradat molt! un relat per reflexionar-hi tots una mica de tant en tant.. :)
    Et segueixo llegint! (moltíssimes gràcies pels comentaris)

    Una abraçada!

  • Concentrat... i molt trist.[Ofensiu]

    És un relat reflexiu. Un relat que evoca pessimisme, ja que la balança s'inclina clarament per la negativitat. Suposo que l'ambient enrarit d'aquests dies hi convida, a mostrar aquesta tristor de sentiments. Som humans i les coses ens afecten encara que no volguéssim.
    Potser un dia podràs fer una versió possitiva d'aquesta interpretació, d'aquesta manera de veure el món. Perquè més endavant caurà algun dia en que la protagonista del relat trobarà no només deu, sinó més motius per a somriure. A vegades n'hi ha prou amb una paraula. D'altres, un gest és suficient. D'altres, l'optimisme ve tan misteriosament com se'n va.
    Has retallat un moment de la teva vida i l'has relatat amb un estil clar, sense oblidar-te dels detalls (les llàgrimes del coixí) però alhora sense defugir la trama, l'argument cabdal del text. Tot i que l'última frase, "I no sabem si les seves llàgrimes, que encara mullen el coixí, sorgiren de la tristesa o de l'alegria.", deixa una mica confús... ¿Un rebrot final de positivitat, amb la menció expressa de l'alegria?
    M'ha agradat i et felicito, Trena!
    Una forta abraçada i mercès pel teu comentari!

    Salut,

    Vicenç

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Trena

8 Relats

38 Comentaris

10351 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Néixer, el que es diu néixer, ho vaig fer a Barcelona, l'any 1977, però fins ara sempre he viscut al meu poble, Argentona.
M'agrada escriure en els moments que ja fa temps que porto massa sentiments per dins.
De tant en tant, i de cop i volta, m'assec i escric.
Simplement. Com totes les coses que m'agrada fer.