Punt infinit

Likewise, as individuals pose inquiries about your undertaking, you will start to begin to see where your argument is unclear or unsubstantiated Write My Essay Online.

d'un paradís i una vareta màgica per fer-lo real
en aquest poema

Ei brideshead. Molt bonic el poema. Curt i directe.
Et responc aquest, però n'he estat llegint altres de teus i la veritat és que tenen bona pinta.

Em vas dir en una resposta a un text meu ("El primer vers d'un poema") que semblava que el final fos d'aquells de "vull acabar ja, i no se com". Home... (bé, dona)... si que va una mica per aquí. Tenia molt clar el principi, però no el final. I, per tant, vaig decidir no allargar-me inútilment.
No deixis de comentar, criticar... que no t'agafaré pas mania com dius tu, sinó tot el contrari.

Et seguiré llegint...

Una abraçada molt forta,
Jordi

m'ha encantat.. sincerament, es preciós..
Li dono la raó al Jordi quan diu que esperar en silenci té els seus perills per si l'altre no sap que esperes, així que espero que ho sàpiga i que no hagis d'esperar massa temps (o almenys que no se't faci tan llarg com se m'ha fet a mi.. tot i que encara tinc 16 anys..) per que encara que esperar eternament a algú que t'estimes, (o durant bastant temps), sigui una idea molt romàntica és difícil i més quan veus que potser no vindrà on l'estàs esperant.. Però bé, espero que si que arribi fins on tu hagis arribat, i si ha llegit aquest poema segur que ho farà..
Moltes felicitats:) - petons

N'hi ha cops que no fan falta llargs poemes per a expressar tants sentiments. Podríem dir que un poema de dues fulles pot ser tan bo com un d'un paràgraf. Sé que el Coment arriba un poc tard, però he estat molt ocupat.

Bé, adéu, bridescap (vull dir, brideshead, jejeje, acudit extret del Borromeo). A10

Això que visqui la imaginació perquè arribem on sigui però que arribem, ja que els camins d'ara són tristos cal fer el gest d'arribar a algun lloc...

És que ara vaig de cinc en cinc, perquè et vull llegir tota i així guanyo temps.
Començo per El mar parla de tu. M?ha semblat una dedicatòria a Oh Capita i després ell ho ha confirmat. És molt maco. Realment, podem saber coses d'algú per detalls petits, com ara que es declari amant del mar.
El de l'imsonmi, ja m'ho semblava que no parlaves d'un home, tens raó: pactar amb l'insomni i amenaçar-lo amb ser feliç i equilibrada és la millor manera d'engegar-lo a dida.
Segueix el de l'Any Nou. Potser aquest m'ha agradat una mica menys. Però comparteixo amb tu els desitjos d'ajudar l'any a ser bo. A veure si ens en sortim.
Que ho sàpigues és molt contundent. Espero que no sigui biogràfic. No hi fa res que amenacis l'amant amb enviar-lo a la merda si et deixa, és que no has de fer res del que dius per ell. Com a poema, i com tots els teus poemes, és fresc, ben estructurat, fàcil de llegir, contundent...
I aquest. Petit. Senzill. Clar. Bonic.
Per avui ja et deixo. És un plaer comentar-te.
Glòria

és el primer relat que et comento, i com veuràs, els meus comentaris seran bastant patètics, perquè no et sé valorar la rima, ni la mètrica ni l'estructura... només et puc dir que m'ha agradat, aquesta promesa, que m'agradaria que algú me la fes, que em digués que intentarà arribar tan lluny com pugui per esperar-me allí. Trobo molt maco aquest voler crèixer per a ser millor per a la persona estimada. En fi, que soc un romàntic i no sé si és això el que volies dir...

seguiré comentant (intentant-ho)

COMENT

Punt infinit? Ve a ser una mica com el "punt de trobada" dels centres comercials i les grans superfícies, però amb un plantejament poètic i sentimental.

El que has aconseguit! Amb una sola frase! Una? Sí, és clar:

"On sigui capaç d'arribar, (...) allà t'estaré esperant."

Aquest és el teu missatge, el motiu d'aixecar la veu als quatre vents i cantar un poema breu i bell com aquest. Dels millors que t'he llegit (al meu gust, és clar).

Després, un cop tens clar i deixes ben clar el missatge: que l'esperaràs, és quan recrees el llenguatge i farceixes d'imatges allò que expliques: "com fruit d'un vell desig", "amorosament guardat", "perdent coses pel camí", "imaginant nous mons per estimar", "tendrament", "en silenci".

Molt ben trobat, aquest poema.

Salut!

LLIBRE

res més? tansols confirmar el ja esmentat...

collons! si ja ho dic jo que sóc un desastre fent comentaris! Afegir que m'ha recordat una cançó que diu:

"te esperaré en los sitios acordados,
aunque tu no vengas, aunque me hayas olvidado..." Ismael Serrano

bé, ja sé que no diu excatament això, però m'ha vingut n falix...

Sincerament, que m'ha encantat.

literalment, bellíssim...

Thalassa

Està escrit des del sentiment, amb el cor, i es nota, perquè incites la relectura. Per les expressions, per l'idil·li del moment, per xiuxiuejar a cau d'orella una idea tan en certa manera contradictòria com és la d'eternitat o infinitat. Però sempre tan recurrent en parlar de la clau inspiradora del poema (o m'equivoco?) que és l'amor.
Encantat de saludar-te de nou, brideshead!

Vicenç

M'ha recordat tant a un poema que vaig escriure fa anys! Encara que el teu, millor escrit. Espera que el busco...

Si, ja el tinc. Però que n'he trobat dos que s'hi assemblen... Te'n poso un. No té títol. És que abans els meus poemes no tenien títol. Allà va:

"No em trobaràs allà on toca el sol, perquè fa massa calor,
ni allà on la gent es baralla per fer-se notar,
ni en una plaça plena de gent a vessar.
No em trobaràs a dalt de tot del cel amb mirada arrogant.
No em trobaràs allà on tothom em miri perquè no ho podria aguantar.
Em trobaràs a la indiferència i allà on regna la passivitat.
Em trobaràs escoltant el silenci, sol i amb humilitat.
Em trobaràs a les paraules que el temps va deixant.
Em trobaràs esperant-te des de fa anys.
Em trobaràs sense mirar-te perquè ja sé que vindràs.
Em trobaràs en el vent i en l'aire encara que potser no em notaràs.
Em trobaràs sense buscar-me; però em trobaràs, m'has de trobar..."

"Perdre coses pel camí" de vegades és molt bo!
M'ha agradat molt. Curt, però tampoc calien més paraules.

És molt bonic. Ho resumiria tot en dos versos que m'han agradat especialment.:
"On sigui capaç d'arribar," i "perdent coses pel camí". Sí, a vegades es perden coses pel camí, però també penso que el que es recull després et fa pensar que ha valgut la pena Si més no, hauria de ser així per tothom.
El poema, curt i just. Molt bonic. Ja ho he dit, oi? Hi torno els cops que calgui!!!

Inconcebiblement gran, molt gran, immens com el teu. Capaç d'esperar eternament? Creus que ho podràs soportar? L'infinit oceà. Un amor infinit.
Ll'espai il·limitat, el cel, el mar.
Curt, senzill, plè de contingut i carregat d'emoció. No pares de sorprendre un humil navegant.

Que l'espera no sigui llarga!
Esperar en silenci té els seus perills... potser l'altre persona no es conscient que l'estan esperant...
M'ha agradat molt, dius moltes coses en poques paraules. Paraules justes per sentiments intensos.
Felicitats,
Jordi.