Com sempre un altre relat dels teus,ben documentat, donant aquest caire de treball seriós. Et contesto al teu darrer comentari:
Va ser una llàstima, com dius, no trobar-nos a la Garrotxa, però si algún dia veus que actúa la orquestra LA RODONA d'Olot, t'apropes al escenari i em saludes, soc el bateria. Al estiu toquem molt per Olot i rodalies...

Està bé que els nostres relats haigin inspirat un llibre i que ara aquest llibre t'inspiri un relat. És com si es tanqués el cercle màgic de l'inspiració. Però el que avui et vull comentar és que he anat a la Garrotxa aquest cap de setmana, he estat a Batet i a Ridaura, visitant uns amics. I m'ha faltat poc per veure els carlins caminant per la muntanya, en Gaietà i la Sara fugint pels turons o la família Poquelin passant amb la diligència. Felicitats! els teus personatges en aquell entorn, fan que ficció i realitat siguin gairebé una mateixa vivencia.

M'he quedat amb ganes de continuar lleguint el teu relat. Felicitats, tens fusta de novel.liste!

Cal haver estat a Venècia per entendre aquest relat? No ho se, el que sí que et puc dir és que m'ha agradat aquest joc entre escriptura, pintura i realitat. i a més a més m'ha fet viatjar a Venècia sense moure'm de la cadira!

Això de que el centre del relat sigui un pont, que de fet és un artilugi pensat perquè sigui travessat per la gent, però en aquest cas el protagonista no el travessi, és genial. I el final és poesia pura. Felicitats Miracle!, ja soc un fan teu incondicional!

Enhorabona! També vull agrair-te el comentari al meu relat "Contra rellotge"
Una abraçada.

Et felicito!M'agradat aquesta fusió de ficció i realitat dins del relat. I també aquesta sensació d'anada i tornada al punt de partida.
Et recomano la lectura d'un relat meu titulat "La crisi del guionista", i m'agradaria que em diguessis qué t'ha semblat. perqué va pel mateig camí que "la llibreta".
Una abraçada i visca l'imaginació!

S'ha de ser un mag per convertir petites cotidianitats en grans històries. I això, per sort dels teus lectors, és la teva especialitat.

Aquesta lluita de conceptes tan plens de significat com llibertat i cadenes en un espai tan reduït m'ha donat claustrofòbia i m'ha angoixat. Aire, sisplau!!

Be, curt, precís i amb sentit del humor.
M'ha fet somriure