Cercador
WESTERN
Un relat de: Sergi Yagüe Garcia- Compartir:
Ens mirem.
Notem que els cors ens bateguen rítmicament, dintre de la desesperació. Massa roba a sobre pels trenta-cinc graus que solidifiquen l'aire. La suor entra als nostres ulls. Pica.
Ell està a uns dos-cents metres de mi. Des d'aquesta distància és impossible fallar. La situació és tan obvia que adopta un caire de fatalitat acceptada per tots dos.
Les nostres mirades semblen desfilar per uns fils invisibles que les connecten, uns fils d'alta tensió que fan espurnejar el no res tens que se'ns interposa.
La posició corporal és la mateixa tan per a ell com per a mi: les cames lleugerament separades, els braços adoptant la identitat d'unes ales que no dubtaran a volar quan sigui el moment precís, que evidencien les taques de suor que ens amaren les aixelles.
Sóc conscient del moviment lent del sol al cel ras, en el seu inexorable discórrer cap el migdia, l'hora fixada.
Detecto que ell s'avança. El traeixen els nervis. Encara no és l'hora. Tinc experiència. Sé que aquestes dècimes de segon em poden costar cares, per això reacciono fent-me a un costat mentre premo el gallet.
El raig d'aigua surt de la meva mànega a una velocitat superior al de la seva, he reduït el capdal de la punta per què la pressió sigui superior. Toca de ple a la seva cara i el seu pit. El seu tret passa, inofensiu, a uns quants metres de mi.
El patró ens pesca. Ens diu que mai a la vida ha vist a uns jardiners tan gilipolles.
Però el que no sap és que el parc era massa petit per a nosaltres dos.
Comentaris
-
Ja, ja, ja[Ofensiu]Igor Kutuzov | 01-11-2008 | Valoració: 9
M'agrada. Molt el final.
-
Molt bó![Ofensiu]copernic | 10-05-2008
M'agraden els relats que sorprenen i aquest, a més, té molta intensitat narrativa. Un exercici d'escriptura molt reeixit.
-
m'afegeixo[Ofensiu]foster | 14-07-2005 | Valoració: 9
als comentaris que ja t'han fet. A mi també m'has conseguit arrencar un somriure, cosa no massa fàcil darrerament.
M'ha agradat especialment la frase que clou el relat, és un gir que dóna personalitat a la historia més enllà de la sorpresa graciosa del duel descafëinat. Lluiten pel seu espai, a la seva manera, em sembla quasi un bonica metàfora del que més o menys fem tots en la vida.
felicitats
foster -
Jajaja[Ofensiu]Vicenç Ambrós i Besa | 31-10-2004 | Valoració: 10
Que consti que el final me l'imaginava (més que res perquè ara, quan et llegeixo, ja vaig previngut i penso sempre que et reserves un as a la màniga). Però no per això m'ha fet menys gràcia. També penso que la millor part és la descripció del context o l'ambient; l'has clavada. També haguéssis pogut parlar de la pols alçada pel ventijol del migdia però llavors... no hagués quadrat amb el jardí! Estic veient que la brevetat (que no esquematisme) convida a llegir. Més que res perquè sempre tens un minut o dos, però quan amb un relat apareix la indicació "20 minuts" o més, comprovo i sé per experiència que poc èxit quan a lectures acabarà tenint. Sempre amb excepcions, tot sigui dit.
Bé, mestre, gràcies per teletransportar-nos al llunyà oest... sense apartar la vista de davant l'ordinador.
Ben cordialment
Vicenç -
només faltava la musiqueta[Ofensiu]neret | 31-10-2004
L'he trobat molt divertit, l'ambientació molt aconseguida, gairebé se sentia la musiqueta del bueno el feo i el malo i s'intuïa la planta que diu la tiamat rodolant pel mig del jardí.
Per cert, es tracta d'alguna experiència autobiogràfica?
-
SOMRIURE[Ofensiu]toneti | 31-10-2004 | Valoració: 8
Be, curt, precís i amb sentit del humor.
M'ha fet somriure -
És graciós.[Ofensiu]Joanjo Aguar Matoses | 04-08-2004
M'ha agradat.
-
Tzacal-la![Ofensiu]Miquel Bohigas Costabella | 28-07-2004
Un científic escandinau, tenia la teoria que als duels del "Oeste", el que disparava últim (el bo) era sempre més ràpid.
Mentre que l'acció de disparar del dolent havia de ser fruit d'un mal pensament (però pensament al cap i a la fi), el bo només havia de reaccionar a l'acció del dolent amb un acte reflex. I un acte reflex, segons el savi nòrdic, és molt més ràpid que un pensament.
Això és una anècdota que ens agrada molt comentar amb les amigues, quan sortim a sopar, saps? I ens fa molta gràcia i riem molt, ha, ha! (aquest últim paràgraf és per posar en evidència que el comentarista mira massa la tele) -
molt bé[Ofensiu]sico fons | 28-07-2004
Ei, això està molt bé! Un relat "tensament" divertit. M'ha agradat.
-
jajajaja[Ofensiu]Tiamat | 25-07-2004
bravo!
faltava que passés una bola d'herbes donant voltes pel mig de l'escena..
Valoració mitja: 9
l´Autor
314 Relats
1119 Comentaris
757452 Lectures
Valoració de l'autor: 9.44