L´home que estimava els llibres

Un relat de: toneti

Si hagués nascut un dia abans, la seva vida hagués pogut ser molt diferent. Però no. La mare va trencar aigües el vint-i-tres d'abril, diada de Sant Jordi, dia del Llibre, i això li va determinar l'existència.
Per començar, el van batejar com a Jordi, Jordi Cavaller i Bonet, diu el seu D.N.I., i ja de molt petit es va manifestar com un enamorat dels llibres, una passió que l'encaminaria irremissiblement cap el seu destí.

A l'escola era un nen atípic. No empaitava pilotes, com els altres, ni participava en els jocs de grup. S'abstreia embadalit, mirant contes i tebeos. I quan va aprendre a llegir, es va aïllar del mon exterior per dedicar-se exclusivament a la lectura. S'empassava tota la literatura juvenil que queia a les seves mans, sobre tot d'aventures, des de còmics fins a les obres complertes de Juli Verne o d'en Salgari.

De més gran, ja va entrar amb els clàssics i després, amb tota mena de gèneres narratius. Però amb això no en tenia prou. Necessitava més contacte amb la lletra impresa, sentir-se més a prop dels llibres i del seu entorn. I com que ja estava en edat de treballar, li va proposar al seu oncle d'ajudar-lo en el quiosc.

No hi va durar gaire temps. De feina n'hi havia molta i no és pas que no li agradés. Però de llibres ni havien pocs, tots de butxaca, i no tenien prou moviment. Bàsicament passava el temps traginant revistes. El proper pas havia de ser treballar amb un llibreter.

Ho va aconseguir. No a una, sinó a varies llibreries va treballar. Des de la secció de llibres d'uns grans magatzems fins a la llibreria més important de la ciutat. Envoltat dels seus estimats, grapejant-los, classificant-los, embolicant-los i venent-los. Així va passar els darrers quatre anys, esgotant una etapa necessària però que ara, ja considerava superada. I encara li mancava de pujar un graó més amunt.

Ens podríem preguntar si el objectiu final era escriure. Si tant li agradaven els llibres, la vivència de l'èxtasi podria ser parir-ne un. I sí, ja era aquesta l'idea. En Jordi tenia una història germinant en el seu cervell, però abans de donar-li sortida havia de completar el viatge que havia començat per amor als llibres. Un viatge a l'invers, del final a l'origen, del lector a l'autor, passant pels processos de comercialització i edició. Li faltava, doncs, treballar amb un editor.

Va tenir sort. Mercès als contactes que havia fet, el va contractar una editorial de les més conegudes. Era una feina de magatzem, sense grans responsabilitats, però li permetia sentir-se més a prop dels llibres que mai. Anava a l'impremta amb el furgó a recollir-los calentets, recent sortits del forn, i els embalava, per servir les comandes. Estava envoltat de muntanyes de llibres, cada dia en sortien vuit o deu camions carregats i mai s'hagués imaginat que el mercat absorbís un volum tan impressionant de pàgines escrites. Es sentia feliç per poder col·laborar a la difusió de tanta obra per tants lectors i el ritme de producció no parava de créixer...

Tan sols hi havia quelcom que l'inquietava. Era un personatge malcarat que no parlava amb ningú i que treballava, com ell, al magatzem de l'editorial. Però aquell tipus alt, prim i d'aspecte sinistre feia una tasca diferent. Arribaven camions expressament per ell, els descarregava sense ajuda i amuntegava les capses a la plataforma d'un muntacàrregues, que les engolia cap a la planta inferior del edifici. I aquell era el seu territori privat, només ell en tenia la clau i ja el primer dia li havia barrat el pas, prohibint-li per sempre l'entrada.

Els humans som curiosos de mena i sentim un pessigolleig agradable al saltar-nos les normes. En Jordi no n'era l'excepció. Al cap d'un any es va presentar l'ocasió i en veure la porta oberta la va aprofitar. Una estreta escala de cargol el va portar fins el soterrani, mal il·luminat per quatre bombetes ronyoses, que penjaven d'un sostre amb voltes, folrat de teranyines. Es va trobar entre muntanyes de capses, apilonades en desordre.

En va escorcollar el contingut de vàries: com era d'esperar, llibres i més llibres. Però un fet li va cridar l'atenció: tots aquells llibres ja els coneixia. Eren novetats i no feia ni un any que ell mateix havia despatxat aquells títols cap el mercat. Sabia de cert que no s'havia fet cap edició nova, la pregunta era doncs, què hi feien allà baix?
De sobte una màquina es va engegar, fent-li fer un bot. Un cruixit esgarrifós li va arribar del fons del local. Va avançar i d'amagat entre les caixes el va veure, d'esquena, en front de la màquina. Vestit com sempre de negre, com un fantasma, amb una pala recollia llibres d'una pila del terra i els llençava dins d'un dipòsit quadrat. S'hi va acostar. A temps de veure com les grans fulles metàl·liques d'una guillotina trinxaven, esmicolant-los, els llibres que jeien al recipient. Ara ho entenia! El mercat absorbia tota la producció de novetats però vomitava el que no es venia, mitjançant les devolucions. I aquell tipus indesitjable que es feia càrrec de la mercaderia era el botxí, que, en la penombra, rematava la feina.

Una foguerada li va pujar del fons de l'ànima. Es va llençar sobre aquella bèstia quan anava a ajupir-se, per carregar una altra palada. Van forcejar una bona estona. Però l'home era fort i es va lliurar d'ell d'una empenta. De l'impuls va relliscar, perdent l'equilibri. Va precipitar-se al interior del dipòsit, damunt de les restes trinxades. I just llavors, van baixar xiulant les fulles esmolades de la guillotina.

I així és com es com va acabar els seus díes en Jordi Cavaller i Bonet, cumplint el seu destí, unit per sempre al trist final de molts i molts llibres, molts més dels que tu i jo, estimat lector, mai ens podríem imaginar.



Comentaris

  • Felicitats![Ofensiu]
    nuriagau | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Romantic o ximple ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 25-05-2005 | Valoració: 10

    Hola,
    Penso més en la segona hipotesi, això de la destrucció es cosa sabuda, pel que fa als llibre si també pel que fa a les persones, com nosaltres. Vell, destrucció !
    Això es dur, vomitiu, i tot el que vulguis afegir però real i terrible, avui únicament s'agunten les novetats i per un perìode curt, molt curt.
    M'agrada però constatar, que pocs, però encara queda algun romàntic/a en aquest món tant ruin, oi ?
    Et convido a www.guimera.info/avui/tribuna els teus relats tenen qualitat per això i per més.
    Felicitats !!!!!!!!!!!!!!!!

    mora.a@guimera.info

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: