La crisi del guionista

Un relat de: toneti

Veiem un home assegut davant del ordenador a les tantes del vespre amb un got i una ampolla a la taula, el cendrer ple de burilles i l'ambient carregat de fum. Vol escriure una història. Es tracta d'un encàrrec i s'ha compromès a presentar alguna idea l'endemà, perquè ell és guionista i aquesta és la seva feina. Però hi ha un problema. Està patint una crisis aguda d'imaginació.
Davant del bloqueig porta hores i hores fullejant llibres d'altres autors per inspirar-se. Fins que per fi, un relat li crida l'atenció al identificar-se ràpidament amb el personatge protagonista.
És un escriptor que, com ell, ha d'escriure una història i pateix una crisis imaginativa. Queda col·lapsat i, com ell, també decideix llegir relats d'altres autors. I no para fins que en troba un prou colpidor com per arrancar novament a escriure.
És la història d'un novel·lista famós però eixut de fantasies que, cansat de tanta sequera, resol inspirar-se plagiant les idees del manuscrit d'un amic seu. Escriu la novel·la, la presenta i guanya el primer premi del concurs literari més important del país.
L'amic, que no te drets d'autor ni pot reclamar al no haver registrat el manuscrit, vol venjar-se. I ho farà escrivint una història en la que un escriptor plagiat contracta a un assassí a sou perquè elimini al recent nomenat guanyador del premi. Tot semblava ben arranjat però hi haurà una equivocació. L'assassí es confondrà de persona i per error matarà a un pobre guionista que volia escriure una història patint una greu crisis d'imaginació mentre, distret, fullejava llibres d'altres autors per inspirar-se.

A l'home assegut davant de l'ordenador ja te la història i comença a escriure-la però un suor fred li xopa la roba i les cames li tremolen. Sap que en algun lloc lluny d'allà, a qualsevol pis d'un barri de marginats, un pistoler carrega l'arma i munta el silenciador. L'amaga sota l'aixella, surt al replà, baixa l'escala i, amb les mans a les butxaques, es perd pels carrers de la ciutat.

Comentaris

  • Original[Ofensiu]
    Jurdi | 16-02-2005 | Valoració: 8

    Soc bastant inexperta en això de valorar, es nota perquè ara he començat a escriure no fa gaire.

    La teva història m'ha cridat molt l'atenció, en ella si donen moltes voltes per al final acabar que l'autor no escriu la història. Això és una idea molt original per mi, que li dona un gir al relat.

    M'ha provocat bastanta intriga per saber com acabaría tot. Veig que tens un gran nivell al relatar, i té de dir que m'ha agradat.

  • dacar | 13-02-2005 | Valoració: 7

    la valoració que et volia donar era un set. L'1 s'ha esmunyit sense permís.

  • Ben desenvolupat[Ofensiu]
    dacar | 13-02-2005 | Valoració: 1

    La idea està ben plantejada, molt gràfica i vas per feina (cosa que, jo, particularment, agraeixo). El teu relat em dóna la sensació que és com les nines russes: una història que conté una altra, que es basa en una altra, que conté una altra... Com un joc de miralls que es reflecteixen fins a l'infinit.

    Tens un estil molt personal, només hauries de polir l'ortografia, però tens traça a explicar històries.

    També m'ha agradat força El Cisco de Cal Cintet.

    Des del meu humil punt de vista, des d'aquí t'animo a seguir escrivint. Tens qualitats.

Valoració mitja: 5.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: