Sobre arribar aviat a classe

Vas saber fer un poema de la quotidianitat, amb aquest llenguatge planer que fa l'efecte de ser molt espontani. Tot descrivint el plaer amb què assaboreixes els moments d'espera quan els dediques a una activitat creativa com l'escriptura demostres la teva personalitat independent, potser una mica "sobrada", com algú que sap trobar refugi en la seva llibreta si no hi ha ningú amb qui enraonar.

M'agrada aquesta poesia fresca que tens, sense limitacions ni artificis.

Per molts anys!! (vint-i-dos, oi?)

Quim

Tens un no se que que fa que els teus relats em teletransportin a altres llocs o moments. Igual que deia el capità Kirk en la serie Star Trek "Tiamant si us plau un teletransport al passat de quan jo encara anava a classe".

Els teus relats son píndoles de colors de gustos variats.

a mi abans també m'agradava arribar aviat a classe, i a l'hivern agafar lloc al radiador i escalfar-me bé, i a l'estiu no sé per què. Però el cert és que sí, anar saludant tothom, anar veient la cara que fan quan passen per la porta...

Ara, en canvi, prefereixo dormir fins més tard, i quedar-me fora al mur al matí, o prenent el sol a l'hora del pati. Tot sigui per no ficar-me dins d'aquest edifici cutre que sembla que vagi a caure a cada minut que passa.

T'has adormit, Laura? Vas de cul? Molts records d'una noia té ganes de veure't!

anNna**

que podria, ben bé, ser una anotació a la teva llibreta... Et puc imaginar, amb la teva discreció i al darrera de les teves ulleretes, asseguda cap a les últimes files de la classe, llibreta en mà, i anar alçant la vista cada cop que entre un company o companya, el mires, l'observes atentament, i escrius quatre paraules sobre el pensament que, aquell moment, et fa venir al cap.

Ara feia força temps que no et llegia i veig que segueixes ben prolífica, encara que aquest petit relat, o millor diria, aquesta petita impressió personal, està ben lluny de l'estil aquell tan teu, transgresor, atrevit i provocador, al qual ens tenies acostumats... però crec que està molt bé això d'anar provant nous estils, oi?

Una abraçada, Tiamat.