Què és la vida...?

De les accions en aquesta vida. Si no fas res, les teves accions no tindràn ressò entre els vius quan moris i més enllà de 50 anys ningú recordarà el teu nom ni qui érets. Però si les teves accions durant la vida tenen quelcom d'especial que marqui les persones elles et recordaran i una part de tu tindrà trascendència en el futur, seràs recordada... El co0njunt de totes aquestes accions hauria de construir la història i el bé per les generacions futures... hauria...


Sir Darkest, Moha

No té cap sentit sense la vida , no és res.
Endavant amb el dubte ,pols de les estrelles,somni o realitat.

si que el final es la mort, i ja que no es pot fer res per a evitar aquell final, s'ha d'aprofitar cada dia com si fos el ultim, es l'unica manera de gaudir la vida habans de morir, que si ets pesimista i no fas res xke dius, total vaig a acabar morint un dia d'aquests x a ke fer res.. el dia en el que sigueres al teu llit de mort t'en adonaries de que no has fet res a la vida..

Jo crec ke cada dia s'ha daprofitar com si fos l'ultim que visgueres, provaro tot avans de que arrivi l'hora..


Si més no.. es sols una opinió!!

Abans de tot, agraïr el teu comentari. Pel que fa al teu escrit, als teus pensaments més amagats detallar un petit incís : el motiu de néixer és.... per poder comunicar-se. (amb tot el que imposa aquesta paraula, intercambiar pensaments) i, amb els teus relats, fa fas MOLT més que la majoria de les persones. Per tant, gaudeix escrivint i guadiràs vivint. No és cap consell, tan sols, un pensament comunicat, és a dir, viscut.

la vida no és un camí..... els camins ja estan dibuixats

En la plaza de mi pueblo"

En la plaza de mi pueblo
dijo el jornalero al amo
"Nuestros hijos nacerán
con el puño levantado".
Esta tierra que no es mía
esta tierra que es del amo
la riego con mi sudor
la trabajo con mis manos.
Pero dime, compañero,
si estas tierras son del amo
¿por qué nunca lo hemos visto
trabajando en el arado?
Con mi arado abro los surcos
con mi arado escribo yo
páginas sobre la tierra
de miseria y de sudor.

Doncs a mi m'agrada molt imaginar-me mil i una coses, intentar gaudir, encara que no sempre és fàcil, no sé, fer el camí el més amè possible.

Per altra banda i com tu dius, sempre hi ha una racó pel pessimisme, per qüestionar-nos què fem aquí, i quin és el significat de tot.

Però bé, cadascú es pren la vida a la seva manera, al cap i a la fi som lliure de viure-la com ens doni la gana!

Molts besets i continua escrivint!!!!

Anneta.

la vida és el cami de la mort, pero fins que no arriba la mort... bé que s'ha d'aprofitar, no? Si ens han donat l'oportunitat de caminar per aquest camí, almenys no despreciem el paisatge i aprofitem les pedres del camí per llençar-les al riu. Viure pensant que demà morirem no és viure, la vida es constitueix pels petits fets, millor aprofitar-los.

Almenys això és el que penso.

No t'aturis i segueix filosofant!

Juseph