Tres dinou (4a part)

Dia 28 (ells)
On voleu anar ara?
Algú deixa caure el dit damunt del mapa, amb els ulls tancats
Aquí!
Mirem sota el dit. En aquell lloc no hi ha res, cap nom de ciutat o poble, ni cap carretera o via que ho creuï, però és igual, hi anem






Dia 29 (ells)
Ja hi som
Resulta que sí que hi havia coses
Una pedra, terra remoguda al voltant i a sota de la pedra, herba intentant créixer, un arbre, un gat amagant-se de nosaltres, un cau amb merda no gaire lluny de l'habitant del cau, una bassa amb aigua estancada, un fil de roba podrit flotant-t'hi dins, embolicat amb una fulla de l'arbre, unes muntanyes fent de paisatge de fons, el so d'un rierol, formigues seguint-se a elles mateixes en una circumferència que dóna la volta al món sencer






Dia 30 (ells)
Afagem una pala i cavem al voltant i a sota de la pedra, allà on la terra és remoguda
Cavem per torns de cinc minuts, no fos cas que ens canséssim


Si és el tresor d'infància d'algú, podem dedicar el viatge a buscar-ne el propietari*
Sí home! Que es foti, respon algú, i tots riem


Tots cavem els nostres cinc minuts i al final trobem el que hi ha enterrat


És roba que es descompon abrigant un cadàver que es descompon


Amb cura l'arrosseguem a fora del forat
La roba se'ns desfà a les mans i el vestim igual que hi ha gent que vesteix a un ninot de neu




* Amelie






Dia 31 (ells)
Són set, els nostres cossos: un per cadascú
Són dèbils: es desfan amb l'aigua i es cremen amb el foc. Però quan fa vent poden volar


Són set, els nostres noms
S'inspiren en els records de l'autora, però encara no hem decidit quins




Som set, nosaltres, i caminem i caminem des de ves a saber quan