El meu sincer condol a la família.

i olé!!!

felcitats Legrand. Morin els punts.

Merda, això de dir de noms... t'acabes oblidant de gent essencial; per exemple T. Cargol, I ETCÈTERA.

Com sempre, disculpin les molèsties ortogràfiques; no n'aprendré mai.

Vull donar les gràcies més sinceres als amics que em comenteu i em llegiu; cirerot, qwark, Biel Martí, Pivotatòmic, Buk, Filladelvent, Pérdix, i sobretot, sobretot, a un gran amic que no conec, que m'acompanya des de el primer dia; rn bonet.

A tots i totes; passeu unes bones festes.

subal

Vull donar les gràcies més sinceres als amics que em comenteu i em llegiu; cirerot, qwark, Biel Martí, Pivotatòmic, Buk, Filladelvent, Pérdix, i sobretot, sobretot, a un gran amic que no conec, que m'acompanya des de el primer dia; rn bonet.

A tots i totes; passeu unes bones festes.

subal

No facis cas d'aquest Alvaro. Aquest nano és collonut. Vila-matià. Només m'he llegit aquesta obra teva. Però segueix sent collonuda.

No facis cas d'aquest Alvaro. Aquest nano és collonut. Vila-matià. Només m'he llegit aquesta obra teva. Però segueix sent collonuda.

Benvolgut Qwark, gràcies pel teu comentari, i per la formulació d'aquestes preguntes.

Fer-se preguntes es fer-se savi, dubtar de tot, crec, ens fa més lliures i menys corruptibles.

Jo vaig estar lligat al moviment antiglobalització (abans li deien així, "anti". Ara es diu "alter") fins al moll de l'os.

M'havia fet seu el discurs, i els meus estudis en economia només feien que avalar moltes de les bases teòriques del moviment.

A Gènova, es va creure oportú adoptar una tàctica suïcida però clarificadora. Els poderosos tancaven el centre sencer d'una ciutat per a fer la seva reunió. Ens treien el carrer per ficar-s'hi ells i negociar sobre les nostres vides, i la dels més desarrelats i desgraciats de la terra. Calia aprofitar fins a fons aquesta metàfora.

Per a què ha servit el moviment? Jo crec que ha complert de sobres la seva finalitat. Sí, és cert, res a canviat, però ara sabem quin nom donar-li a tot el procés neoliberal. Sabem com funciona. La història és un mastodont que avança a poc a poc. En el fons, el moviment és informatiu. Calia donar a conèixer a la gent del Centre que les Nike les fan nens vietnamites, que no es fan soles. Abans de Seattle ningú sabia què coi era la OMC, o el GATT, o el FMI, o el BM.

Corrent pels carrers de Gènova vaig veure que el poder tenia realment molta por. Més que no pas nosaltres, que anavem cagats. El capitalisme és un sistema humà. No és una divinitat que haguem d'acceptar. Si no jugues al seu joc, el sistema cau, tal i com va caure el bloc de l'Est. Heus ací la por de Berlusconi.

Naturalment, el moviment no té una única ideologia, sinó que n'hi caben moltes, fins i tot excluents. A Gènova hi va haver molta trencadissa, molta violència gratuïta. Jo no vaig tirar ni una sola pedra, estic radicalment en contra de la violència. El moviment, emperò, és fràgil i susceptible d'intromissions interessades (Black Block, poli).

En fí, no acabaria mai de parlar d'¡això.

Per entendre com d'important ha estat el moviment antiglobalització (o altermundialització), cal entendre que abans d'aquest, durant totes les décades dels vuitanta i noranta, la crítica al sistema neoliberal era inexistent. Fukuyama i la seva teoria de la Fí de la Història triomfava, i això va representar el desastre total i absolut per les economies més febles del món; Llatinoamerica i Asia. (Africa, per descomtat).

Emperò, crec que la fí del moviment antiglobalització té una data de defunció, i aquesta fou l'onze de septembre de 2001 (uns mesos després de Gènova. Aleshores l'imperialisme econòmic, silenciós i complicat d'escatir degut al seu llenguatge higiènic va esdevenir imperialisme militar descarat i brutal.

Això la gent ja ho entén millor.

Les manifestacions històriques que van ocòrrer arreu del món contra la guerra són filles de la organització que la societat civil havia assajat amb anterioritat contra cimeres i reunions indignes i vergonyoses. El moviment va consolidar un teixit organitzatiu que sí ha fet història.

Bé, quark, prou rotllo. Tu també vas ser-hi a Gènova?

Genova libera, Genova libera!

Salutacions qwark!

Aquest article, assaig, relat, es nota que està ben escrit i pensat. Res a dir... bé, sí, les meves felicitacions.

Però com que és un article d'opinió, deixa'm expressar la meva opinió respecte al tema que plantejes en el relat.

Jo vaig participar molt activament contra la guerra de l'Iraq, i estava davant la seu del PP a Barcelona, amb les casseroles, i tot el que et puguis imaginar. Per què ho feia? Per motius col.lectius, obviament, però també per motius estrictament personals. Jo vaig veure la pel.lica de la que parla en neret, i a mi sí que em va agradar; reflectia el descontent d'un col.lectiu que es dediquen a reflectir l'estat en que el PP deixava el país. No va servir per a convencer a ningú? D'acord. Però no per això s'han de deixar de fer aquestes coses.

Algú em va dir que en política, com en el futbol, mai convenceràs el teu oponent. Però això no vol dir que deixem d'expressar les nostres veritats.

Jo en aquella època sentia que calia fer alguna cosa, perquè si no petava. No el país; jo! Estava disposat a exiliar-me si guanyava altra vegada el del bigoti.

Parles de veritats, en el teu relat. Espriu deia que la veritat és un mirall trencat, del que tots posseim algun bocí. Jo per la televisió només veia veritats que responien a interessos molt particulars, d'uns quants. Al carrer copsava la veritat de molta, molta gent.

Parles també d'arguments. Sí, estic d'acord. Jo puc respectar enormement a un rival que argumenta els seus pensaments. Però m'adono que hi ha arguments falsos, enganyosos... mentres no es portin a la pràctica està molt bé; ara, quan es porten a la pràctica... què cal fer?

Reconec que el tema és espinós, però hi ha moments en que cal actuar, posicionar-se i defensar les teves opinions. Tal com tohom va fer els dies de les manis contra Iraq i de l'11 al 13-M.

Què fer davant els discursos que neguen la llibertat d'expressió?

Després dels últims comentaris que t'he fet, poca cosa puc afegir. En la línia magistral de sempre.
T'escric més que res per a felicitar-te el teu centenari.

em molesta veure que tens tan poques lectures i tan pocs comentaris (que sempre fa gràcia rebre; no ens posem massa "maleïts"). Et suggereixo modestament que, ja que has agafat el camí del relat de tres o més capítols diferents però amb nexes que fan que sigui possible penjar-los junts, publiquis només dos parts del relat... per exemple el 5-1 i 5-2.

Sé que aquest comentari pot ser que et molesti, doncs significar amputar la obra, però en fí, és una pena que amb el que fas siguis tan poc llegit.

Una altra cosa a estudiar com a alternativa a la amputació és augmentar el temps entre relat i relat. Demostres tenir un talent i una dedicació lloable publicant dia sí i dia també, però aconsegueixes saturar al lector, i que aquest es rendeixi.

...tot això, sempre i quan et preocupi ser llegit o no, obviament...

En fí, sento ficar-me on no em demanen.

salut i felicitats pel teu 100 relat!!!

Ostres, tio, estic admirat. Com els altres, segueixo espectant els aconteixements.

El teu marc ja deu haver observat que això és la realitat literaria en petit; amb best sellers, maleïts, campanyes de promoció agresives, més venuts, imparables, ego, publicitat, crítics, cítrics... Aquí tens tema, nen.

La pregunta es repeteix; seguiràs aquest camí valent o derivaràs cap a la ficció neutral?

salut.

_________________________________________
lamentablement, jo tampoc acostumo a valorar numéricament. Et quedaràs amb un lamentable 5 però crec que aquest fet pot ajudar al Marc a conservar la lucidesa i la mala hòstia. No crec que faci cap falta dir-te que ets mooooolt i moooolt bo, oi?

això està extremadament interessant. Feia temps que em donava voltes pel cap de fer alguna cosa amb "aquest" fenòmen anomenat RC, però veig que t'hi has avançat. Respectuosament et cedeixo aquest lloc teu. Aviam si ets valent i el teu prota crea una mica de polseguera.

ànims.

Excel.lent! Em recordes a un amic anomenat paxman. Com t'he dit abans, tens un estil entenedor, i les temàtiques són molt originals i novedoses.

A més tens una petita pàtria molt divertida...
tu no ets català; ets de l'Empordà.

Bé, no et molestis, eh, si et sents més català que empordanés, a mi ni em va ni em bé, eh?!

Val a dir qwue els teus relats em resulten molt interessant. Escrius bé, i expliques coses interessants. Tens girs sorprenents; en aquest relat està molt ben aconseguit,... bé, que t'introdueixo a la meva llista d'autors a seguir.

Una salutació, S.

Què gran! Quanta ciència en un relat! Les corbes d'indiferència bé es meriexen un homenatge.

Si ens hem d'atendre a la microeconomia, val a dir que no dius cap bestiesa, donat que el Cost marginal sempre equival al Preu (CM=P), i que les úniques corbes que mai m'han deixat indiferent eren les de les col.legues que es tancàven a la biblioteca...mentres jo estava al bar. (diuen els antics que econòmiques era l'únic bar que tenia adossat una facultat)

T'has deixat d'esmentar els números borrosos i els expertons i els contraexpertons i els grafos neuronals, que són uns mots ben divertits que conduiexien a l'entropia, deia un professor que ens obligava a adquirir els seus llibres a preus que mai deixaven indiferents a ningú.

De totes formes val a dir que la microeconomia, en la meva modesta opinió, és la bíblia del Pensament únic, el qual detesto. posat a escollir, em decanto per la macro i per la història econòmica mundial.

Salutacions, Cargol.

El pròper relat-economic, que sigui, si us plau, de comptabilitat, o fiscalitat, o millor encara; d'estadística o econometria... Ja veuràs com riurem!