Inusual classe d'economia esotèrica finalment vençuda

Un relat de: T. Cargol

"Els gustos i preferències de l'individu es representen per corbes d'indiferència"- llegieix el noi -.

I ella li se li apropa a l'orella i li mormola "Ah si? Quantes mossegades d'orella equivalen a baixar pel coll fent llepadetes?"- Es nota que han repassat força els apunts -
"Digue'm, corre, la relació marginal de sustitució, please; vull ser una cosumidora racionallll,..."

"Les corbes d'indiferència no poden tallar-se en cap punt i tenen forma d'U"
-Seguéis ell llegint poc convençut-. Lluita entre dedicar-se-li i els apunts, S'aferrissa, es mante agafat, a les tapes de la llibreta on es veu uns estranys simbols:
"CM=P" i les corbes de la gràfica de més avall prenen forma ja de saborosos talls de melò.

Mentre ella agosarada i suau se li asseu a la falda dient: "que veus la corba d'indiferència convexa que em fa l'esquena de les natjes al ‘espatlla?
I s'arqueja asseguda més amunt de les cames d'ell.

"Vull desplaçar-me al llarg de la teva corba d'indiferència tot maximitzant la meva satisfacció", apunta intel·ligent.

Ara les corbes d'indiferència, de la llibreta, les que no poden tocar-se, s'escalfen i s'amunteguen, gairebé s'entortolliguen.

No se perquè em fixo en les dues betes verdes que se li creuen a cintura com una crítica a l'IS-LM, fent gal·la d'horizontalisme d'oferta que puja des de l'engonal.
Són un simulacre de roba interior en forma de "preferència generalitzada".

"Sóc una isoquanta, soc una isocost, ah siii, em moc tot mantenit la meva utilitat!!
diu ella ara sense parar esment ni tenir pietat del cabells grisos dels que la sentim a la taula de la vora. Segueix ,massegant-li els pantalons amb la part baixa de la corba susdita.

De cop la veu de la parella es fa més clara, entren en una mena de plena heterodoxia económica el noi, ja sense llibreta s'anima: tinc ganes de fer palesa la "preferència per la liquidesa" de Keynes, siii!!. Y que bona és la inestabilitat dels mercats financers de Hyman Minski, Minski, Minskiiii, respon ella. Visca Joan Robinson i Pasinetti fan tots dos alhora en ple desfici.

Que bo, que bo! visca el gran Piero Sraffa i la producció de mercaderies mitjançant mercaderies, visca Ricardo i visca Karl Marxssss, afegeixen extasiats.
Visca la "Filosofia de la praxis" d'Adolfo Sánchez Vázquez criden durant una estona, per acabar, rendits de tanta ciencia heterodoxa i exocissant el marginalisme omnipresent.

Estem ben a tocar, a la mateixa vora; prenent café en aquest pans sorollós.
Nosaltres continuem com si res comentan la filosofia Zen que impera al país del sol ixent..

Però renoi!, ja ens hem contaminat de teoria econòmica, en comencem a entendre: era verda la veta de roba "horizontalista" tipus Moore? O, qui color tenia el final de la isoquanta de la seva esquena?

Comentaris

  • corbes d'indiferència[Ofensiu]
    subal | 08-04-2005

    Què gran! Quanta ciència en un relat! Les corbes d'indiferència bé es meriexen un homenatge.

    Si ens hem d'atendre a la microeconomia, val a dir que no dius cap bestiesa, donat que el Cost marginal sempre equival al Preu (CM=P), i que les úniques corbes que mai m'han deixat indiferent eren les de les col.legues que es tancàven a la biblioteca...mentres jo estava al bar. (diuen els antics que econòmiques era l'únic bar que tenia adossat una facultat)

    T'has deixat d'esmentar els números borrosos i els expertons i els contraexpertons i els grafos neuronals, que són uns mots ben divertits que conduiexien a l'entropia, deia un professor que ens obligava a adquirir els seus llibres a preus que mai deixaven indiferents a ningú.

    De totes formes val a dir que la microeconomia, en la meva modesta opinió, és la bíblia del Pensament únic, el qual detesto. posat a escollir, em decanto per la macro i per la història econòmica mundial.

    Salutacions, Cargol.

    El pròper relat-economic, que sigui, si us plau, de comptabilitat, o fiscalitat, o millor encara; d'estadística o econometria... Ja veuràs com riurem!

  • 8 d'abril[Ofensiu]
    Mon Pons | 08-04-2005

    Moltes gràcies per comentar un altre relat meu. Per anar justa de temps, he aplaçat comentar-te la teva relato-grafia. Però amb molt de gust, i en calma, et prometo que de seguida que pugui ho faré. Eternament agraïda!
    Una abraçada!