NOVE, Aldo. SUPERWOOBINDA. Ed. Mondadori

Un relat de: subal

El Nove aquest és la hòstia.

Un dels defectes que tinc és que sóc un exaltat.
M' exalto i em converteixo en un fervent creient d'allò que consumeixo. Buk, Céline, Lautreamont, Toole, Nove.

El Nove aquest és la hòstia.
Mancat totalment d' estil literari així refinat.

Segur que més d'un lector d' editorials va pensar que el manuscrit era una puta merda escrita per un retardat mental. Però no. Aquest paio llegeix perfectament el medi en que vivim ell i tots.

Parla la llengua del garrulu potser perquè és garrulu, però no no, no deu ser un garrulu, i si és un garrulu és un garrulu amb molta sort. Perquè dissecciona com ningú i ens descobreix tal com som. Mancats de vida, talent dissecat. Nove no.

Ell ha fet molt més que tots nosaltres, egoistes que furguem en deixalla pròpia.

Ell va i sacrifica el seu talent a l' altar de la Realitat Imperant a canvi de la seva revelació exacta, per punyent que sigui.

Nove! gràcies Nove, narrador del nostre temps d' i·lusions de PVC, de DVD, de GTI, de WC, de TV, d' 11-M, de MDMA i MP3.

Pst!...ei ... (...) ... i parla com la tele. Com nosaltres!

I entrepans fets de tranchettes. I hores extres. I mirades furtives -d' aquelles que fan mal- a: l'entrecuix d'una noia, els pits d'una noia, el cul d'una noia. La cartera d'una noia. La olor d'una noia. El mirar estràvic d'una noia. El mòbil tercera generació d'una noia. Que em faci una palla una noia... ai, Nove, quanta maleïda raó portes!

I Nove agafa tot això dels seus veins del bloc de pisos i ho escup a la cara dels intel.lectuals del sofà de vellut. Queeeeeeeenaaaaaaapren-guiiiiin.

Sí, sí molta literatura i molta conya marinera però, com és que no parleu de la caixera del súper?

[això que ve roça el plagi i em veig obligat a recordar-vos que Nove no sóc jo i que sóc un farsant. El de veritat és ell, Aldo Nove, SUPERWOOBINDA. Ed. Mondadori]

Ei. Aquí. Com és que no parleu de la caixera del súper? Vint-i dos anys. Tauro. Tres arrecades a la orella esquerra. Solcs violetes sota els meus ulls. Sóc verge perquè sóc lletja, però tinc un autògraf de, i de i també de i ells sí m' estimen.

Tampoc parleu del programador informàtic que és gèminis i tinc trenta anys i acabo de tirar a la meva mare per la finestra la molt puta no deixava de dir-me que tenia que tirar les escombraries i jo no volia deixar de mirar El Temps. A la feina apostem sobre la predicció del temps. Avui no ha plogut.

Senyors escriptors; això és el que hi ha, allà, imperceptible; la vida d'aquells que no llegeixen, la vida dels altres, la vida de l'analfabet funcional que fa funcionar les rodes dentades de les nostres vides i vota a la dreta perquè donen gorres pel carrer i vota l' esquerra perquè donen enganxines pel carrer.

Senyors escriptors; us rasgueu les vestidures de llí i cotó fluix perquè ningú llegeix ningú compra llibres jo em moro de gana i no em vull morir de gana. Sabeu per què? Nove. Ell té la solució als vostres problemes. Deixeu d' escriure estudis de mercat i classificar en segments de població. No us trenqueu el cap en estudis sociològics sobre el comportament de les masses i la relació directa, inversa, tangencial, aproximativa en l' abstenció vital. Només llegiu Nove. Tu, quatre duros: edició de butxaca per consum industrial.

PER FAVOR: Nove. Cal observar que la majoria de relats de Nove no acaben. És la millor manera d'expressar la manca d'interés que ens produeix TOT, a la nostra estimada generació d'esclaus (i molt menys acabar de llegir un relat com aquest, clar). El tio et va explicant el tema i tal i acaba amb una paraula o frase a mitjes, com aquest relat, jo no seré menys. Perquè en el fons ens importa una puta merda, el relat - A MI, PROPI AUTOR, m' importa una merda aquest relat! Un escriptor, cony, en el fons és la pesada que et trobes a la cua del pa i et fot el seu rotllo i potser ho fa bé i l'escoltes però en el fons no t'importa i has de




Comentaris

  • en Wim es aquí![Ofensiu]
    legrand | 28-01-2005

    Per fi comprenc la línia elèctrica de pulsasions psiconàutiques que tan odio, i es que per fi et comento, Mr. Subal, que avui a la tarda et penjaré aquí, a relats... un petit conte, regal de la casa, que et farà gaudir com una puta amb un home ric. Estigues al tanto! Legrand retorna a Relats amb més mala llet que mai i prefigurant a l'Aldo, aquesta descoberta lieraduresca que et vaig subministrar amb tanta poca cura, relato males puçes. Quatre llibres més com el Woobinda i et convertiràs amb un desquiciat de la ostia, com jo!
    Collons Subal, germà espiritual com ni ha pocs, a veure si estructures el Subal d'una puta vegada i si no, ja en pensarem alguna de grosa.
    Literadura pel poble!
    Telebasura pel noble!
    Au.

  • a la recerca de la nostra veritat[Ofensiu]
    subal | 26-01-2005

    Odio comentar-me a mi mateix, però el nivell dels comentaris que em feu m'afalaga molt i són... com ho diria... donen de sí! A T. Cargol, si li plau, ja sap on trobar-me. Em faria molta il.lusió parlar amb ell.

    Als amics Pax i rn bonet, primer donar-vos les gràcies, per el vostre suport. Sabeu, tinc per norma no publicar res fins que tinc un comentari. Un de sol, bo o dolent. És una bona manera de reduir "producció", que tapi a altre gent. O sigui, i posant-nos melodramàtics; gracias por hacer que continue escribiendo, os amo!

    En Paxman té raó. Vaig massa ràpid. Lliçó; al congelador uns dies, els relats! De totes formes, deixe'm discrepar amb bonhomia, i si s'escau en podries fer un relat-assaig dels teus!

    A tu no et passa que quan acabes de llegir un llibre, et surt un estil com el que acabes de consumir? A mi, sí. Ei, sense comparar-me amb l'original, eh?! però sí busco un cert regust, i em sembla trobar-lo... i tu em sembla que també l'has trobat. Nove té una lectura que es va accelerant. Són relats de tres o quatre pàgines, no més! No busca l'estil; el sacrifica, o bé el modula fins a tal manera que ens és imperceptible, i t'aconsegueixes posar no a la pell, sino a la MENT dels protagonistes dels relats. I aquí enllaço el meu "contra-comentari" al company rnbonet. No són gent pobre que es mor de gana els protagonistes dels relats de Nove, sinó aquella gent que té uns calerons estalviats de treballs precaris i malpagats i que se'ls fon comprant la Playstation o el cotxe més pijo i car. O del autista sociopata que només mira la tele i fa que sigui el seu UNIVERS.

    Espero que aquest comentari serveixi per avançar en la nostra recerca i no per alimentar malentesos.

    Us agreeixo profundament que em llegiu. Jo també ho faig de vegades sense comentar, de vegades comentant....


    ps.- Més coses de Nove... sabieu que l'altre dia un fill de trenta i pico anys va tirar a la seva mare per la finestra? No va passar a Harlem, va passar a Barcelona... Nove no va tant errar...

    Salut, companys!

  • Asocial social o resignat[Ofensiu]
    T. Cargol | 25-01-2005

    He llegit la dels subalterns i aquesta.
    Vas amb força i amb idees, sembles jove.
    Perquè ens expliques tot això? És perquè ens busques? Vols deixar d'esser un subaltern?
    M'agrada que aparentment no et posis robes estranyes de literat, poeta, superaltern, etc.
    És potser una manera adient de convertir-se en el que es nega. No sabem si pateixes, vull dir si els teus personatges pateixen, no ho dius, crec. Es resignen en la seva situació, em sembla, no hi ha res a fer amb el poder.
    La contesta que et fa en Miquel també és bona. Sembleu de la mateixa corda.
    S'ha de baixar els escombreries home.
    No es tira la mare per la finestra perquè com em vist es pot matar. Potser tot el que ius és més real del que sembla i gent com jo ja no podrà copçar-ho eprquè se n'ha anat i no ho sap.

    Salut Subal
    Per cert t'has adonat que malgrat subal pot venir de subaltern també fa referencia al valor que presentes?

    Tinguis cura del lèxic, és bàsic en aquest ofici; encara t'hauràs de tornar a repassar el Carner.

  • De debò...[Ofensiu]
    rnbonet | 25-01-2005

    ... Subal /Nove... o Nove/Subal... a moltes coses no li calen explicacions... Bo, sí, una! Un forat negre -de vegades pelut; de vegades pelat, per "refinament"- a la gàlaxia...! Quin "cony" de vida!
    I -referent a l'altre tema-, tinc ben clar que "eixe llenguatge del carrer" aprofita sols per fer literatura... però sols això... Aquells que no poden menjar no "dispensen" en lletra impresa..., amic! Aquells que no llegeixen els importa una merda -ben grossa i molt ben amanida- els que escriuen els altres... Nosaltres: tu, jo, Nove... o la mare que els va parir a tots! Jo ho he passat... i sé de la misèria, l'anti-llibertat, i la negació de tot allò qie diem consubstancial a l'home...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: