L'assassí del talent

Un relat de: qwark

En Marc havia fracassat en la vida. Era un fet. Havia perdut totes les batalles importants, mai havia assolit els objectius desitjats. De petit era el segon de la classe (tot i que els mascles alfa de l'institut, impermeables a aquestes subtils diferències, l'humiliaven igual que al primer i, el que encara era pitjor, igual que al tercer). Les noies que li agradaven rarament li dirigien la paraula, fins i tot en el cas extrem en que ell els hi preguntava quelcom.

Quan va acabar Filologia Catalana (la carrera universitària que havia triat com a segona opció) va haver de prendre la decisió més important de la seva vida. Quin ofici triaria? Com que encara conservava un resquici de dignitat va evitar caure en la política. En lloc d'això va esdevenir crític literari. Treballava com a Freelance, des de casa, a través d'internet.

Es pot parlar de vocació quan un troba en la feina sensacions agradables, en sintonia amb les pulsacions més elementals de la pròpia ànima. El petit pedestal sobre el qual en Marc exercia la seva feina li permetia abandonar-se al plaer més anhelat: assassinaria el talent dels altres. Ell continuaria sent mediocre, és cert, però això no importaria mai més. Era un daltònic decidit a acabar amb els colors, convençut de que quan el món sigui gris, el daltonisme deixarà de tenir importància. A més era molt fàcil ser crític. Només calia dir-li a la gent el que ja sabia (no estaven interessats en aprendre coses noves o acceptar altres punts de vista).


Quan va descobrir www.relatsencatala.com el cor li va fer un sobresalt. Era un nen davant d'una enorme bossa de llaminadures sense encetar. La impaciència era tal, que les paraules enverinades que tan bé controlava habitualment es rebel·laven amb la impaciència del golafre. Va començar a llegir-los a l'atzar amb l'ull disseccionador de l'assassí de talent que era. Pensava en la vulgaritat dels egos dels escriptors, dominats per l'ànsia infinita de cridar les seves pròpies veritats i voler ser admirats per allò que sabien que tenien (el talent) que els feia millors que els altres humans (els mediocres). (...)*, llegint-ne també les crítiques (ha obert les finestres i ha respirat a fons durant un parell de minuts per desintoxicar-se de l'empatia que li han despertat els tres personatges (el psicòpata, el suplantador i el crític)).

Va desendollar l'ordinador i va anar a buscar els seus diccionaris (general, de sinònims i antònims, etimològic i enciclopèdic), que eren les seves armes de destrucció massiva (totes les paraules ordenades, sense intencionalitat, sense talent. Quin goig li produïa posseir la llengua en el seu estat més elemental!). Va tornar-lo a endollar, mirant fixament a la pantalla, com el general que mira el camp abans de la batalla. I ensuma l'aire, impacient per trobar-ne de nou l'olor a sang, a pànic, a cendres, a destrucció...



* S'ha suprimit un fragment per tal d'adaptar-lo a la normativa de la web.

Comentaris

  • Bona idea [Ofensiu]
    Màndalf | 22-01-2006

    la de descriure aquest ser negatiu, aquest dimoniet de les lletres que va voltant per RC. Els flashos que vas clavant a cada paràgraf els trobo excel·lents.

    El canvi de temps verbal al parèntesi suposo que és volgut, encara que estrany. Alguna frase complicada com la del final del primer paràgraf "Les noies que li agradaven..."

    En fi, espero que el teu protagonista no entri a la meva pàgina, eh?

  • El Marc hauria de rebre la Creu de Sant Jordi ![Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 14-06-2005 | Valoració: 10

    Hola,
    li falta només aquest xavalla, per tal de com deia l'enyorat Pla, quedes clar, que és tractava d'una desferra humana.
    Company TU VALES MUCHO !.
    Està bé !
    Ja saps que a www.guimera.info/avui/tribuna sempre tindras un raconet per publicitar el teu talent, oi ?
    SIGUE, SIGUE, NO PARES !!!!


    mora.a@guimera.info

  • xesco | 25-04-2005 | Valoració: 8

    M'encanta! Un vuit per tu i un alfabet per en Marc.

  • subal | 10-04-2005

    això està extremadament interessant. Feia temps que em donava voltes pel cap de fer alguna cosa amb "aquest" fenòmen anomenat RC, però veig que t'hi has avançat. Respectuosament et cedeixo aquest lloc teu. Aviam si ets valent i el teu prota crea una mica de polseguera.

    ànims.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de qwark

qwark

55 Relats

399 Comentaris

89297 Lectures

Valoració de l'autor: 9.61

Biografia:
Químic de formació, professor de professió i escriptor de vocació, des que vaig abandonar el meu somni juvenil de ser estrella de rock. M'agradaria ser escriptor de professió, professor de vocació i saber tot el que pugui del món en què vivim.

Agraeixo a la gent de Relats en Català el fet de poder tenir un espai com aquest. A mi m'ha servit per a tantes coses que es faria avorrit dir-les totes.

Entre altres, per publicar aquest llibre:

¿Quant valen els teus somnis?"


Podeu preguntar per mi aquí:

qwark79@yahoo.es

O aquí:
http://www.facebook.com/smonteagudo

I ara també faig blocs:
Grans preguntes que no em deixen dormir : Un blog dedicat a la curiositat humana. Si sou humans curiosos, us animo a participar.
Àtoms i lletres : Un blog on explico experiències que van sorgint mentre escric.

I participo a la Lliga de MicroRelataires Catalans