La urbana remor

Un relat de: subal

A la memòria de Miquel Bauçà (amb tota la modèstia)
_____________________________________________



Un dia Subal va trobar un rodamón, un vagabund, gravitant al voltant d'una ampolla de color verd fosc.
El va trobar curiós, doncs semblava Charles Bukowski, a qui Subal admirava profundament.

El rodamón reia i reia i deixava anar un discurs que Subal no entenia perqué caminava escoltant una mena de jazz polonés en el seu toca-compactes. Sonàven instruments jueus i trompetes americanes. Molt curiós.

El vell feia un espectacle considerable, allà plantat, escridassant a les mares i filles.

Subal es va asseure al banc de fusta que obviament pertanyia a Charles Bukowski i va esperar a que vingués a reclamar el que era seu.

- Eh, tu, fora d'aquí.

- Sí, mestre, ara mateix. Però abans deixi'm expressar la meva profunda admiració pel seu comportament davant les senyores. L'he trobat molt visceral i poètic. Els poetes, com tothom sap, no serveixen més que per a avorrir, màxim poden arribar a molestar. Alguns també saben parlar d'ells mateixos amb gran talent, audàcia i tenacitat. M'agradaria donar-li una moneda si vosté fa una digressió sobre un tema que jo vulgui.

-Quin tema, fill meu?

-La mort.

-Això seran dues monedes, nen.

-Estic disposat a donar-te'n tres.

Feta la transacció econòmica acordada, el vell va cometre un enorme glop de vi i eruptà el que més o menys aquí es transcriu;

n
La il·lusió de viure:
És una defecte òptic.
Una entelèquia.
Un malentès.

n+1
Qui m'assegura que
tu no ets mort,
que jo no sóc mort,
que ella no és morta,
que tots som morts.

n+2
O sigui:
Qui m'assegura que la mort és mort i la vida vida?
Eh? Eh?

n+3
Ens aferrem al parèntesi vital,
a la frase subordinada
que anhelem infinita.
Però infinita és la mort.
Infinita, és la mooort
Uo-ho
Uo-ho
(Para de cridar, nena)

n+4
La vida és una nota al marge.
Setanta cinc anys de mitja:
una anècdota, senyora!

n+5
És aquell micro-segón:

1) fet de fred i de metall
de quan un perd l'equilibri

2) del llampec de la traïció

3) de prèmer massa ràpid el gallet

4) de l'instant de lucidesa
-aquell "ja ho veig"-

5) Els Quinze Segons de Fama

6) el que dura una palla...

7) (n+5)+i on i>0

n+6
Atònit veig la vida.
Us segueixo la corrent
com si fos el primer dia
de feina.
Aparentes seguretat i diligència,
experiència,
pulcritut i tres idiomes.
Però no entens res.
I vols tornar a casa.

Mirant l'aparell
que t'irradia
i t'ilumina
amb mil llumetes de neó.

n+5
M'he llegit un llibre que diu que el cinema és la destrucció de la imatge en moviment.

Així també és la vida.

n+6
I que l'afany conservador i restaurador de bobines antigues és un error necessari; la irrenunciable traïció al principi fundacional del cinema -el plaer efímer-.

Els primers rotllos de pel·lícula es visualitzaven un cop i un altre fins a autodestruir-se.
La pel.lícula MORIA i, au, se'n feia una altra.
I aquí pau i després glòria.

Així també és la vida.

Subal li va donar un bitllet de cinc, i li va oferir un cigarret. Es van asseure en el banc i van escoltar plegats la remor de la ciutat, que ja dormia.

Comentaris

  • snif...[Ofensiu]
    Jordi Hill Montes | 28-02-2005

    Sobretot es trist la fi dels seus dies i la manera que el van trobar.
    Un bon relat de record per en Bauçà

  • snif...[Ofensiu]
    Jordi Hill Montes | 28-02-2005

    Sobretot es trist la fi dels seus dies i la manera que el van trobar.
    Un bon relat de record per en Bauzà

  • Molt allunyat[Ofensiu]
    Lavínia | 27-02-2005

    de tothom, però a mi també m'agradava Guillem Bauzà. Era un poeta maleït com ho és
    D. H. Salinger, el novel·lista americà.
    Parlant del teu poema, però, també m'ha agradat per l'estructura que s'esdevé d'una progressió força eficaç quan a la fi fas una reflexió sobre la vida i la mort.

  • es d'agraïr[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 27-02-2005 | Valoració: 9

    Es d'agraïr que algú recordi els poetes mallorquins encara que fosin "maleïts" a ell estic segura que li hagués agradat compartir un relat teu amb en Bukowski ....

    una aferrada

    Conxa

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: