La urbana remor

A la memòria de Miquel Bauçà (amb tota la modèstia)
_____________________________________________



Un dia Subal va trobar un rodamón, un vagabund, gravitant al voltant d'una ampolla de color verd fosc.
El va trobar curiós, doncs semblava Charles Bukowski, a qui Subal admirava profundament.

El rodamón reia i reia i deixava anar un discurs que Subal no entenia perqué caminava escoltant una mena de jazz polonés en el seu toca-compactes. Sonàven instruments jueus i trompetes americanes. Molt curiós.

El vell feia un espectacle considerable, allà plantat, escridassant a les mares i filles.

Subal es va asseure al banc de fusta que obviament pertanyia a Charles Bukowski i va esperar a que vingués a reclamar el que era seu.

- Eh, tu, fora d'aquí.

- Sí, mestre, ara mateix. Però abans deixi'm expressar la meva profunda admiració pel seu comportament davant les senyores. L'he trobat molt visceral i poètic. Els poetes, com tothom sap, no serveixen més que per a avorrir, màxim poden arribar a molestar. Alguns també saben parlar d'ells mateixos amb gran talent, audàcia i tenacitat. M'agradaria donar-li una moneda si vosté fa una digressió sobre un tema que jo vulgui.

-Quin tema, fill meu?

-La mort.

-Això seran dues monedes, nen.

-Estic disposat a donar-te'n tres.

Feta la transacció econòmica acordada, el vell va cometre un enorme glop de vi i eruptà el que més o menys aquí es transcriu;

n
La il·lusió de viure:
És una defecte òptic.
Una entelèquia.
Un malentès.

n+1
Qui m'assegura que
tu no ets mort,
que jo no sóc mort,
que ella no és morta,
que tots som morts.

n+2
O sigui:
Qui m'assegura que la mort és mort i la vida vida?
Eh? Eh?

n+3
Ens aferrem al parèntesi vital,
a la frase subordinada
que anhelem infinita.
Però infinita és la mort.
Infinita, és la mooort
Uo-ho
Uo-ho
(Para de cridar, nena)

n+4
La vida és una nota al marge.
Setanta cinc anys de mitja:
una anècdota, senyora!

n+5
És aquell micro-segón:

1) fet de fred i de metall
de quan un perd l'equilibri

2) del llampec de la traïció

3) de prèmer massa ràpid el gallet

4) de l'instant de lucidesa
-aquell "ja ho veig"-

5) Els Quinze Segons de Fama

6) el que dura una palla...

7) (n+5)+i on i>0

n+6
Atònit veig la vida.
Us segueixo la corrent
com si fos el primer dia
de feina.
Aparentes seguretat i diligència,
experiència,
pulcritut i tres idiomes.
Però no entens res.
I vols tornar a casa.

Mirant l'aparell
que t'irradia
i t'ilumina
amb mil llumetes de neó.

n+5
M'he llegit un llibre que diu que el cinema és la destrucció de la imatge en moviment.

Així també és la vida.

n+6
I que l'afany conservador i restaurador de bobines antigues és un error necessari; la irrenunciable traïció al principi fundacional del cinema -el plaer efímer-.

Els primers rotllos de pel·lícula es visualitzaven un cop i un altre fins a autodestruir-se.
La pel.lícula MORIA i, au, se'n feia una altra.
I aquí pau i després glòria.

Així també és la vida.

Subal li va donar un bitllet de cinc, i li va oferir un cigarret. Es van asseure en el banc i van escoltar plegats la remor de la ciutat, que ja dormia.