RE: per al.lusions, pel subal

Hola neret!

Bé, no crec que tu i jo pensem de manera molt diferent, francament. Jo, per la meva experiència personal, ja he renunciat a canviar la opinió dels altres en temes de política. Que cadascú pensi com vulgui, mentres el fràgil equilibri de la convivència resti intacte. Jo només em movilitzo quan veig que les llibertats d'un impliquen passar per sobre de la dels altres. Això per mi està fora de qualsevol context polític. Com ho fou la guerra i l'11-M.

No entrem a parlar de que els polítics estàn lluny de la ciutadania, jo parlo de que quan s'apropen és pitjor!!!

Jo crec que el secret està en dubtar sempre de les teves conviccions, posar-les sempre en entredit, per aviam si poden sortir reforçades o no. Saber que en una conversa sobre política no hi ha una veritat i una mentida, sinó mitges raons en ambdós costats... Més que el saber em plau el dubtar, que deia Dante.

el diàleg cal que sigui honest, sense abusos de poder i sense segones intencions... i això es difícil de trobar. I crec que el detonant de les manis contra la guerra i lo del 13-M s'explica per aquí; la dreta va voler prendre el pèl a la gent de manera tan xavacana, que vam haver de fer toits l'esforç d'agafar i manifestar-nos.

No abunden els estadistes, no. I molts d'ells viuen a sou de l'establishment... per què haurien de voler dir la veritat si amb la mentida els hi va prou bé? (ex. COPE)